El 12 de maig, després de sis mesos de negociació entre el Ministeri de Treball, els sindicats majoritaris i la CEOE, es va publicar al BOE el Reial decret llei 9/2021, conegut col·loquialment com a llei rider. L’objectiu d’aquesta és, segons la mateixa norma, “garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l’àmbit de les plataformes digitals” però, tot i això, el col·lectiu Riders per Drets i alguns sindicats, com ara Intersindical Valenciana, la Intersindical Alternativa de Catalunya o la CGT, consideren que la llei és insuficient i no respon a moltes de les seues reivindicacions. “Ha sigut un poc decebedor, teníem prou esperances, però al final s’ha limitat a afirmar la relació de laboralitat entre empreses i riders, la qual cosa ja s’havia dit als tribunals”, lamenta Carlos Iglesias, portaveu del col·lectiu Riders Per Drets a València. La llei implica que el col·lectiu de riders tindrà “presumpció de laboralitat”, és a dir, per defecte, es considerarà que existeix relació laboral entre les plataformes i les repartidores, en lloc de ser considerades autònomes, però “això ja estava contemplat a l’Estatut dels Treballadors, el qual estableix que si tu prestes un servei per compte d’un altre a canvi d’una remuneració, s’entén que eres un treballador per compte d’altri, per tant la llei no implica cap novetat, i de fet només parla de presumpció, ni tan sols ho afirma rotundament”, explica Nacho Parra, advocat d’Intersindical Alternativa de Catalunya. “El que sempre hem defensat és que realment la llei està molt clara i el que fa falta és que s’aplique”, declara Núria Soto, portaveu del col·lectiu Riders Per Drets a Barcelona.
En els darrers quatre anys s’han succeït diverses mobilitzacions del col·lectiu de repartidores (riders, en l’argot d’aquest sector laboral), com ara concentracions, manifestacions i jornades de vaga en contra de la situació irregular en què treballaven, les quals tot i ser considerades autònomes i haver de pagar les quotes corresponents, no compleixen els requisits per a ser-ho, ja que no tenen capacitat de decisió sobre els preus, horaris o clientela, per la qual cosa es consideren “falses autònomes”. Segons estimacions de la Intersindical Valenciana, actualment, a l’Estat espanyol, hi ha més de 18.000 riders treballant com a falses autònomes, la qual cosa ha generat que les empreses s’hagen estalviat una quantitat d’uns 26 milions d’euros quotes a la Seguretat Social.
Segons estimacions de la Intersindical Valenciana, actualment, a l’Estat espanyol, hi ha més de 18.000 riders treballant com a falses autònomes, la qual cosa ha generat que les empreses s’hagen estalviat una quantitat d’uns 26 milions d’euros quotes a la Seguretat Social
Arran d’aquesta situació, moltes treballadores van denunciar les empreses, la qual cosa va desembocar en diverses resolucions de les inspeccions de treball i 47 sentències judicials favorables a les riders. Finalment, el setembre del 2020 i el passat mes de maig, respectivament, dues sentències del Tribunal Suprem van concloure que existeix relació laboral entre la repartidora i l’empresa, en el que han estat les primeres sentències que s’apliquen a tot el col·lectiu i no sols individualment. De manera que la “presumpció de laboralitat” que atorga la nova llei “ja havia sigut ratificada en els tribunals i, per tant, la llei no aporta cap element nou”, explica Parra. I afegeix que “és una llei de cara a la galeria, per a poder dir que han aconseguit que els riders siguen treballadors, però no és així, ho seran gràcies a l’acció col·lectiva, sindical i jurídica que ha dut a terme el col·lectiu”, conclou. Així mateix, tant el col·lectiu com els sindicats consideren que la solució ha de passar per una major contundència de l’administració davant les empreses per tal que complisquen l’Estatut i les sentències judicials, dotant de més recursos i personal a la Inspecció de Treball, agilitzant el sistema judicial i endurint les sancions a les empreses que incompleixen la llei. “Si realment s’aplicassen les multes que es poden aplicar, els començaria a sortir menys a compte saltar-se la llei”, opina Soto.
