Al ple municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló (el Baix Llobregat) celebrat el 28 de juliol es va anunciar que el Consorci Urbanístic de l’Entorn de la Colònia Güell, integrat per la Generalitat –mitjançant l’Institut Català del Sòl (Incasòl)– i els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, ha decidit aturar el PDU de delimitació i ordenació de sectors d’interès supramunicipal de l’entorn de la Colònia Güell. En una nota informativa publicada el mateix dia a la pàgina web del Consorci, es justifica l’aturada del pla pel fet que “els pronunciaments judicials de finals del 2020 que van anul·lar diferents PDU d’àmbit metropolità per un tema competencial han fet reconsiderar la figura de planejament en pro de poder garantir la seguretat jurídica en els tràmits posteriors”.
El Pla Director Urbanístic aprovat el 2018 agrupava quatre plans anteriors diferents: el Pla Especial del Recinte Industrial de la Colònia Güell, el Pla Parcial Residencial de l’entorn de la Colònia Güell, l’Àrea Residencial Estratègica de la Riera de Can Soler i el Pla Especial del Parc Metropolità i àrea esportiva de la Colònia Güell. Segons es pot llegir a la nota, es reconeix que aquests planejaments “no responen a les necessitats actuals del territori” i s’assegura que la nova proposta que els substitueixi “ha d’aportar una nova visió de tot l’àmbit, àmplia i integral, que millori i preservi al màxim els valors d’aquests espais de gran qualitat, sempre amb el consens més gran i comptant amb la veu de la ciutadania a través dels processos de participació”.
El pla urbanístic conjunt per a aquesta àrea territorial compresa entre els municipis de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló tenia prevista la urbanització de 80 hectàrees amb la implantació de 1.570 habitatges
El pla urbanístic conjunt per a aquesta àrea territorial compresa entre els municipis de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló tenia prevista la urbanització de 80 hectàrees amb la implantació de 1.570 habitatges, a més de diversos equipaments i serveis. La majoria es projectaven sobre l’espai agroforestal actual, just per sobre de la via de cornisa, la carretera que enllaça el barri de la Ciutat Cooperativa Molí Nou (Sant Boi de Llobregat) amb el nucli urbà de Santa Coloma de Cervelló, per sobre de la Colònia Güell. “La intenció és modificar els planejaments inicials aprovats amb la idea de preservar el màxim del mosaic agroforestal actual”, assegura el gerent del Consorci, l’arquitecte i urbanista Xavier Isart. Afegeix que, des de les administracions que formen part de l’entitat pública encarregada de promoure i desenvolupar una proposta urbanística per aquest territori, es contempla una reducció “molt important” de la previsió d’habitatges per tal de preservar l’espai agroforestal existent, sense concretar el nombre total.
Victòries parcials de l’ecologisme local
Inicialment, a l’anterior Pla de l’Entorn de la Colònia Güell, aprovat l’any 2012 i posteriorment substituït pel PDU que ara resta aturat, es planejaven 1.350 habitatges. Aquest va ser molt qüestionat pels membres de la plataforma veïnal Salvem l’Entorn de la Colònia Güell, que consideren que suposaria la destrucció de l’entorn agrícola i natural d’un indret declarat patrimoni mundial per la Unesco, un corredor biològic de gran valor en plena emergència climàtica. A més, creuen que de dur-se a terme s’accentuaria el model de ciutat-dormitori actual, incrementant els efectes de la gentrificació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des d’aquest col·lectiu ciutadà, que defensa la preservació integral de l’àrea que envolta l’antic recinte industrial i que ha aconseguit mobilitzar fins a 200 persones en una manifestació de protesta contra el projecte, es fa una valoració positiva de l’anunci. El qualifiquen de “victòria parcial, ja que tot i que s’endarrerirà el projecte també diuen que faran un nou planejament ben aviat amb les mateixes directrius”, alhora que també adverteixen les administracions que “les tornaran a trobar organitzades quan ho facin”.
SOS Baix Llobregat valora positivament l’anunci fet per la Generalitat respecte a una pròxima ampliació de la ZEPA al delta del Llobregat, que duplicaria el nombre actual d’hectàrees i inclouria l’estany de l’Olla del Rei i l’espai agrícola de Cal Trabal
També coincideixen amb les valoracions fetes per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, la coordinadora de les plataformes i col·lectius ecologistes comarcals presentada precisament en aquest indret el 12 de març de 2020. A les darreres publicacions al web de SOS Baix Llobregat, es valora positivament aquesta i d’altres aturades, així com l’anunci fet per la Generalitat respecte a una pròxima ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) al delta del Llobregat, que duplicaria el nombre actual d’hectàrees i inclouria l’estany de l’Olla del Rei a Castelldefels i l’espai agrícola de Cal Trabal, a l’Hospitalet de Llobregat. “Els requeriments de la Unió Europea (en referència a l’expedient obert a les administracions locals per la Comissió Europea el febrer de 2021, per no protegir els ecosistemes del delta del Llobregat) i la pressió dels moviments ciutadans, a més de les decisions judicials, comencen a donar resultats i aconsegueixen revertir o, almenys, aturar de moment, alguns dels projectes que amenacen la comarca sota l’impuls de l’especulació urbanística”, es pot llegir als articles publicats al web de la plataforma ecologista comarcal.
