Enmig del creixent moviment per la supremacia blanca, que s’ha vist impulsat per l’elecció de Donald Trump com a president, hi ha molta gent que, arreu dels Estats Units, decideix fer front al racisme. Un dels darrers actes de rebel·lió involucra una estàtua del campus de la Universitat de Carolina del Nord, a la ciutat de Chapel Hill, anomenada Silent Sam. Centenars d’estudiants es van congregar el dilluns 20 d’agost a la nit al peu d’aquest monument que homenatja soldats confederats, la van enderrocar i van omplir el cap de la figura de porqueria.
El monument, que no representa cap figura històrica en particular, va ser erigit el 1913 en homenatge als estudiants de la universitat que van lluitar per la Confederació. Aquell any, durant l’acte d’inauguració, Julian S. Carr –un veterà confederat de la Guerra Civil– va pronunciar un discurs en el qual va elogiar la importància del “monument de bronze per honrar el valor de tots aquells qui van lluitar i van morir per la causa sagrada”. En el seu parlament, Carr també va fer una sorprenent confessió de violència: “A menys de cent metres d’on estem, just abans de complir-se 90 dies del meu retorn d’Appomattox [el 1865], vaig assotar una noia negra fins a destrossar-li la faldilla perquè […] havia difamat i insultat públicament una dama del sud i després havia sortit corrents a buscar protecció en aquests edificis de la universitat, on hi havia estacionada una guarnició de cent soldats federals. Vaig complir amb aquest agradable deure en presència de tota la guarnició i, durant les següents 30 nits, vaig dormir amb una escopeta de doble canó sota el cap”.
Entre qui va parlar en la protesta contra l’estàtua de Silent Sam hi havia Maya Little, una estudiant de doctorat afroestatunidenca de la Universitat de Carolina del Nord. Little explicava: “[Aquesta és] una estàtua que defensa la violència contra nosaltres, que homenatja els esclavistes. Enfront d’aquesta estàtua m’he sentit degradada i també he estat assetjada. M’ha vigilat la policia, m’han cridat insults racistes, m’han amenaçat amb penjar-me de l’arbre que està sobre l’estàtua de Silent Sam”.
L’any passat, el governador demòcrata Roy Cooper va sol·licitar a la Comissió Històrica de Carolina del Nord que traslladés a un altre edifici tres monuments confederats que actualment es troben en els terrenys del Capitoli estatal a Raleigh, prop del campus de la Universitat de Carolina del Nord. Quan encara no havien passat dos dies des de l’enderrocament de Silent Sam, el comitè va decidir en votació –per una majoria aclaparadora– mantenir els monuments de la Confederació al seu lloc, però afegint-hi informació per donar “context”.
“Context” és la mateixa paraula que Maya Little va usar per explicar una acció que havia dut a terme contra el monument Silent Sam el passat abril. L’estudiant de doctorat va relatar en una entrevista a Democracy Now!: “Vaig llançar la meva sang i tinta vermella sobre l’estàtua. Així agregava el context que jo i els altres estudiants, treballadors i membres negres de la comunitat que han de passar cada dia per davant d’aquesta estàtua i sent degradats, vèiem. [L’estàtua] és literalment una forca que penja sobre el nostre campus, un monument a la violència contra els negres, un monument a les persones que van esclavitzar els meus avantpassats i van vendre’n els fills. En abocar la meva sang i tinta vermella sobre l’estàtua, esperava contextualitzar-la”. Little serà jutjada amb càrrecs penals per vandalisme a l’octubre.
En les seves declaracions a Democracy Now!, l’estudiant va explicar el context que la comissió hauria de considerar incloure: “Aquesta enorme estàtua ha estat en peu durant tots aquests anys d’explotació i abús envers la població negra a la Universitat de Carolina del Nord i a la ciutat de Chapel Hill. Això inclou una taxa de retenció acadèmica increïblement baixa entre els estudiants negres atletes, malgrat els cent milions de dòlars anuals que la universitat obté gràcies a l’atletisme, i també el fet que els treballadors de la universitat, que són en gran part afroestatunidencs i llatins, no percebin un salari digne”. Segons l’organització Southern Poverty Law Center, hi ha 718 estàtues confederades en tot el país, a més de 109 escoles i 10 bases militars estatunidenques que porten el nom d’icones confederades.
L’estudiantat de Carolina del Nord va tombar el Silent Sam un any després de la violenta marxa neonazi a Charlottesville
L’estudiantat de la Universitat de Carolina del Nord va tombar el Silent Sam un any després de la violenta marxa neonazi a Charlottesville (Virgínia), convocada per impedir la retirada d’una estàtua del general confederat Robert I. Lee. L’activista Heather Heyer va morir assassinada quan un supremacista blanc va envestir amb el seu automòbil una multitud de manifestants antiracistes. Fa poc, Richard Preston, mag imperial dels Cavallers Blancs Confederats del Ku Klux Klan, va ser sentenciat a quatre anys de presó per disparar amb arma de foc contra la multitud en la mateixa marxa. És la primera condemna per delicte greu que es dicta en aquests dies de violència organitzada per part de grups racistes que, en paraules del president Donald Trump, inclouen “molta gent bona”.
Hi ha molta gent bona involucrada en les manifestacions entorn les estàtues confederades, però no porten torxes ni disparen armes de foc. Estan treballant per vèncer el racisme, derrocar monuments a l’opressió i procurar aquesta esquiva aspiració que tots els homes i dones naixem iguals.
