Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els pobles originaris de Xile, pel camí del procés constituent

Disset representants dels pobles originaris tenen un lloc assegurat en la nova assemblea constituent que s'escollirà el tercer cap de setmana de maig, després de l'ajornament per l’augment de contagis per COVID-19. Juntament amb la paritat de gènere, la reserva d'escons per a les poblacions indígenes és una de les característiques més significatives que tindrà la Convenció Constituent

Diverses persones ballant al ritme de la música dels pobles originaris durant les protestes del 2019 a Santiago. A la dreta, es pot veure la bandera maputxe i a l’esquerra la dels selknam / Elena Bulet

El tercer cap de setmana de maig el poble xilè escollirà l’assemblea encarregada de redactar la nova Constitució. La fita arriba després que mesos de mobilitzacions i organització al carrer culminessin l’octubre de 2020 amb un plebiscit on una majoria rotunda, més del 78%, va votar a favor de posar fi a la Constitució que encara perdura des de la dictadura d’Augusto Pinochet. En el mateix plebiscit també es va escollir la forma que tindrà l’assemblea constituent, on amb la mateixa contundència es va optar pel model de la Convecció Constituent, una comissió formada íntegrament per 155 persones escollides directament per la ciutadania.

Una de les característiques més rellevants que tindrà la Convenció és un mecanisme per assegurar la paritat de gènere, una fita històrica, fruit de l’organització i força del moviment feminista. Es tracta d’una conquesta que fins al moment cap país del món havia aconseguit. A més d’això, els pobles originaris de Xile també tindran disset llocs assegurats a l’assemblea constituent. Tot i ser menys del que inicialment demanava l’oposició d’esquerres i organitzacions indígenes i socials, és també una mostra de les fites aconseguides al llarg d’aquest procés per part de sectors tradicionalment exclosos de la vida política xilena.

Una de les característiques més rellevants que tindrà la Convenció és un mecanisme per assegurar la paritat de gènere, una fita històrica, fruit de l’organització i força del moviment feminista

“Tenim l’oportunitat que la nostra mobilització serveixi per al reconeixement general dels drets dels pobles indígenes, en el meu cas concret del poble maputxe, per tot el que té a veure amb la titularitat de la terra, la cultura, la llengua i tants altres negats durant anys a les nacions originàries”, explica en declaracions per la Directa la professora universitària, activista per la llengua mapudungu i candidata a representar el poble maputxe, Elisa Loncon. La candidata assenyala la necessitat que les nacions originàries tinguin veus independents que les defensin com a poble en aquest procés que definirà la futura Constitució. “L’objectiu és aconseguir una constitució plurinacional i intercultural”, conclou Loncon.

En aquest mateix sentit s’expressa Oriana Mora, candidata proposada pel Consell de Pobles Atacameños per a representar el poble likanantaí. “Les demandes que volem portar a la constituent son molt antigues, moltes d’elles compartides amb el conjunt dels pobles originaris de Xile”, explica, tot esperant que l’actual procés serveixi també per a la unió de tots els pobles indígenes. Mora posa especialment l’accent en la necessitat de qüestionar el model econòmic “extractivista i neoliberal”, convidant a “canviar els paradigmes instaurats per l’Estat pel que fa al significat de desenvolupament”.

El territori on viu aquesta candidata, el nord de Xile, exporta coure i liti a la resta del país i del món. Tot i que el seu poble ha estat tradicionalment miner, explica que ho han fet des d’una tradició totalment allunyada de les “lògiques capitalistes i d’acumulació actual”. Mora també denuncia el racisme que a parer seu encara impera en la societat xilena, “arrosseguem una mentalitat colonial que menysté tot el que sigui indígena”. La candidata likanantaí reivindica les nacions “anteriors a l’Estat”, i qüestiona el procés històric amb el qual se’ls ha intentat “xilenitzar” al nord país, així com una política que ha pretès “blanquejar-los”. “Als meus pares els castigaven a les escoles amb violència, per ser indígenes. Van voler imposar-nos una sola cultura, i malgrat tot, seguim vivint d’acord amb la nostra història i tradició, l’intent d’assimilar-nos ha fracassat”, assegura Mora.

