El món de la cultura, i més concretament l’àrea de les arts escèniques i musicals, va ser un dels sectors més castigats per les mesures de confinament aplicades a partir de març de 2020 a causa de la crisi sociosanitària de la COVID-19. Segons dades del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), durant el primer any de pandèmia –amb les mesures de confinament més estrictes– les arts escèniques van patir unes pèrdues del 58 % respecte a l’any anterior, i la música en viu va arribar a disminuir els ingressos en un 87 %. A banda d’aquests dos àmbits, molt condicionats per la presencialitat i el directe, altres branques del sector també van veure que es reduïa la seua capacitat d’ingressos: el sector del patrimoni en un 35 %, l’audiovisual i el multimèdia en un 15 %, l’edició i el comerç de llibres en un 14 % i les activitats de disseny, fotografia i creació artística i literària en un 12 %. En global, segons l’informe, el sector de la cultura va passar d’ingressar 4.475 milions d’euros en 2019, a 3.387 en 2020, una reducció global del 25 %.
La viabilitat dels projectes laborals amb aquesta davallada d’ingressos no ha estat gens fàcil. Ho han experimentat de primera mà les cooperatives que es dediquen al sector de la cultura i la comunicació del barri de Sants, que en molts casos han sobreviscut, en part, gràcies a la creativitat, les xarxes de suport comunitari i la intercooperació amb altres iniciatives del barri. “En el nostre cas, que portem la companyia de teatre No es país para negras, tota la gira va quedar suspesa i, per tant, tots els recursos econòmics que necessitàvem les treballadores van deixar d’arribar”, explica Karel Mena, gestora cultural i sòcia de la cooperativa Periferia Cimarronas, un espai de construcció col·lectiva i creativa que promou la participació i la convivència entre diferents disciplines artístiques i culturals des d’una mirada afrocentrada i afrofeminista. Segons detalla Mena, durant la pandèmia, com que pràcticament no podien oferir programació, es van acollir als ajuts d’emergència públics i van aprofitar per a treballar en el seu nou local al barri, que encara es troba en fase de reformes i es dividirà en una botiga, una galeria d’art, una cafeteria i una sala de teatre. “En el nostre cas ens vam apropar a l’ESS i al barri de Sants a través de Can Batlló i la Fira d’Economia Solidària, Migrant i Diversa, on hem descobert una gran xarxa de projectes i espais comunitaris que ens han donat suport en un moment difícil de crisi com aquest, mancomunant espais i compartint experiències i capacitats. Una descoberta que ens ha facilitat l’arrancada”, detalla Mena.
No només els projectes que produeixen cultura s’han vist afectats per les mesures de confinament i de reducció d’aforament, també les sales que acullen programació
De manera similar s’explica Xavi Urbano, soci de la cooperativa Quesoni, ubicada a l’espai cultural cooperatiu La Comunal, a Sants, i dedicada a la cultura des de diferents vessants (gestió d’esdeveniments, programació cultural, serveis artístics i serveis tècnics de so, il·luminació i audiovisuals): “Quan el món de la música es va aturar, en un primer moment vam haver de recórrer a les ajudes oferides pel Govern, per no abaixar la persiana, però de seguida vam tirar de creativitat per començar a pensar en noves vies de treball que fins aleshores no havíem tingut temps d’impulsar pels ritmes de feina, com la botiga en línia o l’oficina de management, i així poder generar ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques de les persones que treballen a la cooperativa”. Quesoni forma part de l’estructura Cultura Coop, un espai d’unió entre projectes culturals cooperatius i associatius i espais de gestió comunitària creat per a generar sinergies i mancomunar necessitats amb l’objectiu de fer de contrapès a les grans indústries culturals de la ciutat. Urbano explica la seva experiència: “La covid ens ha fet veure les nostres pròpies limitacions i interdependències, així com la importància de teixir aliances sectorials amb altres cooperatives i amb tot el sector associatiu present als barris, perquè des de l’ESS es pugui oferir una alternativa més humana al model de cultura convencional, no només amb relació a la programació, sinó també als processos d’organització interna i les condicions laborals de les persones que hi treballem”.
Amb la idea de crear un pol cooperatiu amb perspectiva feminista al barri de Sants, les sòcies de la cooperativa Trama, una estructura de treball dedicada a la dinamització cultural i la sensibilització social des d’una perspectiva crítica, feminista, interseccional i transformadora, obrien el seu nou local –anomenat l’Hormigonera– al carrer Olzinelles de Sants a finals de 2019, però a causa de la pandèmia no ha estat fins a principis de 2022 que hi han pogut començar la programació. Marta Palència, una de les sòcies de treball de Trama, també coincideix a valorar la importància de les xarxes comunitàries en moments de crisi com aquest: “L’ESS ens permet treballar des d’altres lògiques organitzatives i laborals, que ens fan ser més fortes
i compartir les nostres habilitats i experiències per tirar endavant projectes col·lectius, mancomunar recursos o demanar subvencions posant en comú diferents sabers dins la comunitat. Hem d’aliar-nos en lloc de competir”. Palència cita alguns exemples de necessitats que Trama cobreix dins l’ESS: “Per a la neteja, per exemple, nosaltres contractem CoopNet, per als subministraments Som Energia i Som Connexió, per a temes de comunicació La Pera o per a traduccions Olistis o l’Aula d’Idiomes. És a dir, intentem que tota l’economia que generem quedi també dins d’aquestes xarxes comunitàries de treball, i si pot ser al barri, millor”.
No només els projectes i persones que produeixen cultura s’han vist afectats per les mesures de confinament i de reducció d’aforament, també les sales que acollien programació. Un bon exemple és el de la cooperativa Zumzeig, que al seu espai del carrer Béjar ofereix des de 2013 un punt de trobada, reflexió i oci mitjançant projeccions de cinema independent en versió original i diverses iniciatives artístiques, socials i solidàries. “El cinema és una experiència comunitària en si mateixa, i creiem en el poder que té com a espai pedagògic, crític i de reflexió en què es posen en comú moltes idees. Creure en això és el que ens ha donat les forces per seguir avançant en moments de crisi com aquest”, explica Eduardo Filippi, un dels socis treballadors, que també veu cada cop més necessaris punts de trobada, reflexió i coordinació entre projectes cooperatius i comunitaris, com el que ofereix l’Impuls Cooperatiu de Sants. “La intercooperació i els vincles amb la comunitat ens fan imaginar altres escenaris que ens ajuden a sortir de la precarització i enfortir-nos entre nosaltres. El fet que hi hagi una xarxa de suport entre iniciatives econòmiques i comunitàries al barri i aliar-nos entre nosaltres resulta cada cop més necessari”, defensa Filippi.
