El Partit Popular ha guanyat les eleccions generals, però els seus 136 escons i una hipotètica coalició amb la formació d’extrema dreta Vox, que n’ha guanyat 33, no li atorgarien la majoria absoluta en el Congrés. El Partit Socialista espanyol tampoc ho té fàcil. Els escons del PSOE, Sumar i dels partits nacionalistes que li permeteren governar en 2019 —Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), EH-Bildu, El Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG)— sumen 172. Pedro Sánchez necessitaria lluitar els 7 diputats de Junts per Catalunya per a superar el mínim de 176. Els titulars de la renyida nit electoral es podrien resumir, doncs, en el descens de Vox, la resistència del bloc progressista, una investidura dependent de l’abstenció de Junts o, per contra, la celebració de noves eleccions d’ací a quatre mesos; i la victòria de la dreta en el Senat espanyol.
Passe el que passe, governe qui governe dins de les institucions, els moviments socials tindran un paper clau en la preservació dels drets socials i nacionals assolits fins al moment i la defensa incansable de les seues reivindicacions històriques. Amb motiu de les eleccions generals d’aquest 23 de juliol, la Directa ha entrevistat persones representatives de diversos àmbits activistes d’arreu dels Països Catalans, per tal que avaluen els resultats electorals i reflexionen sobre els possibles nous escenaris de conflictivitat i com continuar lluitant des de fora del camp institucional.
Rosa Mas, membre de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables al País Valencià i València Animal Save
“Amb la dreta l’escenari és menys favorable, però no oblidem que el PSOE no ha aturat les macrorenovables”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
Ens alegrem que no haja passat el pitjor que temíem, que era una majoria de la dreta i l’extrema dreta, però un govern progressista tampoc és garantia de res. Nosaltres hem estat batallant contra el govern anterior, que ha estat autoritzant els macropolígons fotovoltaics al territori. És cert que amb la dreta l’escenari és menys favorable, perquè les seues polítiques estan a favor de la urbanització massiva i de les macrorenovables, així i tot no oblidem que el govern del PSOE no ho ha aturat. Per exemple, vam presentar un estudi en defensa de l’aprofitament de les teulades de grans naus industrials per instal·lar plaques fotovoltaiques i no se’ns va tindre en compte.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
Independentment dels pactes que es consensuen, suposem que la cosa continuarà un poc igual. Si el govern fora de dreta-extrema dreta, tindríem un escenari més difícil, però no oblidem que no se’ns ha escoltat per part del bloc progressista. Per tant, entenem que governe qui governe el territori continuarà desprotegit. Així i tot, el més important és com es desenvoluparan les relacions entre els dos governs, central i autonòmic, i com afectaran al desplegament massiu d’instal·lacions. La perspectiva no és en absolut positiva.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
Fa poc vam fer una manifestació multitudinària contra l’ampliació del Port de València, perquè el Govern progressista també es va arribar a posicionar a favor. Hem d’intentar que el govern entenga que hi ha un malestar social i ens hem de fer escoltar. Han de mantenir-se l’organització i la mobilització de la societat civil. Tot el que hem fet fins ara ha estat contra les polítiques del govern del PSOE i Unides Podem, perquè el paper dels moviments socials sempre ha de ser estar el carrer. El nostre ecosistema han de ser els carrers. Governe qui governe, el territori es defén. Eixe, i fer pedagogia en contra de la desinformació, han de ser els nostres papers.
