“Tot inclòs, danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes”, “OverBOOMking: quan el turisme ho envaeix tot”, “Més massificació és menys”, “Ara o mai”, “Sense Límits No Hi Ha Futur”, “Fins aquí hem arribat: prou massificació turística”, “Menys Turisme, Més Vida”… Aquests són alguns dels lemes, publicacions, documents i eines de campanya que des de 2013 s’han anat succeint a Mallorca per posar el focus del relat social i polític en la crítica i qüestionament del relat i la realitat de l’especialització turística de la nostra economia insular.
Avui hem passat de tenir els representants dels partits polítics de la dreta rere una pancarta sota el lema “SOS Turisme” a “liderar” el posicionament polític per a crear un Pacte Social i Polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears. Ahir, dia 22 de maig, van convocar una mesa amb més de 140 agents polítics, sindicals, empresarials i entitats per explicar les seves intencions i proposta.
Es tracta de (i reproduiré paraules i posicionaments clau de la seva intervenció) gestionar la “congestió” que representa el turisme, aquí i en altres territoris, per augment de places i turistes, manca d’instraestructures i manca d’ordenació i reposicionar les illes davant els canvis de preferència del turisme i el canvi climàtic. L’objectiu és transformar el model econòmic de les Illes, salvant el turisme, i tot això pensant en el benestar dels residents i la ciutadania.
Hem passat de tenir els representants dels partits polítics de la dreta rere una pancarta sota el lema “SOS Turisme” a “liderar” un Pacte Social i Polític per la sostenibilitat de les Illes Balears
No sé si fins aquí ja hi ha prou elements discursius incoherents, vagues i mancats de solidesa per captar la intenció i moviment polític que implica tot plegat. Per si de cas no basta, n’afegirem uns quants més: la presidenta parla de “liderar” des del Govern l’establiment de les bases per a un canvi de rumb. I diu ella que ens parla “com a adults” (tanta sort) per advertir-nos que no serà fàcil. La Mesa pretén ser un espai de participació amb dinàmiques de feina per grups de treball sota la coordinació d’un comitè d’experts liderat per un economista independent i la fundació que ell dirigeix.
Només cal anar al patronat de la fundació per veure que la “independència” i “neutralitat” estan absolutament garantides: la presidenta és la presidenta del Govern, la vicepresidenta, la presidenta de la CAEB (patronal), i de vocals: hotelers (Barceló, Iberostal, Federació Hotelera de Mallorca, RIU…), constructores i bancs.
La presidenta vol fonamentar la creació d’aquest full de ruta amb estudis d’opinió, una macroenquesta sobre la gestió turística, la monitorització dels fluxos de visitants, estudis de capacitat de càrrega integral, estudis de mobilitat, estudis sobre l’oferta il·legal, identificar oferta obsoleta i garantir fons (europeus i provinents de l’impost sobre les estades turístiques) per a la reconversió de les zones madures.
És a dir, tot plegat, la generació d’estudis i anàlisis per arribar a la conclusió, ja avui més que evident, de sobresaturació turística, i per seguir considerant que les problemàtiques creixents i agreujades de la realitat social i ecològica a les Illes com “externalitats negatives” d’aquesta economia extractivista, racista, profundament injusta i ecocida que és l’economia turística.
El gir polític discursiu de la presidenta balear es fa per avançar-se i exercir el lideratge mediàtic i de relat en un estiu que serà tens, i en què passaran coses, perquè la gent ja no pot més
Parlen de “rendibilitat social”, de preservació dels serveis que ens proporcionen els recursos naturals, de generar valor econòmic, social i ambiental, de diversificació de productes i sectors, d’especialització… Tot plegat, un conjunt de paraules que omplen un discurs buit i alhora perillós. Perquè està clar que tot això respon a un gir polític discursiu amb una intencionalitat clara: avançar-se i exercir el lideratge mediàtic i de relat en un estiu i una temporada que seran tensos, i en què passaran coses, perquè la gent ja no pot més —la situació de l’habitatge és ja dramàtica— i perquè se superaran en un 15% el nombre de turistes que ja es varen rebre l’estiu passat.
Així, la presidenta s’avança i es posa al centre del focus, marcant perfil, fixant posicions en un context on les promeses polítiques del Partit Popular i els seus socis aliats (l’extrema dreta) als lobbies econòmics i empresarials, poden xocar frontalment i de manera molt immediata amb la materialitat que implica aterrar la realitat discursiva amb què s’han posicionat amb aquest gir. Veurem com avança tot plegat. És, si menys no, un escenari nou i diferent.
És el moment de jugar i fixar posicions, sabent però que qui pretén marcar les regles del joc no fa comptes per canviar ni el tauler ni el valor de les peces del joc, ni, tampoc i en realitat, les regles del que, tots tenim clar que és el “seu” joc.