Per la seva banda, Isart remarca que no es tracta de cap retirada del pla urbanístic, sinó d’un canvi de figura urbanística “per continuar treballant en el disseny del nou model urbà sostenible de l’entorn de la Colònia Güell”. “La feina feta fins ara s’aprofita completament, però en lloc d’una sola figura de planejament com era la del PDU haurem de desenvolupar dues o tres per tal de poder treballar amb seguretat jurídica”, insisteix el gerent del Consorci. També assegura que tindran en compte les necessitats d’habitatge dels municipis de Santa Coloma i Sant Boi “d’acord amb el creixement demogràfic previst i per donar resposta a les necessitats del jovent, amb un percentatge més elevat d’habitatge social a preu més assequible del previst anteriorment”.
Solució a una demanda d’habitatge o projecte especulatiu?
En aquest sentit, el gerent i antic directiu de l’Incasòl afirma que, segons un estudi demogràfic encarregat pel Consorci, hi ha previsió d’una demanda de 500 habitatges només al municipi de Santa Coloma de Cervelló per als pròxims deu anys. Per a les administracions locals, aquest àmbit territorial “té una sèrie de mancances que s’han de resoldre i s’ha de trobar un equilibri entre l’espai urbanitzat i l’agroforestal”. “Això sí, som conscients que hem de renunciar a una part de l’aprofitament que hi havia previst i hem de veure què es pot fer, on es pot fer i com es pot fer, de manera molt més correcta i consensuada per resoldre totes les necessitats d’aquest àmbit territorial”, admet Isart. “Podem compartir alguns dels punts de vista de la plataforma veïnal, però hem de veure de quina manera podem articular tot plegat, fer les coses de manera correcta tenint present que s’ha de reduir de manera molt considerable tot el que estava plantejat al PDU inicialment aprovat”, contesta Isart al veïnat mobilitzat. Conclou que des del Consorci han de poder resoldre moltes necessitats i “no és viable quedar-nos tal com estem, sense fer res”.
“Si realment volen donar resposta a les necessitats actuals del territori, que garanteixin resoldre les mancances i problemàtiques, han d’escoltar a la gent i no als operadors especulatius”, respon Candi Reyes, arquitecte i membre de la plataforma ciutadana
“Si realment volen donar resposta a les necessitats actuals del territori, que garanteixin resoldre les mancances i problemàtiques actuals, han d’escoltar a la gent i no als operadors especulatius per saber quines són aquestes. I si realment volen trobar l’equilibri entre la preservació dels espais de gran interès mediambiental i paisatgístic amb la necessitat de dotar l’àmbit d’equipaments, serveis, activitat econòmica, mobilitat i habitatge social, llavors han d’entendre que no s’ha de construir en espais actualment no urbanitzats”, respon Candi Reyes, arquitecte i membre de la plataforma ciutadana que s’oposa al projecte urbanístic del Consorci. La ciutadania mobilitzada considera que es tracta d’un planejament especulatiu que s’ha aprovat sense una consulta prèvia a la població i demana un desenvolupament urbanístic sostenible i racional, que passaria per la reutilització de sostre construït buit o en desús i per la construcció únicament dins de l’espai urbà ja existent.
L’activista, que també forma part de l’agrupació d’electors del grup municipal Acció x Santa Coloma de Cervelló, opina que per aconseguir habitatge social primer cal fer servir el sostre buit, incloent-hi sostre que ara com ara no és habitatge. “No és raonable decidir el nombre d’habitatges a edificar en un espai no urbanitzat sense abans haver fet un estudi seriós de necessitat d’habitatge i si finalment, una vegada utilitzat el sostre buit, encara cal nou habitatge, s’hauria de fer servir aquest nou sostre per cosir la ciutat amb petites promocions on puguin operar altres formes alternatives d’habitatge que no comportin hipotecar-te per tota la vida o pagar uns lloguers impossibles”. “A ningú se li escapa que aixecar milers d’habitatges en una sola promoció en un espai lliure fora de la ciutat és el més fàcil perquè les grans constructores-promotores obtinguin grans beneficis”, critica Reyes, que vol deixar ben clar que no estan d’acord amb una reducció de la superfície construïda perquè pensen que cal preservar íntegrament aquest espai.
Respecte a una possible participació de la plataforma al procés participatiu previst pel Consorci, Reyes pensa que participar és contribuir a legitimar un “procés participatiu fals”. Personalment, només acceptaria una consulta popular ciutadana que sigui clarament vinculant i que demanés clarament si es vol construir en aquest entorn, fet que descarta completament Isart, que diu que no es tracta de fer cap referèndum sinó d’un procés on han de recollir tots els punts de vista, no només els de la part més mobilitzada, per valorar quines són les necessitats de la majoria de la ciutadania. En qualsevol cas, des del Consorci s’assegura que no es plantejarà la viabilitat del projecte, que haurà de superar l’oposició de la ciutadania més crítica de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i el conjunt de la comarca del Baix Llobregat.
