El tema de conversa més estès aquest estiu ha estat, sens dubte, la meteorologia extrema, conseqüència de l’emergència climàtica en què estem immersos. Els mitjans de comunicació, ara sí, tenen a l’agenda parlar d’aquesta crisi, de les seves causes i, el més important, de les seves conseqüències. S’està generant una opinió pública que comença a estar preocupada pel que ens espera en el futur més proper i que sembla disposada a fer canvis en el seu dia a dia. Energies renovables, consum responsable, agroecologia, comerç de proximitat, decreixement del consum, economia circular, són termes que es repeteixen en articles, entrevistes i llibres dels experts. Perquè està clar que tothom haurà de fer un esforç per canviar hàbits i contribuir a frenar aquesta crisi ecològica.
Un dels canvis possibles podria estar en la recollida de la matèria orgànica que generem a casa. En primer lloc, ens hauríem d’implicar en reduir la nostra brossa domèstica, seleccionar-la i separar-la quan l’aboquem als contenidors. En aquesta línia, voldria explicar el projecte Revolta que portem a terme les veïnes i veïns de l’entorn Germanetes de l’Eixample de Barcelona. Revolta és un projecte de gestió comunitària veïnal que impulsem l’Associació Germanetes Jardins d’Emma i la Cooperativa Tarpuna. Es tracta de portar tot el residu orgànic a un espai al barri, on hi ha una màquina per abocar-hi tot allò que portaríem al contenidor marró de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta màquina remou la fracció orgànica de les nostres deixalles, l’oxigena i l’escalfa, la qual cosa permet l’acció ràpida i eficient dels bacteris descomponedors. Quan la màquina està plena, el producte resultant es buida i es barreja amb estructurant orgànic format bàsicament per restes de poda. En fem piles que maduren un parell de mesos fins a obtenir un excel·lent adob orgànic que es recupera per als horts, jardins i plantes veïnals. La participació a Revolta està oberta a tothom: escoles i instituts del barri, les veïnes, algun bar i restaurant propers i al Mercat de Pagès que organitzem setmanalment.
Els projectes de gestió comunitària generen teixit social i l’administració els defensa, però la realitat està plena de traves administratives, tècnics que no volen perdre el control dels seus temes i que dificulten que el veïnat ens organitzem
El projecte ja fa més de dos anys que funciona i ens permet visualitzar un dels reciclatges més elementals, el de la matèria orgànica que generem. Tancar un cicle, reduir energia elèctrica, transport i emissió de gasos d’efecte hivernacle en un 80%, així com optimitzar un recurs que pot ser utilitzat per les mateixes persones que havien generat els residus orgànics que s’havien abocat a la màquina. No hi cap compromís de participació, cap horari concret més que el d’obertura de l’interior d’illa on està situat. Les usuàries ens organitzem per al mínim manteniment, per buidar, per fer les piles de compost i acollir aquelles persones que s’incorporen de nou al projecte. Infants de les escoles properes porten la fracció orgànica de les cuines dels seus centres i hi fan tallers per aprendre el funcionament de la màquina i del procés natural de producció de compost. Per a nosaltres, aquest és un exemple de com ens podem implicar en afrontar la crisi climàtica, a partir d’una gestió comunitària que genera valors relacionals, ecològics, pedagògics i socials.
Estem molt satisfets amb el projecte, però malauradament, tenim entrebancs que l’enterboleixen. El més significatiu és que avui ens trobem en un buit legal administratiu. El districte de l’Eixample de Barcelona va finançar el projecte com a prova pilot l’any 2020 i es va valorar molt positivament per tots els implicats. L’informe d’avaluació aportava nombre d’usuaris, quantitat d’abocament i enfortiment del teixit veïnal. La sorpresa va ser quan el districte ens va comunicar que la prova havia finalitzat i que, per tant, també el seu compromís de suport legal i econòmic. Sempre havíem pensat que les proves pilot serveixen precisament per avaluar la conveniència o no d’un projecte i, si el resultat final no respon a les expectatives que si van dipositar o no s’assoleixen els objectius proposats, es desestima. Però en el cas de Revolta a Germanetes, tots els actors que hi intervenen diuen que ha estat positiu. Com pot ser, per tant, que no hi hagi un pla perquè es consolidi? El districte diu que no té pla B i que ara és un tema de l’Ajuntament, que és qui gestiona tota la recollida de residus. A partir d’aquí, entrem en una trama de departaments, tècnics, reunions on ens diuen bones paraules, però sense assumir cap compromís per a la implantació definitiva i la cobertura legal necessària per continuar endavant.
Els projectes de gestió comunitària generen teixit social i l’administració els defensa, però la realitat està plena de traves administratives, tècnics que no volen perdre el control dels seus temes i que dificulten que les veïnes i veïns ens organitzem. Revolta és un autèntic procés participatiu des de la unitat més bàsica, el ciutadà i mostra com podem canviar hàbits en relació amb la situació de crisis climàtica. És un bon exemple d’economia circular perquè el residu no es perd en un contenidor ple d’impropis, que no sabem exactament quin tractament rebrà i que es transportarà a desenes de quilòmetres. Veïnes, escoles, comerços participem activament en el reciclatge, controlem tots els processos i al final, recollim compost per als horts urbans, per a les jardineres del barri i de l’escola o per al test de geranis de casa. Treballarem perquè aquesta experiència no es perdi en la trama política i administrativa i perquè pugui ser llavor d’altres projectes de gestió comunitària molt necessaris als nostres barris.
