El poble de Fraguas, desallotjat durant mig segle pel règim franquista, es va convertir el 2012 en la llar d’una dotzena de persones que van dedicar cinc anys a la seva reconstrucció. Al maig, sis de les persones que vivien o treballaven en la reconstrucció del poble van ser jutjades per delictes contra l’ordenació del territori i usurpació, acusades per la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa.
Al juny, el Jutjat número 1 de Guadalajara les va condemnar, a cadascuna d’elles, a un any i sis mesos de presó per delictes contra l’ordenació del territori, a més del pagament d’una multa de 1.080 euros pel mateix delicte i a una altra multa d’un any —2.160 euros— per usurpació, a més del pagament de la demolició. La sentència va ser recorreguda davant l’Audiència Provincial, que ha notificat el rebuig del recurs i ha confirmat la condemna.
No pagaran la demolició: “Al que amb tant esforç i diners hem aixecat no li dedicarem ni un sol cèntim dels nostres recursos ni dels moviments socials per a derrocar-lo”
“És vergonyós, hi ha quatre persones que ni tan sols viuen aquí i les han condemnat igual, es mantenen en les seves tretze”, lamenta Lalo Aracil, un dels joves condemnats. Aracil ha anunciat que els sis condemnats han decidit no pagar la demolició. “Al que amb tant esforç i diners hem aixecat no li dedicarem ni un sol cèntim dels nostres recursos ni dels moviments socials per a derrocar-lo”, afirma.
Aquesta decisió podria comportar l’entrada efectiva a la presó de les quatre joves, i per un total de dos anys i tres mesos. Segons explica Aracil, la demolició de les cases de Fraguas, taxada en més de 26.000 euros, tindria prioritat sobre el pagament de les multes, fet pel qual, fins que no es pagués la primera, no es podrien pagar les segones. L’any i mig de multa impagada es convertiria en nou mesos de presó a sumar a la condemna d’any i sis mesos.
Els sis joves afirmen que recorreran davant el Tribunal Constitucional i que continuaran a Fraguas. “Sabem que la seguretat jurídica és nul·la, però seguim amb força i enteresa per a continuar defensant-ho, nosaltres no marxarem d’aquí”, sosté Aracil.
Aquest activista assenyala que se’ls ha condemnat alhora per usurpació de béns immobles i per delictes contra l’ordenació del territori: “Si és bé moble no hi hauria delicte contra l’ordenació del territori; si hi ha delicte contra l’ordenació del territori, en tot cas seria usurpació de muntanya pública, que aniria per via administrativa, no penal”. També subratlla que en el cas del poble de Fraguas no es compleix cap dels supòsits perquè els fets fossin constitutius de delicte: “És una reconstrucció, no hem urbanitzat ni hem edificat, ni tenim ànim de lucre. És una llei per a prevenir excessos immobiliaris per la que amb prou feines hi ha una dotzena de condemnes, i ens han condemnat a nosaltres”.
*Article publicat originalment a El Salto
