El 12 de gener un home se suïcidava a la presó de Mas d’Enric (Tarragonès). Vint dies més tard, ho feia un altre pres en preventiva a Brians 1 (Baix Llobregat), i el 16 de febrer, un més al mateix centre penitenciari. El dia 11 de març, un home es treia la vida a Brians 2, dos dies més tard ho feia un altre intern a Mas d’Enric, i a finals de mes una presa a Brians 1. En total, durant els tres primers mesos de 2024, sis persones preses s’han suïcidat als centres penitenciaris catalans, una xifra que iguala els suïcidis de tot l’any anterior. Enguany, dues de les morts van tenir lloc en règim d’aïllament, al Departament Especial de Règim Tancat (DERT).
Des del 2019 fins al 2022, el Departament de Justícia ha registrat un augment pronunciat dels casos: de set a catorze suïcidis (tot i que el 2023 la xifra va recular fins a sis). De fet, l’informe SPACE I 2022 —realitzat anualment per la Universitat de Lausana per al Consell d’Europa— revela que el nombre de suïcidis a les presons catalanes és superior a la mitjana europea, concretament 14,3 casos per cada 10.000 interns. “L’increment de suïcidis a les presons, tant catalanes com de l’Estat, és molt pronunciat”, subratlla el psiquiatre Pau Pérez, director clínic del centre Sira. Pel doctor, l’increment de la tensió dins les presons és un factor: “hi ha una disputa entre un model rehabilitador i un model punitivista. Els sindicats pressionen pel segon i estan aconseguint imposar la seva agenda”.
En aquest context, més de la meitat dels presos i preses a Catalunya, el 64%, tenen problemes de salut mental, una prevalença més del doble superior que en el conjunt de la població, segons l’informe “La salut mental en el sistema penitenciari català“, publicat per Justícia i Pau el 2022.
A més de les sis morts per suïcidi, també va morir un pres per agressió a Brians 1, dos per causes naturals al Centre Penitenciari Obert de Tarragona i a Quatre Camins, i un altre per “altres causes” a Lledoners.
De les autolesions al suïcidi
Encara sota investigació, el Departament no ha facilitat informació sobre el darrer suïcidi del passat 28 de març a Brians 1. No obstant això, Gracia Amo, portaveu de l’Associació de Familiars de Presos de Catalunya, ha pogut reunir-ne a través d’altres persones preses: “Angie Zambrano tenia 24 anys, estava interna a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica (UHPP) de Brians 1 i es va suïcidar després de diversos episodis d’autolesions. Tenia problemes de salut mental”. Segons Amo, se li havia aplicat el Protocol de prevenció de suïcidis, però quan estava sola a la cel·la, es va penjar.
L’informe SPACE I revela que el nombre de suïcidis a les presons catalanes és superior a la mitjana europea
“Cada mort a presó és un fracàs de la mateixa institució”, sentencia Iñaki Rivera, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH). Alhora, Rivera considera que “fallen les mesures preventives” i que no hi ha investigacions suficients sobre les causes de les morts a presó: “No s’aplica el Protocol de Minnesota [aprovat per les Nacions Unides el 2016], que obliga els estats a investigar les morts d’una manera diferent amb la consagració de drets a la família, com realitzar una segona autòpsia, custodiar les pertinences de la persona morta o prendre declaració immediatament a testimonis, també a presos”.
El psiquiatre Pau Pérez també denuncia que el fet que una persona amb depressió o angoixa s’autolesioni s’hauria d’interpretar com un signe de malestar. Contràriament, “sovint es tracta com un problema disciplinari, com un intent de fer xantatge, i la resposta és punitiva”.
Manca de professionals en salut mental
A les presons del conjunt de l’Estat espanyol existeix un dèficit crònic de professionals en salut mental. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), només hi ha 0,2 psiquiatres per cada mil persones preses.
Les dades publicades a l’informe de salut mental a presons són contundents: la meitat de la població penitenciària pateix un trastorn per ansietat o angoixa
Per Pau Pérez s’hi suma una mala atenció en salut mental: “la majoria de gent atesa té un trastorn psicòtic i els presos amb ansietat o depressió no arriba ni a rebre atenció. A més, calen psicòlegs que facin teràpies grupals i individuals; ara hi ha tallers orientats des d’un model cognitiu-conductual”.
Les dades publicades a l’informe de salut mental a presons són contundents: la meitat de la població penitenciària pateix un trastorn per ansietat o angoixa, multiplicant per dos l’índex de la població general. A més, el treball posa sobre la taula que la vida en un centre penitenciari “comporta habitualment un cúmul de tensions i fets altament estressants”.
Més enllà de les unitats hospitalàries psiquiàtriques a Brians 1 i 2 —indica l’informe—, només hi ha un equip a jornada completa a cada centre format per un psiquiatre, un psicòleg clínic, una infermera i un terapeuta especialista ocupacional. Amb tot, la Conselleria de Justícia va anunciar a finals d’anys que desplegaria 111 professionals per prevenir suïcidis i reduir incidents a les presons el primer trimestre de 2024.
