Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

“Hem de posar fi a l’elecció de centres i que tots siguin excel·lents”

Entrevista a la presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC)

 

Mariana Cantero | @cantero_mariana
Foto de Victor Serri | @_ittos_ 

Va començar a militar pels drets educatius fa uns deu anys, quan va escolaritzar els seus fills. Eren anys de retallades i es va implicar a l’AMPA, des d’on va començar a mobilitzar-se en contra d’un marc legislatiu que ja des del començament es veia des dels espais de lluita com una iniciativa orientada a intentar introduir la lògica neoliberal al món de l’escola. És des del centre educatiu dels seus fills des d’on es va plantejar fer una xarxa d’escoles insubmises a la LOMCE, una iniciativa que va aconseguir un bon nombre d’adhesions. “Allò que vam denunciar llavors és el que està passant ara: hi ha competència entre els centres públics. Les direccions són autònomes i implementen el model que volen, però si perden alumnes se les penalitza i també perden recursos”, explica Tascón, que actualment forma part de l’AMPA de l’Escola Patronat Domènech de Barcelona i també participa en l’Assemblea Groga de Gràcia (AGG).

 

Com es troba la FAPAC actualment?

En aquests moments, la FAPAC aplega més de 2.300 associacions de mares i pares. Els òrgans de gestió representen gent molt diferent. Quan vaig entrar tenia la sensació que el discurs quedava molt diluït, perquè al cap i a la fi tots els problemes en educació tenen un origen: una política neoliberal. Es tractaven els temes per separat –segregació, barracons, preinscripció–, quan hi ha un discurs i un relat comú que els aglutina tots. Llavors, hem intentat construir un discurs que unifiqui les lluites.

 

A Catalunya portem molts anys amb un model liberal aplicat a l’educació.

I a escala mundial també. La realitat és que el sistema econòmic el que vol és autoreproduir-se. Només cal que pensin les elits, això és el que el sistema necessita.

 

Fa l’efecte que les polítiques van per una banda i la gent per una altra.

Sí. I el que hem de fer és continuar defensant l’educació pública. Estem en contra de la renovació de concerts i també de l’elecció de centres, perquè volem que els infants vagin a l’escola pública que tinguin més a prop i que aquesta sigui excel·lent. Si no, ens trobem una segregació escolar (escoles gueto) fins i tot més gran que la residencial. Aquest és un tema difícil, molta gent pensa que té dret a escollir centre, però hem de lluitar perquè totes les escoles siguin iguals.

 

Però a la pràctica no es pot escollir i es desencadenen veritables lluites entre les usuàries del servei, les famílies, per les places.

Hem d’entendre que a les famílies se’ls ven des de l’administració que han de fer el màxim de visites de portes obertes que puguin, comparar entre escoles i escollir. Nosaltres el que diem és que hauríem de promoure una acció perquè totes les escoles públiques fessin la jornada de portes obertes el mateix dia, per trencar amb aquesta dinàmica. Ara s’ha posat de moda la innovació educativa, aquesta línia que segueixen la Fundació Bofill o l’Escola Nova 21. Això és una privatització encoberta, des del moment que la innovació educativa no està inclosa en el Departament d’Ensenyament, sinó que es fa des de projectes privats, amb uns interessos determinats. La innovació educativa és estratègica per al futur i s’ha de portar des d’Ensenyament, no es pot externalitzar.

Això genera desigualtats…

“No es pot criminalitzar les famílies, perquè les estan fent entrar en la lògica de la competència”

Amb això hem creat unes escoles públiques avançades i unes que no ho són tant, a les quals posem un nom una mica lleig: alta complexitat. Moltes vegades les AMPA ens comportem d’una manera corporativista, defensant els de dins. Però hem de tenir en compte que hi ha una demanda d’escola pública a l’alça que s’ha de satisfer, és una tendència, i que hem d’exigir que l’escola que tenim a prop sigui la millor. Totes han de ser bones. Entre els pares estem fent pedagogia per entendre que no podem lluitar entre nosaltres per l’escola bona, perquè totes han de ser bones i han de donar una resposta vàlida a la ciutadania. A aquelles escoles que no donin –per la raó que sigui– una resposta de qualitat, hem de posar-hi més recursos perquè ho puguin fer, millorant el projecte educatiu, reduint el nombre d’alumnes o dotant-les de més pressupost. L’administració no ha fet els seus deures. I no es pot criminalitzar les famílies, perquè les estan fent entrar en la lògica de la competència i el lliure mercat.

 

Pel que fa als concerts, què es pot fer perquè es redueixin?

Tenim un model de triple xarxa (dos tipus d’escoles públiques i la concertada) i el que hem de tenir és un model d’una única xarxa, amb escola pública i privada. A escala internacional, més enllà de Bèlgica no hi ha país que tingui un model com el nostre. A això hi podem arribar de moltes maneres: construir escola pública, cosa que es pot fer en la majoria de poblacions de Catalunya, o anar reduint concerts educatius, partint dels que no s’omplen.

 

Quines línies d’acció creus que s’han de seguir ara?

Tenim uns pressupostos molt inferiors que abans de les retallades. Del 2011 al 2018 s’han tancat gairebé 600 grups a l’escola pública, un 82% del total; s’han de reobrir. Aquest any ha passat que famílies que havien posat una concertada laica han acabat a una concertada religiosa. Aquí es vulnera un dret fonamental, l’elecció dels valors i creences i el dret a l’educació.

 

Article publicat al número 460 de la ‘Directa’.