Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Silencis (in)voluntaris

Ja fa dues setmanes que el pis ha deixat de ser compartit i ha passat a ser un malson solitari. Les conversacions amb els companys eren el pa de cada dia i ara tot se n’ha anat en orris.

| Pau Fabregat

No hi ha mai silenci en un poble travessat per un riu que baixa ferotge muntanya avall. Els dies de desconnexió havien sigut més que suficients per a tornar a la càrrega. Des de la voreta del llit, per la finestra de l’hotel, veia els Pirineus que imposaven la seua presència. Els cims nevats i les valls que ploraven. El riu que els envoltava no havia callat en els quatre...

Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora

Article publicat al número 596 publicación número 596 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU