Fiumicello és un municipi situat en una plana agrícola a pocs quilòmetres de Trieste, al nord-est d’Itàlia. Sembla una ciutat tranquil·la, amb cases de dos o tres pisos amb jardí, diversos rius i envoltada d’espais naturals. A la plaça de l’Ajuntament, però, es percep que alguna cosa passa: llaços grocs per tot arreu i una pancarta on es pot llegir “Verità per Giulio Regeni” (“Veritat per Giulio Regeni”). Un cartell groc amb el mateix eslògan es veu en moltes cases del poble, penjat als balcons i a les finestres. A uns centenars de metres del centre, en direcció sud, es troba el cementiri. Just després de l’entrada principal hi ha un sector amb tombes de la mateixa dimensió. Una d’elles, una mica més gran que la resta, té damunt flors grogues, plantes, petites roques, candeles i una foto: es veu un noi jove amb un micròfon a la mà que parla, potser, a una conferència. És la tomba de Giulio Regeni. Nascut a Trieste l’any 1988, Regeni va morir al Caire, a principis del 2016, després d’haver sigut segrestat i torturat durant dies, mentre feia recerca pel seu doctorat sobre els sindicats independents egipcis per la Universitat de Cambridge.
Ara, més de set anys després de la seva mort, la Cort constitucional italiana -el tribunal que decideix l’adequació de les normes a la Constitució de l’Estat-, ha de decidir si és possible portar endavant un procés contra quatre homes de les forces de seguretat d’Egipte que la fiscalia italiana ha assenyalat com a possibles responsables del crim, una decisió que no té una data tancada. Tot i que des del principi el govern del país nord-africà ha mostrat la seva disponibilitat a col·laborar amb la investigació, la relació entre els estats i les fiscalies ha sigut limitada.
Ara, més de set anys després de la seva mort, la Cort constitucional italiana ha de decidir si és possible portar endavant un procés contra quatre homes de les forces de seguretat d’Egipte que la fiscalia italiana ha assenyalat com a possibles responsables del crim
Egipte, regit des del 2013 per l’exgeneral Abdel Fattah al-Sisi després d’un cop d’estat contra el govern dels Germans Musulmans liderat per Mohamed Morsi, fins ara no ha permès que la fiscalia italiana notifiqui als agents la citació en el procés, amb el perill que aquest pugui aturar-se. Durant tot aquest temps, Egipte ha assegurat en diverses ocasions voler donar el seu suport per a esclarir la veritat. Recentment, el ministre italià d’Afers Exteriors, Antonio Tajani, i la primera ministra, Giorgia Meloni, han repetit l’afirmació del Govern egipci, sense donar, però, més explicacions. Ara la Cort constitucional haurà de decidir si es pot seguir amb el procés, reconeixent que el bloqueig es deu a la falta de col·laboració d’un estat, com pensa la fiscalia.
Set anys de preguntes
L’any 2016 la mort de Giulio Regeni va causar l’inici de les tensions diplomàtiques entre Itàlia i Egipte, tot i que al cap d’uns mesos les relacions van tornar a la normalitat sense que Itàlia hagués obtingut un avançament concret en la investigació. Al mateix temps, les relacions econòmiques entre els dos països no es van trencar, ans al contrari, es van reforçar.
Un any abans de la mort de Regeni, Eni, una empresa del sector energètic controlada parcialment per l’Estat italià, va anunciar la descoberta d’un gran dipòsit de gas en les aigües d’Egipte, anomenat Zohr. Des de llavors, segons una investigació de l’associació ReCommon publicada el novembre de 2022, la inversió total de l’empresa en el país ha superat els onze milions d’euros, sense que el cas de Giulio Regeni o la situació dels drets humans representessin un fre a la inversió. En la seva última memòria financera, publicada el març de 2023, l’empresa parla de noves exploracions en el país i de l’impuls d’una terminal que es farà servir com a port de sortida del gas liquat cap a Itàlia i la resta d’Europa. Fa poques setmanes el CEO d’Eni, Claudio Descalzi, va declarar que Egipte ha ajudat Itàlia renunciant a una part de gas per a poder així potenciar les reserves italianes, afirmant que amb aquest tipus de països “si es dona, es rep”. Aquestes declaracions han provocat la indignació dels pares de Giulio Regeni, que han preguntat quin és l’intercanvi que hi ha hagut entre els dos països i a què s’ha hagut de renunciar per a obtenir el gas egipci.