Una llei que no cobreix les reivindicacions del col·lectiu
Una de les principals denúncies sobre aquesta llei és que només afecta el col·lectiu de riders, malgrat que el model de falses autònomes i del que es coneix com a uberització (a partir del modus operandi de la gestora de serveis de xofer Uber) afecta a més sectors, com ara el transport (taxis), l’ensenyament extraescolar (classes de repàs, idiomes, música…), i diversos serveis (neteja, manteniment, encàrrecs…). “És un error legislar per a un col·lectiu en concret, tractar de donar solucions individualitzades a problemes que tenen una dimensió molt més amplia, quan la problemàtica dels falsos autònoms està molt més estesa”, opina Parra. Segons dades estimades per Riders per Drets, actualment a l’Estat espanyol hi ha unes 6.000 plataformes d’aquest tipus amb problemàtiques similars. “Nosaltres el que vam plantejar quan ens vam reunir amb la ministra era que es fes un aclariment de l’Estatut dels Treballadors, on es diguera que la ferramenta tecnològica serà considerada també ferramenta, de manera que s’aplicaria la llei no només als riders, sinó a tots els sectors amb falsos autònoms”, explica Soto. “Hem d’evitar que la resta de sectors passen pel mateix, perquè açò no és un problema sectorial, sinó un model econòmic”, afegeix.
Segons dades estimades per Riders per Drets, a l’Estat espanyol hi ha unes 6.000 plataformes d’aquest tipus amb problemàtiques similars
Una altra de les reivindicacions del col·lectiu Riders per Drets que no s’ha vist reflectida en la llei és la regularització de les seues condicions laborals mitjançant un conveni, o bé la inclusió del col·lectiu en el conveni de transportistes. “Actualment, se’ns aplica el de missatgeria, el d’hostaleria o el de petit comerç, segons els convinga, els quals són més precaris”, assegura Iglesias. “Per exemple, en el de missatgeria és el treballador qui ha de posar el seu propi vehicle, així que potser deixarem de ser falsos autònoms, però continuem pagant pel vehicle”, afegeix. Així mateix, des del col·lectiu denuncien que la llei entrarà en vigor el 12 d’agost, “quan no hi ha gairebé demanda i la majoria de sindicats i advocats estan de vacances, de manera que deixen a la classe treballadora totalment desprotegida”, denuncia Soto. A més a més, considera injustificable donar tres mesos més a les empreses. “Se’ls hi ha donat ja moltíssim temps, i ara tenen tres mesos més per buscar maneres de saltar-se la llei, que és el que ja estem veient”, afegeix.
L’únic aspecte de la llei que tant col·lectius com sindicats consideren nou és l’obligació de les empreses d’informar a la representació legal de les treballadores sobre els detalls de l’algoritme que organitza i assigna els repartiments a les riders, tot i que “no han concretat quina informació s’ha de facilitar, en quin format i periodicitat, etc., és molt ambigu”, declaren des d’Intersindical Valenciana. “En este punt és on les empreses es mostren més impermeables, s’han negat des d’un inici a facilitar l’accés a l’algoritme i a què sapiguem quines variables utilitza l’empresa”, declara Soto. Segons explica Parra, tot i que les empreses sempre diuen que l’algoritme distribueix les comandes només en funció de la distància a la qual es troba el repartidor, “és evident que amaga discriminacions molt clares”. Parra destaca un cas del 2017 en el qual un grup de riders de Deliveroo van enviar una carta a la direcció exigint drets, i des d’aleshores es va veure reduït el nombre de comandes que els entraven. El cas es va dur a judici (sentència 193/2019 del Jutjat Social de Barcelona), en el qual es va sentenciar que hi havia hagut discriminació per part de l’empresa.
