“Als clients se’ls ha de parlar en castellà, que si no, n’hi ha que s’enfaden”. Aquesta va ser la resposta d’un encarregat d’un supermercat de Mercadona a Oliva (la Safor) a una treballadora valencianoparlant el primer dia que hi començava a treballar. El cas de Laura Garcia es va fer viral després que ho compartira al seu compte de la xarxa social X i, com a resultat, tres dies després d’iniciar la relació laboral, l’encarregat la va citar i va anunciar-li que no havia superat el període de prova i estava acomiadada, ja que no “havia complert amb les expectatives”. Garcia no va voler interposar una denúncia, tot i rebre assessorament jurídic de Plataforma per la Llengua i defensar fermament que es tracta d’un cas de discriminació lingüística.
Com aquest, des de l’any 2020 fins a l’agost de 2025, l’entitat en defensa de la llengua ha rebut un total de 45 queixes per discriminacions lingüístiques en l’àmbit de les relacions laborals a Catalunya, País Valencià i Illes. Mercadona, Prosegur, Vueling, Servizúrich (filial de Zurich Seguros), Cobega (distribuïdora de marques com Coca-cola o Fanta), Acciona o una empresa de Mercabarna són algunes de les mercantils que han estat objecte de queixes per suposadament discriminar lingüísticament les treballadores que atenien el públic en català o per excloure la llengua catalana en comunicacions internes o en la informació exposada al públic, en rètols o per mitjà de megafonia.
L’any 2024, Plataforma per la Llengua va registrar 14 queixes a empreses com Mercadona, la discoteca Macarella de Tarragona, el centre de treball Grupo Sifu o la cadena de supermercats ecològics Veritas
Les dades que ha facilitat Plataforma per la Llengua a aquest mitjà mostren un augment progressiu de les queixes en l’àmbit laboral privat. En l’any 2020, només en van rebre tres: una contra una empresa de la qual l’afectat no va voler revelar el nom, una altra per discriminació lingüística a l’entitat Casa Àsia a Barcelona, d’impuls del coneixement i les relacions entre l’Estat espanyol i l’Àsia; i una contra l’empresa Cobega, propietat de la família catalana Daurella i principal accionista de Coca-cola European Partners (CCEP), embotellador líder d’aquesta marca a escala global. El 2023, en van rebre nou, i l’any passat, van registrar-ne 14, a empreses com Mercadona, la discoteca Macarella de Tarragona, el centre de treball Grupo Sifu o la cadena de supermercats ecològics Veritas. La directora de l’entitat, Rut Carandell, considera que l’increment es deu al fet que “cada vegada hi ha més consciència per denunciar-ho”. “A la feina —reivindica— passem moltes hores de la nostra vida i poder viure i treballar en el nostre idioma és un dret que cal que siga respectat”.
El procediment que segueixen des de Plataforma per la Llengua quan els arriba una queixa s’inicia amb una anàlisi del cas per conéixer les particularitats, estudiar les diferents vies de reclamació possible i assessorar jurídicament la treballadora afectada. “Si no es vol interposar una denúncia i anar a judici o considerem que no hi ha prou proves, recomanem presentar una queixa a Inspecció de Treball”, exposa la directora, i insisteix en el fet que, independentment del desenllaç de cada cas, intenten arribar a un acord “que implique una transformació”: “no només volem defensar els drets, sinó que hi haja un canvi en la política de l’empresa a favor de la llengua”.
L’objectiu principal que persegueixen el van assolir en el cas de la treballadora d’un supermercat de la cadena Veritas a Puigcerdà, acomiadada en 2023 per parlar als clients en català. “Tot just entrar, se’m va avisar que allà ningú parlava català i que només el podria parlar amb l’encarregat”, recorda Maria, qui prefereix utilitzar un nom fictici. Després de diverses queixes contra ella per dirigir-se en la seua llengua a clients i companys de feina, Veritas va enviar un missatge i va fer una reunió per comunicar a la plantilla una sèrie de normes sobre l’ús de la llengua, com haver de dirigir-se en castellà als clients que parlen en aquest idioma o, entre companys, parlar la llengua que fora “més còmoda per a ambdues parts”. El dia en què van acomiadar Garcia, sota el pretext “que no necessitaven més gent a 20 hores”, la treballadora va gravar una conversa amb l’encarregat en què aquest reconeixia el motiu real de l’acomiadament: “haver atés en català a dos clients d’oficines que parlaven en castellà i s’havien queixat”. Posteriorment, es va descobrir que eren dos treballadors de l’empresa que s’havien fet passar per clients.