Dels disset escons reservats per a representants dels pobles originaris, set seran destinats al poble maputxe, dos a l’aimara, i la resta seran dividits entre els rapanui, colla, quítxua, likanantaí, yàmana, kawésqar, diaguita i chango, amb un per cada un. Els votants que opten a escollir aquestes representants s’han hagut de registrar prèviament en un cens especial indígena. Tot i que durant les discussions sobre procés constituent el Congrés xilè va tenir sobre la taula la proposta de reservar també un escó pel poble afrodescendent, finalment aquesta opció va ser descartada. Per últim, a més a més dels disset escons reservats i assegurats per a representants dels pobles originaris, hi ha altres candidats indígenes que han optat per presentar-se per fora d’aquests.

Segons dades del Servei Electoral de Xile, el poble originari pel qual concorreran més candidatures a ocupar els escons reservats és el maputxe, amb trenta-nou, de les quals dinou són dones i vint homes

Segons dades del Servei Electoral de Xile (Servel), el poble originari pel qual concorreran més candidats a ocupar els escons reservats és el maputxe, amb trenta-nou, dels quals dinou són dones i vint homes. Per contra, el poble pel qual concorren menys candidats als escons és el yàmana, amb una de sola, en aquest cas dona. Una altra dada significativa de les estadístiques presentades pel Servel és la majoria de candidates dones que hi ha en tres dels pobles que tenen els escons reservats, els aimares, deu dones i vuit homes, els diaguita, cinc dones i cap home, i els kawashkar, quatre dones i un home.

Entre les deu candidates a representar el poble aimara hi ha Yanet Challapa, impulsada per organitzacions indígenes de base dels territoris fronterers de Xile i Bolívia. “L’Estat ha trepitjat la nostra forma de vida durant molts anys”, afirma la candidata aimara, qui també explica que les demandes de la seva candidatura són històriques pel seu poble, tot i que lamenta no haver-les pogut treballar més a fons amb les comunitats a causa de la manca de temps i les limitacions per la pandèmia. Aquesta ha estat només una de les moltes dificultats amb les quals s’ha hagut d’enfrontar al llarg de la campanya. “Els mitjans han fet grans diferències a l’hora de cobrir les diferents candidatures, la major part del temps l’han dedicat a l’elit política, aquesta és la primera vegada que puc parlar sobre la meva postulació amb un mitjà” conclou Challapa.

Malgrat que les diferents candidates es mostren esperançades amb aquest procés, coincideixen en advertir totes les desigualtats i problemàtiques que ha presentat, com la burocratització, la desinformació, o la discriminació en el fiançament i els espais electorals assignats als candidats independents dels pobles originaris. “Moltes comunitats indígenes que viuen en territoris allunyats, sense internet ni accés a les comunicacions, no coneixen el procés que estem vivint, i amb la pandèmia tampoc podem desplaçar-nos-hi nosaltres per explicar-ho” lamenta la candidata Oriana Mora, qui considera que la COVID-19 ha posat en relleu la vulnerabilitat que aquestes pateixen.

La Convenció Constituent que surti elegida de les votacions del cap de setmana del 15 i 16 de maig tindrà un termini de nou mesos per escriure la nova Carta Magna, que es podran prorrogar fins a un any. Si el calendari es compleix, la nova Constitució se sotmetrà a referèndum l’any 2022. Després de molts anys exclosos i marginats de la vida política xilena, per una part important dels pobles originaris aquesta és una oportunitat per poder incidir, malgrat totes les limitacions, en un text constitucional que els reconegui i respecti en el marc d’un nou país intercultural i plurinacional.