Les empreses busquen vies alternatives a la contractació
Des de la sentència del Tribunal Suprem així com la creació de la llei, les empreses de repartiment han estat explorant vies per a complir la llei sense haver de contractar directament a les riders, com ara creació de cooperatives d’autònoms, o l’externalització de la contractació per mitjà d’empreses externes. “Com sempre, qualsevol externalització implica més precarietat, els sous seran inferiors del que podrien ser si els contractaren de forma directa”, declara Parra. Així mateix, denuncien que es podria produir una cessió il·legal de treballadores, ja que l’activitat no la dirigiran les empreses subcontractades, sinó que ho seguiran fent les plataformes. “Si les empreses segueixen aquesta via il·legal, haurem de tornar a iniciar un període de processos judicials, que a saber quant durarà…”, lamenta Soto. Per la seua banda, Iglesias opina que “d’aquesta manera, seran les empreses externes les que explotaran els treballadors sense perjudicar la imatge de la plataforma”, declara. Tot i això considera que “la part positiva d’aquesta situació és que pot plantejar un escenari que facilite la lluita del col·lectiu, ja que, en ser considerats treballadors, tindrem dret a sindicar-nos i organitzar vagues, la qual cosa és molt complicada com a autònoms”. Així mateix, espera que supose un augment de la unió entre treballadores, ja que “fins ara no érem companys sinó competidors. Si tu fas vaga, l’altre podia aprofitar per a quedar-se amb les teues comandes. Esperem que això vaja canviant i ara anem tots a una”, afegeix.
El 10 de juny, unes cinquanta persones, entre les quals es trobaven membres de Vox, del seu sindicat afí Solidaridad i associacions vinculades a les empreses es van concentrar enfront del Congrés espanyol en contra de la llei
D’altra banda, la ultradreta ha aprofitat la situació de crispació que està generant la llei per estendre el seu discurs entre els riders, la qual cosa ha desembocat en el fet que el 10 de juny unes cinquanta persones, entre les quals es trobaven membres de Vox, del seu sindicat afí Solidaridad i associacions vinculades a les empreses, es van concentrar enfront del Congrés espanyol en contra de la llei. “Estan estenent un discurs de por dient-los que si defenen això es quedaran sense treball. Això és el que ha fet sempre el sindicalisme groc“. Tot i això, considera que “són un moviment que no representa la classe treballadora, sinó els interessos de la patronal”. I afegeix que “el fet que surtin 50 riders de Vox a dir: ‘Vull seguir sent autònom’ és del tot irrellevant en un conflicte d’aquesta envergadura”.
Les riders migrants, doblement precaritzades
A la precarietat en què treballen les riders se suma el fet que una gran part del col·lectiu està format per persones migrants en situació administrativa irregular, les quals formen, segons estimacions del col·lectiu Riders per Drets, més del 70% dels riders. Segons explica Iglesias, aquestes persones no poden obrir-se un compte directament en l’aplicació, de manera que s’ha anat desenvolupant un sistema il·legal de lloguer de comptes per part d’alguns usuaris, els quals s’obrin diverses comptes en diferents empreses i les lloguen a terceres persones a canvi de quedar-se amb un percentatge dels guanys que pot arribar al 30%. “Això ha generat una jerarquia entre grups de riders privilegiats, que facturen fins a 3.000 euros, enfront d’altres que en facturen 400”, denuncia Iglesias. “Esperem que amb tot açò aquesta desigualtat vaja desapareixent, però som escèptics, perquè continuaran fent trampes i saltant-se la llei”, prediu. Així mateix explica que la nova llei genera inseguretats entre els riders en situació administrativa irregular, els quals temen perdre el treball, per això opina que, “no es pot regular el sector sense regular la situació dels migrants, que és una de les nostres reivindicacions”, afegeix Iglesias. Per la seua part, Soto opina que “la culpa que molts repartidors es puguin quedar al carrer ara mateix és de les empreses, les quals, per no tenir despeses de contractació ni de seguretat social, han crescut per sobre de les seues possibilitats, i això té conseqüències i s’han de responsabilitzar”, conclou.
Les persones migrants en situació administrativa irregular conformen, segons estimacions del col·lectiu Riders per Drets, més del 70% dels riders
D’altra banda, des del col·lectiu exigeixen que les empreses complisquen la llei de prevenció de riscos laboral i garantisquen la seguretat de les riders, encara que estiguen en situació irregular, així com que es facen responsables dels accidents i fins i tot morts, com ara la de Pujan Koirala en 2019, qui treballava a través d’un compte llogat. “Aquestes persones estan generant un benefici a les empreses i per tant se n’han de fer responsables d’ells”, considera Soto. “Quantes persones s’han quedat sense braç o sense cama i no han rebut cap indemnització? Amb aquesta llei s’ha fet un “creu i ratlla” quan realment s’haurien de passar molts comptes a moltes empreses”, denuncia Soto.
