Cap embarcació de rescat amb bandera espanyola al mar Mediterrani. Tot i que les “qüestions tècniques” són l’argument que utilitza el Ministeri espanyol de Foment per bloquejar els vaixells basc i català als ports de Pasaia i Barcelona, les dues organitzacions no ho troben justificat i han presentat al·legacions que encara no s’han resolt. Expliquen que cal tenir en compte que l’Open Arms fa dos anys i mig que fa la mateixa ruta que li és denegada en aquesta ocasió i que l’expedició de l’Aita Mari (Salvamento Marítimo Humanitario, SMH) serà la primera en el camp del rescat, de manera que és “a títol preventiu” perquè l’embarcació ha passat revisions tècniques més restrictives que les exigides a un buc de les seves característiques.
Riccardo Gatti, cap de la missió de l’Open Arms, refusa els motius que dona el Ministeri i vincula el canvi de postura del govern a la “por” a desentonar entre la resta d’estats membres de la Unió Europea. Gatti recorda que el bloqueig i l’externalització de les fronteres són generalitzats i que alhora no es limiten al territori costaner, i considera que països com ara l’Estat francès també frenen l’arribada de les migrades per terra. En aquest sentit, Iñigo Gutiérrez, rescatador i vicepresident d’SMH, afegeix que a l’Estat espanyol “s’estan aplicant mesures més dures que les de Salvini”, en referència al ministre de l’Interior italià amb un marcat discurs xenòfob i a l’onada d’auge de l’extrema dreta que està vivint el continent.
Tot i les diferències de recorregut previ dels dos vaixells, els casos comparteixen el motiu pel qual no se’ls dona permís per procedir al despatx. Gutiérrez comenta que Foment no els dona llum verda per sortir al mar per qüestions tècniques i que només ho permetria en cas que hi hagués un pacte amb els països amb ports segurs més propers a la zona del Mediterrani central, estructures que es troben en territori d’Itàlia i Malta, dos països que no obren els ports als vaixells de rescat ni la possibilitat d’acollir persones migrades. Malgrat que la legislació i les convencions internacionals obliguen a rescatar les nàufragues i dur-les a port amb el menor temps possible, les dues organitzacions denuncien que s’estan incomplint per part de les administracions i, al seu torn, les ONG són també obligades a incomplir-les en contra de la seva voluntat.
Malgrat que les convencions internacionals obliguen a rescatar les nàufragues, les ONG denuncien que són forçades a incomplir-les
De fet, entre les raons que exposa la negativa al despatx de l’Aita Mari també hi figura l’incompliment de lleis internacionals que no han sabut ser especificades per l’administració quan la tripulació basca ha demanat explicacions. Igualment, l’administració argumenta que les embarcacions poden navegar per la zona del Mediterrani central, que reconeixen que és un espai on hi ha persones en perill, però apunten que el camí de tornada fins a aigües espanyoles seria massa llarg per garantir la seguretat de totes les persones a bord dels vaixells. Gatti, no obstant això, sentencia: “Amb aquestes mateixes condicions cap buc podria sortir del port a no ser que fossin vaixells, ferris o creuers buits”. Per tot plegat, l’ONG catalana, que es troba en una situació similar a la de les rescatadores basques, assegura que estaria disposada “a donar suport, des de les seves possibilitats, que Espanya denunciés Itàlia i Malta davant el Tribunal Internacional de Dret del Mar”, situat a la localitat alemanya d’Hamburg.
“De la mateixa manera que s’ha fet amb la sanitat, on s’han creat dos tipus de dret sanitari, s’està fent amb el salvament a la mar; però aquesta qüestió afecta el dret a la vida i la responsabilitat que tenen els estats”, explica l’activista pels drets humans Helena Maleno. “Una ONG no aniria mai a rescatar un vaixell ple de ciutadans dels Estats Units, perquè si passés alguna cosa, la responsabilitat seria de l’Estat espanyol; però amb les persones que intenten creuar el Mediterrani sí que es fa. Al final ens veiem obligats a construir sistemes paral·lels perquè l’Estat no està complint amb les seves obligacions”, argumenta.
L’‘Aquarius’ va ser l’excepció
L’arribada de l’Aquarius aquest estiu es va rebre amb escepticisme però fent un vot de confiança per part del sector de rescat humanitari al nou govern socialista que accedia a La Moncloa. Això no obstant, el gest va arribar després de dies d’estira-i-arronsa a l’executiu. En aquest període de temps, el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va oferir els ports de titularitat catalana per acollir les refugiades: Palamós, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita. Aquesta proposta tenia una execució complicada. Tant és així que des de la plataforma Stop Mare Mortum afirmen que era una situació que difícilment s’hauria donat sense l’autorització de l’executiu central, òrgan que finalment va optar per habilitar les instal·lacions portuàries de València. Ara, havent tancat un 2018 en el qual segons l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats van morir com a mínim sis persones cada dia quan intentaven arribar a Europa, el govern de Sánchez manté, per imperatiu legal, els bucs de rescat lluny d’on la gent demana auxili i mor ofegada.
