L’últim cop que es va ordenar un toc de queda a l’Estat espanyol va ser la nit del 23 de febrer de 1981, per part del tinent general Jaime Milans del Bosch que, des de la regió militar que capitanejava a València, s’havia sumat a l’intent de cop d’estat que al Congrés de Madrid dirigia el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero. El militar colpista va treure tots els tancs de les seves unitats al carrer i va ordenar la prohibició de desplaçar-se per la via pública als grups de més de dues persones entre les 9 d’aquella nit i les 7 del matí. Si anem més enrere, trobem exemples puntuals com l’Estat d’excepció que el tardofranquisme va decretar al País Basc el maig de 1975; o la vaga de la Canadenca que va paralitzar Catalunya l’any 1919; o la Setmana Tràgica, la revolta contra la mobilització obligatòria dels mossos per anar a la guerra del Marroc, a la Barcelona de 1909.
Amb tots aquests precedents, la limitació de moviments durant les hores de la nit s’associa a escenaris dictatorials, predemocràtics o situacions de sublevació militar. El Decret del govern estatal 926/2020, que aquest 25 d’octubre decretava per segon cop aquest any l’estat d’alarma per contenir l’epidèmia de la Covid-19, evita fer servir l’expressió “toc de queda”, però el cert és que les mesures previstes en l’article 5 (que parla de “limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn”) s’assembla força al que es dictava en altres moments històrics.
L’últim cop que es va ordenar un toc de queda a l’Estat espanyol va ser la nit del cop d’estat del 23-F de 1981, per part del general Jaime Milans del Bosch , a la regió militar que capitanejava a València
Des de diversos àmbits jurídics i de defensa dels drets humans s’està començant a qüestionar fins a quin punt la coartada del combat epidemiològic no pot comportar, de retruc, una limitació del dret fonamental a l’ús dels espais públics, així com el fet que, el fet que es plantegi combatre la Covid-19 a base de resticcions i limitacions pot perjudicar bàsicament les persones i col·lectius que es troben en una situació social més vulnerable.
Deures sense drets
Thais Bonilla, responsable de la línia de suport als moviments socials de l’Institut Internacional per a l’Acció No Violenta (Novact), argumenta que “qualsevol mesura restrictiva que no es planteja des del seu inici amb enfocament de drets humans pot acabar vulnerant-los” i que “ara mateix, no estem veient que les mesures d’estat d’alarma, amb toc de queda inclòs, s’estiguin dissenyant en paral·lel amb una visió de drets”. Aquesta activista troba a faltar, entre altres, “esforços en millorar el sistema sanitari quan metges i infermeres” ni “interès a protegir el dret a l’habitatge, ja que no es parla de suspensió dels desnonaments, ni de què passa amb els lloguers de les persones (no només de l’hostal·leria), ni platajaments en relació a les persones que s’estan quedant sense feina o veient dràsticament reduïts els seus ingresos”.
En una línia similar, Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, troba “inadmissible l’aprovació d’un estat d’alarma en el que s’imposi un toc de queda sense que al mateix temps s’aprovin mesures urgents com la suspensió dels desnonaments” i altres com “tancar els CIE, especialment el de Barcelona, on ja hi ha casos de Covid, o suspendre les deportacions”. A parer seu, “no es pot pretendre que les persones compleixin el confinament nocturn si no tenen un sostre, com ja passa amb les persones sense llar”. Igualment, en aquest sentit, Karlos Castilla, doctor en Dret i membre del Consell de SOS Racisme, apunta que, “si les mesures sanitàries, si no van acompanyades de polítiques que combatin la desigualtat i la discriminació, l’únic que fan és agreujar i incrementar la discriminació i el risc de vulnerar els drets de les persones que menys protecció tenen”.
“Qualsevol mesura restrictiva que no es planteja des del seu inici amb enfocament de drets humans pot acabar vulnerant-los”, remarca Thais Bonilla, de l’Institut Novact i la plataforma Defender a Quin Defiende
Castilla apunta que les mesures dictades pels dos estats d’alarma “estan pensades en funció d’una qualitat de vida que no tenen totes les persones que viuen a Espanya”. I, en aquest sentit, fa incidència en l’afectació que les limitacions imposades pel toc de queda poden tenir entre moltes migrades, ja que “es dirigeixen a espais i temps on persones en situació vulnerable, en moltes ocasions estrangeres, han de fer-ne ús. Perquè –s’interroga– qui surt de la seva feina a les 11 o les 12 de la nit o ha d’aixecar-se a les quatre o les cinc per arribar a la feina? Moltes, son persones migrants”. En general, l’activista de SOS Racisme creu que el tot el relat públic per combatre la pandèmia “parteix d’un exercici discursiu dirigit als espanyols i a les espanyoles, el que envia un missatge d’invisibilització o de posar en segon pla les persones estrangeres”.
