El pati de l’escola és un dels espais on els nens i nenes passen més hores al llarg de la infantesa. Segons l’informe “Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives”, de la fundació Jaume Bofill, hi dediquen gairebé les mateixes hores que a l’estudi de llengües. És el moment on interaccionen d’una manera més lliure i espontània, a més distància del professorat, i això suposa aprendre a conviure en un espai comú amb gent diversa, a compartir, a relacionar-se i a resoldre conflictes sense la tutela directa de persones adultes. Per això, té un paper cabdal en el seu desenvolupament social i emocional i en la construcció de les seves identitats. L’estona d’esbarjo, el descans entre classes, el moment de jugar amb els amics i les amigues, els deixa records i aprenentatges que els acompanyen per tota la vida. Però, a diferència de l’aula, l’espai de lleure no forma part del currículum, i no acostuma a ser programat ni avaluat com la resta d’espais educatius.
L’escola mixta és una realitat quasi absoluta als Països Catalans, però ni els recursos ni l’espai al pati es distribueixen equitativament entre nens i nenes. A finals dels anys noranta, la gran majoria dels jardins escolars havien desaparegut i s’havien substituït per patis de ciment i amb la pista de futbol enmig. Aquest fet genera que els nens (o aquells que s’ajusten a la norma de gènere i de més edat) ocupin tot l’espai i aprenguin a disposar-ne, mentre que les nenes el cedeixen, es queden arraconades als marges i inhibeixen el moviment del seu propi cos. Les cooperatives Coeducació, d’educació amb perspectiva de gènere, i Col·lectiu Punt 6, d’arquitectura i urbanisme feminista, han editat conjuntament el dossier “Patis coeducatius. Guia per a la transformació feminista dels espais escolars” i han engegat un projecte que ja ha ajudat a transformar els patis de deu centres de primària.
Apartar el futbol del centre
La pilota sovint és l’únic material a disposició de l’alumnat. Des de Col·lectiu Punt 6 i Coeducació també han observat que altres espais, més enllà de la pista, en el cas que no tinguin un ús determinat, s’acaben convertint en petites pistes de futbol paral·leles. Això fa que a alguns patis només hi hagi espai per jugar a futbol i es limiti la diversitat de joc i d’identitats, i reforci la dominància de la masculinitat. Segons les possibilitats de cada centre, s’han de realitzar transformacions que estimulin activitats alternatives i diversitat de moviments (equilibris, grimpar, saltar, gronxar-se, etc.), per permetre que es doni valor per igual a totes les inquietuds i identitats dels infants.
És possible introduir la natura amb mobiliari reutilitzat i de bioconstrucció, troncs, sorrals o muntanyetes de terra per on pujar
Per fomentar el desenvolupament d’activitats relacionades amb l’esfera reproductiva i les cures, generalment descuidades, cal generar noves àrees d’intimitat lliures d’interferències. Introduir elements naturals permet compartir la cura amb plantes, insectes, ocells, i també contribueix al confort ambiental, ja que genera espais d’ombra, absorbeix el so i fa que l’espai sigui més agradable. Els espais per estar entre plantes o amb troncs, veure créixer hortalisses i jugar amb la sorra i l’aigua permeten sentir els cicles de la vida (néixer i morir, etc.) i gaudir de noves perspectives de joc i d’observació de la natura. Generar racons íntims que permetin amagar-se també facilita el joc simbòlic. És possible introduir la natura amb mobiliari reutilitzat i de bioconstrucció, troncs, sorrals o muntanyetes de terra per on pujar.
Implicar la comunitat
A part dels canvis físics que es puguin fer al pati, el projecte destaca la importància de canviar la mirada sobre l’estona de lleure, tant de grans com de petites. Proposen un apropament a partir de la investigació i l’acció participativa que involucri tota la comunitat educativa. Es reparteixen eines al professorat i monitores per a una observació sistemàtica de les relacions, la freqüència i el tipus d’ús dels espais del pati des de la perspectiva de gènere interseccional, i, per mitjà de qüestionaris i de mapatge, s’extreu la veu i la reflexió dels infants, per després fomentar el debat a l’aula i al claustre.
Montse Coma, directora de l’escola Baró de Viver, del districte de Sant Andreu de Barcelona, partícip del projecte de transformació del pati, ens explica com va ser rebuda la proposta entre l’equip docent. “Hi va haver de tot. Persones reticents a marcar els nens també durant l’hora del pati, però, després del procés d’observació i debat, quasi no va quedar cap dubte que calien actuacions”. Una organització per assemblees, que inclou totes les classes i cursos, mestres i facilitadores, permet el debat i la presa de decisions sobre les actuacions.
