Una posada en escena vintage, a imatge de la chanson francesa, diuen, acompanya el salt cap a abraçar les sonoritats electròniques. Tensions en sentits oposats com les que descriu de base el projecte musical de Ginestà. La melancolia i la vida; el costumisme i la revolta. Amb aquest disc homònim (Kasba Músic, 2019) les germanes Serrasolsas –Pau i Júlia– es llancen de ple a seguir les pistes que en l’anterior disc, Neix (Kasba Músic, 2018), denotaven que no es tractava d’un grup més fent voltes a la cançó d’autora. Ja aleshores s’entreveien deixos del folk pop costumista i de la voluntat de transgredir, també, musicalment.
Alliberades de les cotilles que sovint marquen els canons de la música reivindicativa, de protesta, en aquesta ocasió s’atreveixen amb cançons tintades de sintetitzadors i patrons rítmics. Una aposta clara per la modernitat arrelada a les lluites quotidianes. La resta ja és conegut, la tendresa –marca de la casa de les de Sant Andreu de Palomar– esgrunada en deu cançons que comencen a dibuixar un imaginari propi. Que surten de casa, de la intimitat, per aterrar en l’actualitat, als carrers. “Se’ns han mort tots els lliris”, diuen a “Roig” en una referència que s’encarna de ple amb la situació actual del país.
