Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Els detalls també agredeixen

Revictimització o empoderament: Què aporten els detalls públics en els judicis sobre agressions masclistes?

/ Wara de Ormaechea

Una de les grans fites aconseguides pels feminismes ha estat visibilitzar les violències masclistes que històricament han atemptat contra els nostres cossos i les nostres vides. De fet, aquestes violències, que són l’expressió més extrema d’un sistema de desigualtats, segueixen evidenciant la guerra contra les dones que ha executat el patriarcat. Casos concrets de violències masclistes que han tingut un ressò social elevat han estat punts d’inflexió en la comprensió d’aquestes violències estructurals, i alhora, han ajudat a desmuntar mites i acabar amb els silencis patriarcals que han volgut negar aquestes agressions.

En aquest sentit, alguns mitjans de comunicació continuen a la caverna patriarcal, culpen i estigmatitzen les dones, dins l’engranatge bàsic de la revictimització. D’altres, però, han estat fonamentals en aquest procés de presa de consciència col·lectiva, ja que han entès la importància i responsabilitat d’allò que expliquen i com ho expliquen, i han esdevingut fonamentals en la lluita contra el masclisme.

I és que no n’hi ha prou amb informar i denunciar públicament aquestes agressions i fer-ne el seguiment per assenyalar la justícia patriarcal, sinó que també cal ser molt conscient de l’impacte que aquestes notícies tenen en la població.

I com els detalls, en lloc d’aportar informació, en resten i colpegen. Perquè els detalls que es fan públics i que se solen desprendre dels casos de violències masclistes perjudiquen el procés de recuperació de la dona, no aporten cap benefici col·lectiu ni ajuden a comprendre el fenomen. Tan sols afegeixen més soroll. I el problema és que no són innocus.

En aquest sentit, són diversos els arguments pels quals considero que són absolutament sobrers aquests detalls que es publiciten, però sens dubte, el principal és l’impacte que això genera en la dona que ha patit l’agressió.

Els detalls que es fan públics i que se solen desprendre dels casos de violències masclistes perjudiquen el procés de recuperació de la dona, no aporten cap benefici col·lectiu ni ajuden a comprendre el fenomen

Les notícies carregades de detalls sobre les agressions cauen sobre les dones que han estat víctimes, com una bomba que genera més estralls a la seva vida. Aquella agressió tan dolorosa que la dona està intentant gestionar emocionalment, de sobte, omple diaris amb detalls que potser ni ella mateixa està preparada per recordar, ni confrontar i menys per llegir o escoltar. Perquè per molt que tu hagis viscut allò, quan la teva història s’amplifica i es trepitja la teva voluntat (de fet, ni es pregunta a les dones), el detall esdevé revictimitzador.

I no oblidem que, al país on vivim, les filtracions són el pa de cada dia i és quasi impossible preservar la identitat de la dona. Sempre s’acaba sabent qui són, i elles són les que pateixen de nou les agressions reiterades i els escarnis públics per exemple, a les xarxes socials. Així és com moltes ho viuen i ho verbalitzen, i només per aquest motiu ja hauria de ser suficient per comprendre l’impacte del detall.

Per altra banda, quan el discurs se centra en com va ser l’agressió, la dona deixa de ser el subjecte
i passa altre cop a ser l’objecte. De nou se la cosifica.

Es desdibuixa alhora l’oportunitat de connectar el significat d’aquella agressió concreta amb la dimensió més macro, perquè el detall t’atrapa i difumina el context.

quan el discurs se centra en com va ser l’agressió, la dona deixa de ser el subjecte i passa altre cop a ser l’objecte

Alhora reforça mites i estereotips relacionats amb les violències perquè se centra en el que és concret, accentua el que no és important i pot acabar insensibilitzant-nos davant el dolor.

En definitiva, ens situa en el paradigma del morbo i no en el de la vulneració extrema dels drets fonamentals i de la denúncia social.

La publicació dels detalls no té cap mena de justificació, perquè no deixa de ser una forma d’agressió, una peça més d’un sistema que revictimitza. Per sort, hi ha un altre periodisme que ha mostrat que es pot informar i generar denuncia social, sense trepitjar ni utilitzar les dones, sinó acompanyant-les en el procés de reparació.

Article publicat al número 524 publicación número 524 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU