“No és possible ser productor sense una comunitat consumidora que et recolze”, comença explicant Bernat Gramage, un dels llauradors de Verd de Terra, un projecte d’Agricultura Sostinguda per la Comunitat en la comarca de la Costera. Des del 2011, el projecte produeix agricultura ecològica i recupera formes tradicionals de treballar la terra. Aquest és un dels exemples de mecanismes col·lectius de producció, distribució i consum que han arrelat des de fa més de deu anys al País Valencià. Van nàixer arran dels moviments per la sobirania alimentària d’inicis del decenni passat, que engegaven aquestes xarxes sense precendents a les seues comarques, amb els obstacles que això suposava.
En el cas de Verd de Terra, tres persones van decidir posar a funcionar un hort a la localitat de Xàtiva per a poder distribuir caixes de verdura setmanalment. Els inicis, Gramage els recorda durs, però dotze anys després, explica que s’han aconseguit regenerar tres hortes situades a les Partides de les Meses i la Vila (Xàtiva) i treballar més de trenta fanecades –el que equival a 833 metres quadrats. Assenyala que la vinculació de les sòcies amb les agricultores és crucial per al bon funcionament. “Al principi rebíem comandes esporàdiques de la gent, algunes amb menys compromís que altres. Per a nosaltres no era òptim, vam repensar el sistema de funcionament i vam incloure la subscripció anual amb un compromís voluntari”, conta. Això, segons aquest agricultor, els ha permés donar resiliència al projecte, respectar guarets i practicar l’agroecologia. En alguns moments, han arribat fins a les 120 sòcies.
Tot i estar molt contentes amb l’actual estat del projecte, Gramage adverteix del desencant generalitzat de la gent productora més veterana. Lamenta un intrusisme de grans empreses que han explotat el nínxol ecològic amb oportunisme i amb una visió mercantil, més competitivitat i una mancança de consumidores joves. “Ara, grans distribuïdores han acaparat el mercat i el discurs. Són anys difícils amb els compromisos de la gent i és més complicat tindre un sou digne”, denuncia també, a propòsit de les temporades d’inestabilitat climàtica o la pujada forta dels preus dels planters que, segons assegura, han fet més palesa la necessitat d’entendre l’alimentació com l’acte polític que és.
Verd de Terra està adherit a la Xarxa Llauradora de les Comarques Centrals valencianes, que aposta pel suport mutu i el Sistema Participatiu de Garantia (SPG). De fet, tal com expliquen fonts de la xarxa, l’SPG va nàixer amb la finalitat de crear un model de relació entre productores i consumidores desenvolupant una forma de comerç més justa, més fàcil, més propera i de més qualitat que respecte al màxim el medi ambient i que fomente les relacions horitzontals. “Hem aprés que el treball col·lectiu i en xarxa és l’únic camí que ens queda als agricultors locals per fer front a l’agroindústria alimentària”, manifesten a propòsit de la seua experiència de treball com a plataforma agrícola.
El repte de la perseverança
Molts dels productes de la Xarxa Llauradora de les Comarques Centrals arriben a la Xarxa Agroecològica d’Alcoi (l’Alcoià), nascuda el 2009 en un local del barri popular del Partidor, rellevant aleshores pel gran nombre de projectes socials que acollia. Aquesta xarxa va partir d’un projecte previ de grup de consum, Cistella verda –que funcionava en cercles operatius rotatius encarregats de fer les cistelles setmanals que les mateixes sòcies encomanaven uns dies abans. A partir del 2009, la gestió i preparació de les comandes l’assumeix una persona sòcia, que rep una compensació econòmica per garantir la viabilitat del projecte. Això no obstant, la presa de decisions es realitza en diverses assemblees obertes cada any.
La Xarxa Agroecològica d’Alcoi ha passat de la quinzena al centenar de sòcies i compta amb un local propi
En els últims anys, la Xarxa d’Alcoi ha passat de la quinzena al centenar de sòcies i compta amb un local propi. Des dels inicis, tracta de crear un lligam entre productores i consumidores per autoabastir-se d’aliments ecològics, locals i de temporada i aconseguir que el treball al camp siga digne per a les xicotetes productores, tot i que, ara per ara, troben dificultats per a abastir-se de fruites, verdures i llegums de producció ecològica que no vinguen de grans majoristes, sinó de la gent de les mateixes comarques. De fet, Vicent Galbis, soci treballador d’aquesta entitat, conta que “si no hi ha persones llauradores o ramaderes del territori, gent del sector primari que ens abastisca”, la xarxa corre el perill de transformar-se “en una distribuïdora més dels grans productors en clau ecològica”, amb la qual cosa el projecte “no té cap sentit d’existir”, apunta.
La xarxa se situa com un referent de perseverança i coherència per a moltes altres iniciatives pel seu recorregut, però que es veu repercutida les dificultats de producció que pateix ara per ara el sector. Amb tot, Galbis considera que el perfil principal de les sòcies consumidores és militant perquè creuen en l’alimentació com una eina d’acció social.
Abastiment comunitari
Més al sud, sòcies de la Colla Ecologista d’Alacant decidiren l’any 2007 arrancar un grup de consum gràcies a la cessió d’un solar abandonat per a fer horta i fundaren Terratrèmol. De seguida, creixeren les inquietuds i el desig d’obtenir altres productes. Aleshores, el sindicat CGT posà a la seua disposició un entresol d’un bloc de pisos perquè dotze famílies pogueren gestionar col·lectivament les seues comandes de productes ecològics.
Naixia així Mercatrèmol, gràcies a la solidesa que atorga als projectes un grup associat. Ha aconseguit consolidar-se al barri de Benissaudet d’Alacant com un supermercat cooperatiu amb totes les comoditats. Allí compten amb un local més ampli que els permet emmagatzemar, rebre les comandes o refrigerar els productes més delicats. Amb aquestes millores s’ha possibilitat el suport entre altres iniciatives afins com La Camperola (la Safor) o l’esmentada Xarxa Agroecològica d’Alcoi, que sovint opten per fer comandes conjuntament i distribuir-les a continuació.
El Mercatrèmol s’ha consolidat com un supermercat cooperatiu amb totes les comoditats al barri de Benissaudet a Alacant
Junt amb la maduresa del projecte, aparegueren més maneres d’abordar els reptes als quals s’enfrontaven i així sorgirien més grups de consum i supermercats cooperatius en la ciutat com Biotrèmol. Amb el temps, Mercatrèmol ha possibilitat que dues persones reben un sou per la seua tasca dins del projecte. Una d’elles, Samuel Bourrut, explica que “és positiu que sorgisquen altres grups de consumidors dispersos als barris d’Alacant o pobles del voltant, no cal generar-ne de gegants”, al mateix temps que es lamenta que hi haja més demanda de la que poden cobrir actualment.
Quinze anys després, ferm amb l’objectiu de garantir a les xicotetes productores un preu just i estable, Mercatrèmol ha passat de dotze famílies autoorganitzades a 180 sense necessitat d’aportar-hi cap capital inicial, únicament l’espenta col·lectiva d’un grup de gent consumidora crítica a l’Alacantí.
En canvi, dins d’aquesta motivació d’evitar intermediaris, però amb la decisió de romandre com a col·lectiu a xicoteta escala, el grup de consum ecològic i responsable El Cabasset de Benicarló i Vinaròs (el Baix Maestrat) es va crear també el 2009. Compta amb tretze nuclis familiars, dels quals la majoria de persones que hi participen són dones. Laura Coll, membre del Cabasset, detalla que, arran del moviment per la sobirania alimentària, es van plantejar aquesta via per ser autosuficients en farines, cereals i llegums, “perquè de verdures fresques ja ens n’abastíem fàcilment”, conta.
Aquest mètode els ha permés, tal com explica Coll, “comprar en grans quantitats a productores pròximes i distribuir-nos-ho de casa en casa perquè no tenim local”. Tot i que també comenta que, amb els anys, han vist com grans productores ecològiques també s’han transformat en distribuïdores, com Gumendi (Navarra) o el Rincón del Segura (Castella-la Manxa). De totes maneres, per a elles, aquesta iniciativa és una solució per menjar producte de qualitat i per responsabilitzar-se amb la compra, distribuint-se de manera rotativa les tasques i reunint-se de manera bimensual.
Responsabilitat i dispersió
Jordi Benages és pastor d’ovelles del tipus Lacaune a la comarca del Baix Maestrat, entre les muntanyes de Catí (l’Alt Maestrat) i Xert (el Baix Maestrat). Els seus formatges –artesans, ecològics i lliures de transgènics– es venen a xarxes com la Xarxa d’Alcoi o Mercatrèmol, a més d’algunes botigues o fires pròximes a la masia on elabora el formatge. Així i tot, Benages explica que la viabilitat del seu projecte s’assegura amb la venda directa a visitants, a través d’internet o d’aquelles persones que van a recollir en persona el seu formatge.
A El Cabasset es van plantejar ser autosuficients en farines, cereals i llegums, perquè tenien cobert l’abastiment de productes frescos
Quan li demanem per què no pot basar el seu negoci únicament en la venda a la seua comarca, Benages respon que “es tracta de zones amb una agroindústria molt bèstia i on les botigues de queviures de poble ja no existeixen”. Aquest fet s’estén també a la resta de comarques rurals dels Països Catalans i determina el naixement i la viabilitat de projectes de xicoteta escala. “A les grans superfícies, les consumidores pensen que ho troben tot, però mai trobem els productes locals i respectuosos amb l’entorn”, clama Benages, alhora que esmenta certs territoris a l’Estat francés o el Pirineu que posen de manifest el suport entre productores, els segells de proximitat o la protecció a aquelles que abasteixen.
A més, esmenta la confiança i la responsabilització de les consumidores com un eix fonamental per a sostindre aquests projectes perquè, segons ell, ajudes com la Política Agrària Comuna (PAC) “sols es basen en la quantitat d’hectàrees o de ramat, però no en el tipus de producció, el seu benefici o l’impacte en el territori”. Per això, parla de la importància de donar també valor a les tasques reproductives de custòdia del bé comú. Amb tot, per arribar a consumir allà on es produeix, Benages manifesta que “ens cal el vincle entre productores i consumidores en cada comarca i, per això, hem de mirar els projectes que ja funcionen des de fa anys i reproduir-los”, conclou.
