residus

Una plataforma veïnal reivindica Aire Net en dues mobilitzacions i assenyala la cimentera del grup Cemex com a responsable d'emissions contaminants, a causa de la incineració de "residus perillosos" a la seua fàbrica de Bunyol

"Construint un millor futur" és el lema de Cemex, un gegant de la producció de ciment al qual s'enfronta des de fa més d'un any el veïnat de la comarca valenciana de la Foia de Bunyol, organitzada entorn de la plataforma Aire Net de Bunyol-Xiva.

Article publicat amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta. El nostre propòsit com a projecte és clar: continuar fent periodisme transformador amb vosaltres, i per fer-ho possible us proposem ser el vostre propòsit per al 2017

Víctor Mitjans, biòleg especialitzat en gestió de residus, ens porta dotze maneres diferents per reduir les deixalles que generem en la nostra vida diària.
 

Dur a sobre una bossa reutilitzable, comprar la copa menstrual, utilitzar sabó en pastilla o fer servir piles recarregables són alguns dels propòsits que planteja Víctor Mitjans amb motiu de la campanya #PropòsitsDirecta.
 

Al municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), una infraestructura que va ser projectada com a comarcal acull deixalles provinents d’arreu de Catalunya. Va ser impulsada per Gustavo Buesa i el fill primogènit de l’expresident Jordi Pujol

El macroabocador de Tivissa va ser inaugurat l’any 2004 després d’un procés d’aprovació polèmic. Diverses entitats ecologistes van alertar, ja aleshores, de la sobredimensió del projecte i el fort impacte ambiental que suposaria. Des de la seva posada en funcionament, s’ha denunciat la superació de les quantitats abocades, així com l’entrada de residus no permesos i des de camions procedents de diversos punts de Catalunya.

La II Trobada Internacional contra la Incineració i pel Residu Zero, organitzada per la Plataforma contra la incineració de Montcada i Reixac i la Global Alliance Inceneritor Alternatives (GAIA), denuncia l'excés de consum i la mala gestió dels residus

L'aire que respirem està format principalment per nitrogen i oxigen (99 %), juntament amb altres gasos com l'argó o el diòxid de carboni. Per l'aire, també hi circulen partícules i gasos que requereixen una regulació perquè suposen un risc per a la salut i l'entorn. Per posar alguns exemples relacionats amb la incineració de residus, trobem cadmi, tali, mercuri, plom, antimoni, furans, arsènic o dioxines.

Des d'avui i fins diumenge, aquesta localitat del Vallès Occidental acull la II Trobada Internacional Contra la Incineració en Fàbriques de Ciment

Des d'avui i fins el 29 de novembre, el municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental, acull la II Trobada Internacional Contra la Incineració en Fàbriques de Ciment. És la continuació de la que va tenir lloc l’any 2014 al municipi italià de Barletta. El seu principal objectiu és consolidar la xarxa global contra la incineració i a favor del model anomenat residu zero. "Aquesta reunió ens permet un intercanvi d’experiències i informació de valor incalculable", explica una de les integrants del grup organitzador.

Les fàbriques redueixen costos en combustible i venen bons d’emissió de CO2 a altres empreses mitjançant una pràctica d’alt risc per a la salut i el medi ambient

L’any 2009, el govern tripartit va aprovar el projecte de nova llei ambiental, norma que simplificava els tràmits i les autoritzacions que regien diferents tipus d’activitats que podien tenir efectes sobre el medi ambient.

Joan Marc Simón és autor del llibre 'Residu Zero, com reactivar l'economia sense carregar-se el planeta' (Pol·len Edicions, març 2015). És economista i director de la xarxa Zero Waste Europe dedicada a promocionar l'estratègia Residu Zero

Aquest llibre no parla de medi ambient, bé sí però no només... parla d'economia de com capgirar el model productiu que ens porta “cap a la paret” i fer-ho a través de la gestió de residus. No volem ser sostenibles, diu Joan Marc Simón a la presentació del llibre, volem anar més enllà. I si bé parteix del fet que tot està ben malament assegura que encara hi som temps de canviar el rumb (però ens hem de donar pressa), per això parla del seu llibre com una proposta optimista i realista assegurant que és possible.

La cimentera de Montcada –on es du a terme la incineració del rebuig–, l'abocador controlat de Cerdanyola i l'Ecoparc2 –que, tot i trobar-se a Montcada, limita amb habitatges a Ripollet– conformen el que algunes entitats anomenen el 'triangle de la mort'

A tant consum, tants residus. I la gestió d'aquests residus, avui dia, és un problema: les veïnes del Vallès consideren que els municipis on viuen s'han convertit en la deixalleria de Barcelona. Montcada i Reixac n'és un bon exemple, però la contaminació no entén de fronteres municipals i afecta diverses poblacions.

La imatge d'un camió de recollida d'escombraries completament tacat de sang demostra que les acusacions dels vaguistes tenen fonament

La imatge, a primera vista, és confusa. Uns reflexos metàl·lics tenyits de vermell, un cartró… De què es tracta, exactament? És l’interior d’un camió de recollida d’escombraries ple de regalims de sang. Els treballadors d’ A. J. Ruz, que estan en vaga indefinida des de fa més de 40 dies, han denunciat diverses vegades que l’empresa gestiona de forma incorrecta els residus biològics provinents de la Clínica Onyar de Girona, però fins ara no n’hi havia cap prova.

Entrevista a Joan Pujol, Tècnic de Medi Ambient a l’Ajuntament d’Argentona i membre de l’Estratègia Catalana Residu Zero

Argentona, un municipi de vora 12.000 habitants, és un referent a nivell europeu en matèria de gestió de residus. En deu anys la recollida selectiva ha passat del 20 al 70% aproximadament, mentre que s’ha reduït substancialment la quantitat de residus generats.

Què va motivar a replantejar la gestió de residus a Argentona l’any 2004?

Pàgines

Subscriure a residus