Si a la tardor plou, el rovelló es mou

A la tardor, i si les pluges han acompanyat, és comú arreu dels Països Catalans agafar la cistella i un ganivet i escapar-se als boscos a fer bolets. Aquesta pràctica, tot i que en l’actualitat s’ha convertit en una afició per la falta de necessitat, durant molt de temps va representar una manera d’acabar d’omplir el rebost de les cases a cost zero en moments d’escassetat.

Un dels bolets més preuats a casa nostra és, sens dubte, el Lactarius sanguifluus (que en català significa ‘que té llet’ i ‘que raja sang’). De la família de les russulàcies, es caracteritza per despendre, quan el tallem, un líquid semblant a la sang o al rovell. És per això que l’anomenem rovelló o esclata-sang, tot i que també el podem anomenar d’altres maneres, com pebràs o pinenc.

Si ens decidim a cordar-nos les botes i anar a buscar bolets a la muntanya, hem de tindre en compte alguns consells per a respectar l’entorn i el producte. En primer lloc, en la manera com els collim: cal fer palanca amb un ganivet i traure tot el bolet. D’aquesta manera es protegeix el miceli (els filaments que contenen les espores que els permeten reproduir-se). Cal portar els bolets en una cistella de vímet perquè el bosc torne a recuperar les espores que desprenen. S’han d’agafar aquells que coneixem i identifiquem com a comestibles, i deixar els que són molt menuts i els que desconeixem. A més, és important no remoure la terra amb ferramentes perquè és perjudicial per als bolets i el bosc.

Els rovellons són un producte culinari molt valorat en termes gastronòmics, perquè són molt gustosos i es poden cuinar de moltes maneres, ja siga en arrossos, guisats, com a acompanyament de carns o saltats amb all i julivert. A més, també cal destacar les propietats beneficioses que tenen per a l’organisme, perquè són rics en vitamines A, B, C i D i en minerals com el fòsfor, el potassi, el calci i el magnesi, i no contenen greixos i són baixos en hidrats de carboni.

---

RISOTTO DE ROVELLONS