A més, la venda de llicències per la gestió de recursos naturals ha permès al Govern d’Egipte disposar de diners suficients per a fer inversions en altres sectors, com el militar. En els últims anys l’Egipte s’ha convertit, segons l’ONG Egypt Wide, en el principal importador mundial d’armes fabricades a Itàlia. Aquest mes de maig, l’ONG ha publicat una investigació sobre la compra d’armes petites i lleugeres on s’intenta demostrar que aquestes armes s’utilitzen a Egipte en operacions de repressió. Això representaria una violació tant de lleis nacionals italianes, que impedeixen exportar armes a països on hi hagin greus violacions dels drets humans demostrades pels organismes internacionals, com d’acords europeus i internacionals.
Una repressió que no s’atura
Només unes setmanes després de la mort de Giulio Regeni, el 10 març de 2016, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que definia la desaparició forçada de Regeni l’última d’una sèrie començada l’any 2013, on s’assenyalava l’Estat egipci com a responsable d’una campanya de detenció massiva de persones crítiques amb el govern. Set anys després, la situació no sembla haver millorat. Segons Amnistia Internacional, al país se segueix detenint persones de forma arbitrària. Com el cas de Patrick Zaki, estudiant egipci de la Universitat de Bolonya, detingut l’any 2020 a l’aeroport del Caire i que encara es troba sota arrest.
A més, l’organització detalla denúncies d’almenys cinquanta casos de morts sota custòdia sospitoses, denegacions d’assistència sanitària, tortures i manca d’investigació de les denúncies. Entre les violacions, AI denuncia també que Egipte hauria detingut migrants entrades il·legalment en el seu territori.
Des del juliol de 2013, amb l’arribada al poder d’Al-Sisi, a 2021 Itàlia ha tingut cinc governs diferents (amb Enrico Letta, Matteo Renzi, Paolo Gentiloni, Giuseppe Conte i Mario Draghi com primers ministres) sense que les relacions amb Egipte hagin canviat
El control de les migracions és una altra qüestió central en les relacions entre Egipte i els estats europeus. Sempre segons l’ONG EgyptWide, en aquesta àrea la col·laboració entre Itàlia i Egipte és molt profunda. L’ONG, en un document que va ser publicat el mes de juny de l’any 2022, diu que entre 2010 i 2020 Itàlia hauria donat suport constant a les forces de seguretat d’Egipte a través de cursos, aportacions de tecnologia i de màquines o material, per fer front als fluxos de migrants que passen pel país. Egypt Wide denuncia que la col·laboració s’ha desenvolupat tot i que en els mateixos anys es multiplicaven de les notícies sobre greus violacions dels drets humans.
Des del juliol de 2013, amb l’arribada al poder d’Al-Sisi, a 2021 Itàlia ha tingut cinc governs diferents (amb Enrico Letta, Matteo Renzi, Paolo Gentiloni, Giuseppe Conte i Mario Draghi com primers ministres) sense que les relacions amb Egipte hagin canviat. Al contrari, sembla que aquestes tinguin una continuïtat que va més enllà de les formacions polítiques. El passat 10 d’octubre, pocs dies abans que el nou parlament italià comencés el seu treball, tretze organitzacions egípcies i italianes, entre elles Egypt Wide i la Xarxa italiana pau i desarmament, van demanar que les relacions entre Itàlia i Egipte tinguin al centre els drets humans i van exigir el bloqueig de les exportacions d’armes a l’Egipte, la fi de la col·laboració sobre el control de les fronteres, la modificació dels acords sobre el gas natural liquat i un esforç diplomàtic per a superar la resistència d’Egipte per arribar a l’esclariment sobre el cas Giulio Regeni. El govern liderat per Giorgia Meloni, actiu des de més de set mesos, però, no sembla voler marcar una diferència amb els que han vingut abans.