Els mossos anuncien “contundència”
El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, va anunciar dilluns passat al matí que la policia catalana actuarà “amb contundència” davant de les persones que, a parer seu, no compleixin la normativa excepcional. A partir de la segona nit d’entrada en vigor de la mesura, la del passat 19 d’octubre, la policia catalana, com la resta de cossos policials de l’estat, ha anat informant de les denúncies tramitades per incompliment del toc de queda, penades amb multes d’entre 300 i els 6.000 euros. Durant la nit de dilluns a dimarts, a Catalunya, entre Mossos d’Esquadra i les diverses policies locals es van imposar 130 multes a tot Catalunya. La nit anterior, només a la ciutat de València, se’n van imposar 83. Cal tenir en compte, com a precedent pròxim i immediat, que la policia francesa va interposar més de 3.000 multes per incompliment de les restriccions imposades en el toc de queda dictat a l’estat francès, a les primeres hores d’entrar en vigor, el passat 19 d’octubre.
Thais Bonilla tem que les pràctiques policials abusives aprofitant la limitació de la mobilitat puguin generalitzar-se, ja que ens trobem “en un ambient de total indefensió per a les persones” i que “el del toc de queda és un paradigma que no em viscut mai i que deixa els carrers totalment buits de gent”. Assenyala igualment que els precedents no són encoratjadors a l’hora de fiscalitzar l’actuació dels cossos policials en moments d’excepció i recorda, en aquest sentit, que “el Ministeri d’Interior encara ara no ha informat de com van els processos interns en relació a incidents denunciats durant el primer estat d’alarma” i “l’auditoria dels Mossos d’Esquadra”, que l’anterior conseller d’Interior català, Miquel Buch, va presentar el passat mes de juny, que va deixar molt insatisfetes les persones i col·lectius que havien denunciat situacions d’abús de força per part de les unitats antiavalots.
En aquest sentit, la plataforma estatal Defender a Quien Defiende (DqD) –de la qual en formen part Novact, Iridia, Legal Sol i una quinzena més de col·lectius de naturalesa jurídica centrats en la defensa dels drets fonamentals– va adreçar fa uns dies carta al Ministeri d’Interior amb relació als fets que van succeir a Madrid en el darrer mes, on l’Estat d’Alarma va ser declarat unes setmanes abans que les altres autonomies de l’Estat espanyol. A l’escrit “la violència i irregularitat amb la qual agents policials van actuar en una manifestació a Vallecas el 24 de setembre amb un ús excessiu de la força, un ús irregular de material antidisturbis i sense una correcta identificació dels agents”, explica Bonilla, que també coordina aquesta plataforma estatal.
Anaïs Franquesa, per la seva banda, considera que “sembla que no s’ha apres de l’anterior estat d’alarma i es torna a remetre a les lleis generals, a la pràctica, la llei de seguretat ciutadana” i recorda que “durant els mesos de març, abril i maig es van comptabilitzar més d’un milió de sancions de forma desproporcionada” a l’Estat espanyol. A parer d’aquesta lletrada, “no s’ha establert un règim sancionador clar, el que comporta inseguretat jurídica”.
Karlos Castilla, membre del consell de SOS Racisme, apunta que les restriccions del toc de queda “es dirigeixen a espais i temps on persones en situació vulnerable, en moltes ocasions estrangeres, han de fer-ne ús”
Karlos Castilla fa èmfasi en l’afectació que poden tenir els controls policials nocturns entre les persones en una situació administrativa no regularitzada. “Per a una persona estrangera, tenir un document en vigència és la raó de poder tenir garantits els seus drets. Si no el té, s’exposa a una situació molt complicada per poder exercir-los”. En aquest sentit, recorda que durant l’estat d’alarma decretat el mes de març es va bloquejar pràcticament la tramitació de permisos de residència, la qual cosa aboca ara, amb les noves limitacions, fins i tot a la deportació, a moltes persones que aleshores no van poder renovar o tramitar el reconeixement com a residents a l’Estat espanyol.