Les restriccions per la COVID-19, amb les classes bombolla i la divisió del pati per àrees, han aturat alguns processos de canvi en el joc
“Ha estat un procés de dos anys que, més enllà dels canvis físics en si, ha portat aprenentatges a tota la comunitat,” detalla Montse Julià, cap d’estudis de l’Escola Drassanes, del barri Gòtic de Barcelona, que també participa en el projecte. “Primer, la diagnosi i els debats; després, el procés democràtic de com canviar el pati, i finalment, l’execució, on es van implicar les famílies i es van treballar els rols de gènere”. Denuncia un únic flac: “El pressupost del projecte que atorga l’Ajuntament és limitat, i no ho hem pogut aplicar tot, perquè les nostres famílies no poden assumir el sobrecost, com podria passar en un centre d’una altra zona”. Les restriccions escolars per la COVID-19, amb les classes com a grups bombolla sense contacte amb la resta de l’alumnat i amb la divisió del pati per àrees i torns, han aturat aquest procés.
La mirada en l’acompanyament
La Pinya és un projecte educatiu autogestionat. A la masia on duen a terme la seva activitat, disposen de quasi una hectàrea de bosc a l’aire lliure, amb arbres, una zona plana i zones amb pendent. Hi ha un sorral, pales i cubells, una construcció de fusta en forma de vaixell pirata, diverses cabanes, gronxadors, una tirolina, un slackline, i disposen de bicicletes, patinets i motos de plàstic sense pedals. L’ús del pati entra dins de l’activitat diària, com una aula més. Sempre que puguin anar acompanyades (i que, per tant, requereixin el consens del grup), poden fer-lo servir. Es dedica al joc lliure, però acompanyat per l’educadora. “Si veiem un gran interès, proposem estructurar-ho en forma de projecte i els hi facilitem materials perquè ho puguin dur a terme,” explica l’Anna Garcia, educadora del projecte.
Els nens de més edat de La Pinya van dedicar quasi un mes a construir un circuit per poder fer carreres de bicicletes; van tenir en compte tots els paràmetres organitzatius i de treball manual que suposava. “La baixada més espectacular passava just entremig dels gronxadors, i això va provocar que les nenes i els nens més petits s’hi apartessin”, continua l’educadora. Després de facilitar un procés de resolució de conflictes, els nens van acabar decidint prescindir d’aquella baixada i excavar més sots per saltar en una altra banda del pati. “També vam veure que hi havia nenes interessades en el circuit, però els feia respecte la dimensió dels salts”, explica. “Vam proposar una construcció conjunta d’un espai segur, tant pel que fa a la infraestructura, amb opció a fer sots menys complicats, com emocionalment i vam consensuar que no hi hagués tanta competitivitat ni presses per intentar-ho” afegeix, “i les nenes hi van acabar participant”.
Set passos per construir un pati coeducatiu
1. Pacificar la pista esportiva: instal·lar-hi bancs o vegetació al voltant, propiciar-hi altres tipus d’ús, pintar jocs a terra o organitzar esports alternatius i dies sense pilota, i desjerarquitzar-la per mitjà de la implementació de torns per classes o cursos i amb la intervenció proactiva de l’adult.
2. Generar nous entorns íntims protegits per mitjà de la instal·lació d’elements separadors: jardineres, mobiliari, una caseta o una tenda. Permetre l’ús d’espais interiors com el gimnàs, el menjador o la sala d’experiments.
3. Instal·lar hamaques entre arbres, una tarima, bancs i taules, per poder relaxar-se, esmorzar assegudes, llegir o dibuixar i jugar a jocs de taula. Sortir al pati a fer classe fa possible reentendre el pati com un espai educatiu més.
4. Fer els espais més reconfortants i interactius: incloure-hi elements de decoració, com murals amb missatges coeducatius fets pels infants; disposar de material, com un carretó amb llibres. Instal·lar un rocòdrom horitzontal en un mur que no tingui cap ús permetrà la pràctica d’una motricitat alternativa.
5. Disposar de mobiliari que permeti el joc simbòlic: cabanes, taules d’experimentació, un sorral, baguls o caixes amb materials diversos. Anar-lo canviant d’acord amb l’ús equitatiu que se’n faci. Organitzar un sistema perquè l’alumnat s’involucri en la seva cura i gestió.
6. Fer més gran l’hort i integrar-lo a l’ús del pati. Instal·lar arbres, bancs de fusta, roques i troncs on seure, fer equilibris o escalar, cúpules o túnels fets de canya o vímet, etc. Generar espais d’ombra, d’intimitat, de trobada, de contacte i experimentació amb la natura i de mobilitat motriu no expansiva.
7. Tractar amb una actitud proactiva els conflictes, per mitjà de la interseccionalitat; promoure la cooperació, l’ajuda mútua, les cures i la corresponsabilitat, i estimular jocs alternatius que impliquin una participació mixta.
