Al nord de la regió d’Occitània l’A69, l’autopista que pretén unir Castres i Tolosa, és un macroprojecte que s’ha posat en marxa després d’anys de preparació. Fa una dècada, el 1994, la farmacèutica Pierre Fabre, un dels principals grups del sector tant a l’Estat francès com a escala mundial, va demanar unir aquests dos municipis amb una autopista que permetés “transportar els seus productes amb molta més facilitat”. Pocs anys abans, el 1990, l’aeroport Castres-Mazamet també havia estat promogut per la mateixa empresa.
L’autopista es construirà en paral·lel a la carretera Nacional 126. El projecte preveu asfaltar 400 hectàrees de terrenys expropiats a més de 150 agricultores i substituir l’actual carretera nacional, que quedarà modificada amb una dotzena de rotondes, cosa que farà 25 minuts més lent anar de Castres a Tolosa.
L’autopista, que allargarà aquest trajecte per la carretera Nacional, es justifica, alhora, com una via que permetrà anar més de pressa entre aquests dos municipis. Es preveu que l’autopista tingui un peatge de 17 euros per trajecte, amb una reducció per a les persones que han de fer el trajecte cada dia.
Fa una dècada, el 1994, la farmacèutica Pierre Fabre, un dels principals grups del sector tant a l’Estat francès com a escala mundial, va demanar unir Castres i Tolosa amb una autopista per transportar els seus productes amb més facilitat
Aquest projecte s’ha convertit en un símbol de negligències en el seu procés d’aprovació, tant en el pla legislatiu com ecològic. Thomas Brail, fundador de l’associació GNSA (Grupe de Surveillance des Arbres), explica que el Comitè Nacional de Protecció de la Natura i l’Autoritat Mediambiental, dos òrgans estatals, s’han pronunciat en contra del projecte. Una construcció que col·lideix amb els objectius de transició ecològica, però que el juliol de 2013, sota la pressió de la farmacèutica, el primer ministre francès, el socialista Jean-Marc Ayrault, va presentar com a prioritari. També el 90% de les participants en l’Enquesta Pública Mediambiental més recent, del 2023, feta a una mostra de 6200 persones, s’han mostrat desfavorables la construcció de l’autopista.
“Estem en una zona de gran importància mediambiental, amb arbrat protegit, que ha estat desclassificada sense la valoració d’ecòlegs ni professionals. És una gran màfia”, conclou Brail. Ell és la cara visible dels anomenats “esquirols”, que formen part del grup de persones instal·lades a viure als arbres per protegir-los. Fa tot just unes hores que la policia ha pujat amb grues per a treure’ls les reserves d’aigua i menjar. Tanmateix, els esquirols afirmen que la intenció és resistir. Portaveus del moviment han expressat que consideren que estan a prop d’aconseguir l’objectiu d’aturar les obres i han cridat a la mobilització.
Aturar la destrucció posant el cos als arbres
La resistència a aquest projecte d’autopista és àmplia i diversa. Tot i la repressió, encara avui persones de diferents llocs de França i més enllà de les fronteres continuen arribant a la zona on es bloquegen les obres. La xarxa de solidaritat que permet aquesta resistència contínua és immensa: des de persones vinculades a sindicats nacionals d’agricultores, a col·lectius d’artistes o altres persones que arriben en família.
Des de l’inici de les obres, el març 2023, diverses persones s’han instal·lat sobre el terreny per bloquejar l’avanç de les obres. Fins ara hi ha hagut repetits intents d’expulsió. Aquests assentaments constitueixen les ZAD (Zone à Défendre), una tècnica de lluita recurrent pels moviments ecologistes a França. “Hi ha una multiplicitat d’actors i una organització interna molt important de diferents formes d’acció: persones encarregades de la defensa jurídica, altres en l’acció directa, arquitectes…”, expliquen un grup de joves zadistes.
“Estem en una zona de gran importància mediambiental, que ha estat desclassificada sense la valoració d’ecòlegs ni professionals”, denuncia Thomas Brail, fundador del Grupe de Surveillance des Arbres (GNSA)
Pascal Glaciaux, membre de l’Observatori de Pràctiques Policials de Tolosa, present sobre el terreny, denuncia l’alt nivell de repressió per dur a terme les expulsions de les activistes en defensa del territori. “Hem pogut observar un desplegament policial extremadament important”, descriu. L’Observatori dels Drets Humans denuncia l’impediment d’accedir al terreny on un grup d’activistes resisteixen sobre els arbres. “És un atemptat contra la llibertat de premsa i la llibertat d’observació”, denuncia l’organització, que considera que és un cas “d’estratègia de guerra social”.
El grau de repressió a aquestes zones per tal de desallotjar-les han cridat l’atenció també de les Nacions Unides. El relator especial de l’ONU sobre la situació de les defensores dels drets humans, Michel Forst, va visitar la zona del conflicte fa just una setmana, el 22 de febrer. Va manifestar que els mètodes de manteniment de la llei i l’ordre utilitzats contra activistes pacífiques a l’A69 “són alarmants” i que “és indispensable apaivagar la situació in situ, perquè la democràcia mediambiental s’exerceixi”. Diverses observadores alerten de la utilització de tecnologia per vigilar les manifestants.
Les activistes manifesten la determinació d’ocupar el territori fins que el projecte s’anul·li. En paraules del fundador de GNSA, “avui, clarament, la lluita s’ha de fer sobre el terreny, ja que no es respecta la llei”. “Que ens queda a part dels nostres cossos per fer de barreres i muralles?”, planteja.
