Les eleccions a Corts generals d’aquest diumenge han quedat marcades per la perpetuació del bloqueig que ja no va permetre conformar un govern en les Corts sorgides dels comicis del passat 28 d’abril, i pels moviments interns en el bloc de la dreta estatal, amb l’ensulsiada de Ciutadans i la irrupció de la ultradreta de Vox com a tercera força consolidada. A Catalunya, però, com ja passa amb totes les convocatòries electorals des de fa més d’una dècada, el debat al voltant de l’independentisme ha desplaçat altres dinàmiques de blocs. En aquest sentit, totes les mirades estaven posades en quina incidència tindrien en els resultats electorals la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat les considerades impulsores del referèndum independentista de l’1-O de 2017 a llargues penes de presó i les mobilitzacions al carrer que s’han produït a Catalunya des que es va conèixer el pronunciament judicial, fa gairebé un mes.
En les eleccions de l’abril passat l’independentisme ja va superar en escons l’unionisme a la carrera de San Jerónimo (22 per 19)
Tal com mostra la infografia elaborada per la Directa per primer cop en unes eleccions a Corts generals espanyoles les formacions polítiques partidàries de la independència de Catalunya han superat en vots i percentatge de vot el bloc partidari de l’actual statu quo territorial espanyol. Amb un marge escàs de poc més de 100.000 vots (1.641.883 de la suma d’ERC, JxC i la CUP, per 1.536.283 de la suma de PSC, PP, C’s i VOX) han permès l’independentisme passar per davant en resultats absoluts de les candidatures contràries a negociar la celebració d’un referèndum, circumstància que marca la tendència electoral a l’alça sostinguda de l’independentisme que ja va provocar, per exemple, que en les generals del passat mes d’abril ERC i JxC (amb els líders empresonats en els primers llocs de les llistes) apleguessin més escons (22) que el bloc unionista (19) una circumstància fins llavors inèdita en el Congrés espanyol on, l’any 2000 només va sortir escollit un sol diputat amb un programa independentista, el republicà Joan Puigcercós. Des d’aleshores la pujada d’escons independentistes ha estat una constant a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo; aquest 10 de novembre, l’entrada d’una tercera força, la CUP, amb dos escons, permet a aquest bloc guanyar-ne un respecte fa set mesos (de 22 a 23), mentre que l’unionisme també en perd un (de 19 a 18).
Fins ara l’independentisme només havia guanyat en vots i percentatge a les eleccions al Parlament (tant a les del 2015 com a les del 2017 (convocades pel Govern espanyol després de la intervenció de l’autonomia catalana amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució) i en les Europees del maig passat. Ara bé, si al bloc independentista hi afegim l’espai electoral partidari de resoldre la qüestió catalana mitjançant un referèndum d’autodeterminació però sense posicionar-se a favor de la independència (encarnada al voltant de la galàxia dels Comuns), la suma de l’autodeterminisme ha superat còmodament en vots i escons els partits partidaris de no remoure la unitat territorial de l’estat elecció rere elecció.