L’anterior declaració de l’estat d’alarma, el passat mes de març, ja va obrir el debat sobre les vulneracions de drets que podia comportar una la limitació de l’ús de l’espai públic, especialment amb col·lectius com el migrant. Entitats i grups de suport com la Xarxa de Cures Antiracista de Barcelona, la Tancada per Drets de Girona o el Sindicat Popular de Venedors Ambulants van denunciar el passat mes d’abril multes i intervencions abusives per part de la policia municipal i els Mossos d’Esquadra, vinculades a les mesures excepcionals de l’estat d’alarma. Des de SOS Racisme de Catalunya assenyalaven aleshores que els carrers buits i la manca de previsió de mecanismes de control a les actuacions policials en el reial decret de l’estat d’alarma havien provocat un increment dels abusos amb rerefons ètnic per part de les forces i cossos de seguretat, una situació que es podria repetir amb el nou marc legal.
El dret de manifestació, retallat
Un altre dels focus de preocupació des de l’argumentari de la defensa dels drets fonamentals és fins a quin punt l’entrada en vigor de la limitació de moviments en una determinada franja horària pot afectar també el dret fonamental de manifestació i de defensa de l’expressió de les mateixes idees en l’espai públic protegit per la Constitució espanyola i els tractats internacionals. En aquest sentit, el reial decret que prescriu l’estat d’alarma estableix, a l’article 7.3, que “les reunions en llocs de trànsit públic i les manifestacions realitzades en exercici del dret fonamental regula en l’article 21 de la Constitució, podran limitar-se, condicionar-se o prohibir-se quan en la prèvia comunicació presentada pels seus promotors no quedi garantida la distància personal necessària per impedir els contagis”. En canvi, la resolució del Departament de Salut català, també de 25 d’octubre, que regula les mesures de restricció nocturna, no fa cap esment al dret a manifestació.
Anaïs Franquesa, advocada del Centre Irídia, reclama “directrius molt clares dirigides als cossos i forces de seguretat, en la línia d’optar pel dialeg i la mediació” que considera claus en l’actual moment de “tensió i esgotament de la ciutadania”
Anaïs Franquesa asseyala “que el decret d’estat d’alarma no pot suspendre drets fonamentals i el dret a reunió i manifestació s’ha de poder exigir” motiu pel qual “haurem d’anar amb cura”. L’advocada reclama a les persones responsables polítiques de la força pública que hi hagi “directrius molt clares dirigides als cossos i forces de seguretat, en la línia d’optar pel dialeg i la mediació”, instruments que considera més bàsics que mai “en un moment que hi ha especial tensió i esgotament per part de la ciutadania i una crisi econòmica i social que ja és aquí”.
Thais Bonilla es pregunta, però, què passa amb les “manifestacions de caràcter espontani”, que també són un dret reconegut “que no és obligatori notificar”. La plataforma Defender a quien Defiende va posar en marxa durant el primer periode de confinament d’aquest 20202 la campanya #AlarmaConDerecho, que va denunciar diverses “identificacions a persones participants en accions de protesta, en alguns casos amb amenaça d’una sanció administrativa”, acopanyadada de “desinformació proferida per part dels agents a les persones manifestants al respecte de la possibilitat d’exercir el dret als carrers. Tot això, malgrat haver tingut en compte les mesures de seguretat recomanades”, recorda Bonilla.
“Encara no està clar què legislació serà la utilitzada per a aquest estat d’alarma però tot sembla que serà de nou la Llei Mordassa –apunta Thais Bonilla–. Una llei que esperem que vingui acompanyada de detallats protocols d’actuació i d’interpretació del seu articulat per evitar sancions arbitràries, com ja va passar al primer estat d’alarma”. L’activista recorda que “aquesta llei ja ha estat denunciada per entitats i organismes internacionals per l’àmplia potestat que dona als agents policials i per l’ambigüitat de la redacció del seu articulat”.
La preocupació per la possible deriva autoritària vinculada al toc de queda també s’ha fet sentir als carrers. Dilluns al vespre, coincidint amb la segona jornada d’entrada en vigor la mesura excepcional, diverses organitzacions de l’esquerra independentista (la CUP, Alerta Solidària, Arran, COS, Endavant i el SEPC) van convocat concentracions a les places de diverses ciutats catalanes amb el lema “Cal rescatar drets”. A Barcelona, la mobilització va tenir lloc a la plaça de Sant Jaume, on va coincidir amb una altra crida a manifestar-se feta des de diversos àmbits llibertaris, sense cap organització explícita al darrere, “contra el toc de queda i la privació de drets”.