Josep-Enric Escribano, president de l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir
“S’ha de fer la crítica necessària i defensar els drets lingüístics, governe qui governe”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
Pel que fa al País Valencià, des del punt de vista del valencianisme, amb els resultats a la mà, hi ha sumes aritmètiques que no donen. La coalició de Compromís-Sumar ha perdut un escó; de cinc que en tenien Compromís i Podem, ara han passat a quatre. Per nosaltres, que vivim al sud, és inconcebible que el que es presente per a Alacant siga un “cunero” [en referència a Txema Guijarro, cap de llista per Alacant nascut a Madrid]. Això València no ho haguera permès mai. Sempre s’infligeix eixe càstig a les comarques del sud. D’altra banda, era normal que el Partit Popular fora l’opció més votada al País Valencià, perquè, entre altres qüestions, s’arrossega l’ona de les últimes autonòmiques, però es podria fer un canvi si l’esquerra actua com toca de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. Pel que fa a l’Estat, òbviament, podem dir que el que es percep és una contenció de la respiració, tot i que el PSOE depèn de la força dels independentistes i, més concretament, de Puigdemont. Ja veurem si no es tornen a repetir les eleccions, entre altres motius, perquè estan sotmesos a la força mediàtica de la dreta.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
Un govern del PSOE amb Sumar no suposarà un gran avanç en qüestions lingüístiques o nacionals. En aquests últims quatre anys no s’ha vist, llavors, el que s’ha de fer és continuar pressionant al Govern de l’Estat perquè facen polítiques favorables des del punt de vista social, econòmic, mediambiental i lingüístic. No s’ha de posar en dubte sistemes educatius com la immersió lingüística a Catalunya i s’ha d’aprovar una llei que afavorisca la igualtat lingüística, com ha promès Sumar. Ja veurem si es complirà o si passarà el que ja va passar en aquesta legislatura: que es va prometre una llei d’igualtat lingüística i no s’ha fet. Entre PP i PSOE, des del punt de vista nacional, només hi ha matisos. És qüestió de veure com vols viure: o viure molt asfixiat amb el PP i amb una política lingüística suïcida o viure una mica més tranquil, més sedat, en què et permeten alguns espais d’ús, però que ja saps que això no és suficient perquè la llengua tinga vitalitat. Hem de tenir clar que tot el teixit associatiu ha de reclamar eixe avanç si es produeix un govern de l’esquerra i es compleixen les promeses electorals. Personalment, dubte que es puguen fer, perquè quan es podia aprovar alguna competència lingüística en l’administració pública, no s’ha fet. Per tant, com a mínim, soc cautelós en aquest aspecte.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
Un dels problemes que tenim al País Valencià és que quan l’activisme passa a ocupar banqueta, moltes reivindicacions de la societat civil es perden pel camí perquè el que es tracta és d’ampliar base. La societat civil ha de conformar-se de manera que siga unitària en la defensa dels drets lingüístics. S’ha de recompondre aquesta unitat i s’ha de demanar la defensa dels drets lingüístics. Hem d’assumir d’una vegada per totes que s’ha de reclamar i s’ha de fer la crítica necessària i continuar picant pedra per caminar cap a la defensa dels drets lingüístics, governe qui governe. No hi ha una altra solució. La situació tan fràgil de la llengua catalana en algunes comarques i zones urbanes ens pot generar un cert pessimisme. Però, s’ha de confrontar amb el positivisme i la resiliència diària. La crítica no s’ha de veure com una ferida, sinó com un element per millorar el treball de qui està governant.
Margalida Ramis, portaveu del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) de les Illes
“Hi ha més possibilitat d’incidir des dels moviments socials amb una coalició d’esquerres que amb la dreta i l’extrema dreta”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
Estàvem tots una mica expectants. Tots esperàvem el pitjor escenari després de com havien anat les eleccions autonòmiques i municipals. Vists els resultats la sensació és una mica d’alleujament. No és una meravella, però evidentment, l’objectiu principal, que era aturar l’avançament anunciat i desbocat del feixisme, s’ha aconseguit en primera instància. Tot està molt indefinit, però un govern de coalició d’esquerres és bo perquè representa una mica més de diversitat dins del bipartidisme, que sempre es dibuixa com a necessari i útil. Esperem que això es dugui a terme i que no s’hagin de tornar a convocar eleccions, perquè crec que seria bastant perillós.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
Crec que, en aquest cas, hi ha tota una realitat entorn del canvi climàtic i els temes ambientals que directament l’extrema dreta nega i deixa totalment al marge. Malgrat que no es doni la importància que tenen aquestes qüestions des del punt de vista ecosocial i de les conseqüències que implica no preparar-se pels canvis que introduirà a nivell econòmic, social i ecològic; hi ha més possibilitat d’incidir des dels moviments socials amb un govern d’aquestes característiques que amb la dreta i l’extrema dreta. Això és el que tindrem a les Illes en els pròxims quatre anys. I ja veiem que es neguen fins al punt que un negacionista lidere la Conselleria Medi Ambient, que s’ha deixat com una cosa residual en temes de gestió d’espais naturals, que, evidentment, es fa amb una visió mercantilista i de rendiment econòmic. Això en un àmbit estatal, que dicta unes normatives marc, és molt perillós, i per això s’ha aconseguit mobilitzar una part important de gent per a anar a votar.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
El paper dels moviments socials és no oblidar que s’ha aturat ara una tendència que hi ha a escala europea i que està més que planificada, que tendeix cap a unes realitats que són les pitjors dins dels marcs que nosaltres treballem de transició ecosocial. Això implica haver de combatre el feixisme, que continuarà punyint per entrar al Govern estatal i de bloquejar-ho des dels carrers. Com a moviment social tenim molta feina, molta feina de carrer, de mobilització, d’interpel·lar els espais que ara se’ns estan radicalitzant cap a l’extrema dreta, que no té més programa que la destrucció. Això inclou joves, migrants i la classe treballadora, per tal de transitar cap a un model que tendeixi cap a una mirada més col·lectiva dels drets.
Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i membre de Top Manta
“Si acaba governant la dreta significarà que tota la feina que s’ha fet fins ara desapareixerà”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
No són bons resultats. Estem veient un panorama molt negatiu en relació als drets de les persones migrants i sense papers. Els partits d’esquerra no estan demostrant prou valentia per enfrontar-se a la dreta.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
Aquesta situació ens posa en alerta. Si acaba governant la dreta significarà que tota la feina que s’ha fins ara desapareixerà.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
Hem de seguir mobilitzant-nos, treballant conjuntament, sortint al carrer i denunciant totes aquestes injustícies i vulneracions dels nostres drets.
Enric Aragonès Jové, portaveu del Sindicat de Llogateres de Catalunya
“El govern que entri a la Moncloa haurà de desplegar la llei d’habitatge i la regulació dels lloguers”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
L’amenaça d’un govern amb l’extrema dreta que havíem sentit les darreres setmanes sembla que no es podrà complir, però no és gens menyspreable el suport que ha tingut aquesta opció de regressió de drets. El repte que no guanyin el carrer i de seguir teixint comunitats que puguin combatre el discurs de l’extrema dreta segueix absolutament vigent i no podem abaixar la guàrdia.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
El govern que entri a la Moncloa té uns deures claríssims, s’ha de desplegar immediatament la llei estatal d’habitatge que es va aprovar i concretament la regulació dels lloguers. Això requereix d’una col·laboració estreta entre Generalitat i Moncloa, i tenen aquesta missió damunt de la taula.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
El Sindicat de Llogateres seguirà organitzant la gent que viu de lloguer, organitzant blocs de propietat vertical per defensar els seus drets a través de la desobediència i de totes les eines que hem anat guanyant i construint els darrers sis anys. Sabem amb aquesta llei i amb totes les anteriors que no vindran a garantir el dret a l’habitatge per si mateixes, sinó que necessitem un sindicat fort i que la gent prengui consciència dels seus drets i s’activi. Amb els resultats electorals que siguin i el govern que sigui això sempre serà imprescindible.
Eugeni Rodríguez, portaveu de l’Observatori contra la LGTBIfòbia a Catalunya
“Satisfetes però amb por, els resultats són fronterers entre el que podria haver passat i el que no ha passat”
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions generals?
L’objectiu era clar. Barrar el pas a l’extrema dreta i barrar el pas al feixisme. Defensar les conquestes que s’han assolit i concretament la darrera, la llei trans i LGTBI. També aturar tot l’impacte que estaven tenint les polítiques del govern de Vox en administracions municipals i autonòmiques. Ara per ara no hi ha una majoria contrària als drets LGTBI a l’Estat espanyol i, per tant, la nostra satisfacció i una valoració positiva.
Com afectaran els resultats al vostre àmbit de lluita?
De manera important, perquè una majoria no vol tornar a un passat en blanc i negre, de repressió, de persecució. Les persones LGTBI hem patit històricament moltíssim i volem que d’una vegada per totes que la casa dels nostres drets i llibertats estigui ben cimentada. Tot i així, tenim certa por, perquè els resultats són molt fronterers entre el que podria haver passat i no ha passat. Seguirem manifestant-nos i no deixarem passar ni un sol atac de qui vol treure’ns els drets que tenim.
Què podem fer més enllà del camp institucional?
El proper mes de desembre celebrarem el quinzè aniversari de la nostra entitat i serà important per reivindicar tot el que han significat aquests anys. Tot el teixit social i les persones que han pres consciència de no poder badar davant del conquerit és important que mantinguin la posició d’alerta. Mantindrem la mobilització al carrer, al costat de les entitats que lluiten contra el feixisme, el racisme i l’odi, per no retrocedir amb tot el que hem aconseguit.