Amb el suport jurídic de Plataforma per la Llengua, Garcia va denunciar el cas. “Jo volia defensar els meus principis i el dret a parlar català a Catalunya”, diu. No buscava ser readmesa ni rebre una indemnització, assegura, sinó que l’empresa canviés la seua política lingüística. Segons Plataforma per la Llengua, Veritas havia vulnerat diversos drets, com el dret a no ser discriminat per raó de llengua, reconegut en l’Estatut dels Treballadors, en la Constitució espanyola i en la Llei sobre infraccions i sancions d’ordre social. A més, es va considerar que la imposició de normes lingüístiques era una pràctica “abusiva i il·legal”, ja que no constaven ni al contracte ni al codi ètic de l’empresa, i vulneraven la sentència 88/2017 del Tribunal Constitucional, que estableix que en les relacions entre particulars no es pot imposar l’ús immediat d’una llengua oficial.
“No només volem defensar els drets, sinó que hi hagi un canvi en la política de l’empresa a favor de la llengua”, subratlla Rut Carancandell, directora de Plataforma per la Llengua
Finalment, es va constatar que s’havien vulnerat drets fonamentals per acomiadar una treballadora per l’ús del català. “Aquesta acció és il·legal i nul·la, ja que, tal com reconeix la jurisprudència del Tribunal Constitucional, els drets fonamentals limiten les facultats organitzatives de l’empresa, i utilitzar el període de prova com a mecanisme per sancionar ideològicament o lingüísticament un treballador és una pràctica prohibida”, recorden des de Plataforma.
Finalment, van arribar a un acord entre l’empleada i l’empresa en què Veritas es comprometia, a partir de 2024, a etiquetar els productes en català, seguint el Codi de Consum de Catalunya, que obliga que l’etiquetatge, les instruccions, les factures i els pressupostos estiguen en català. També es va comprometre a publicar el 50 % de les comunicacions en xarxes socials en català (fins llavors només ho feia en un 30 %) i a impartir cursos de català als treballadors.
Un altre cas amb desenllaç favorable per al treballador va ser el de Joan (nom fictici), qui va tenir un conflicte laboral amb Prosegur i els serveis de seguretat tecnològica que oferia a l’empresa municipal d’aigües i medi ambient Emaya en Palma. Joan va guanyar un judici per acomiadament improcedent després d’aconseguir demostrar que se li havia ordenat traduir al castellà els avisos en català d’un programa informàtic de gestió empresarial.
Dret reconegut
L’extreballadora de la cadena Veritas defensa la importància de denunciar “els abusos que pateixen les llengües minoritzades”. “És fonamental fer-ho perquè els seus parlants no se n’avergonyisquen ni s’habituen a haver de renunciar-hi”, assevera. Comparteixen aquesta mirada la majoria de les treballadores víctimes de discriminació lingüística que s’han animat a interposar una queixa o denúncia. Laia, qui també prefereix mantenir-se en l’anonimat, va presentar una queixa davant Plataforma per la Llengua per sentir-se pressionada a parlar en català en les oficines centrals de Vueling a Viladecans. “Existeix una consciència creixent i cada vegada hi ha més gent disposada a denunciar aquestes situacions, perquè s’entén que els drets no es poden esquivar sense cap conseqüència”, considera. En el seu cas, no la van acomiadar ni va rebre represàlies “formals”: “després d’un temps aguantant aquella pressió lingüística, em van canviar d’equip i la situació va canviar a millor”, recorda.
Des de Plataforma per la Llengua i sindicats de treball recorden que el dret a utilitzar el català en l’àmbit laboral està reconegut en diverses normatives, com l’Estatut dels Treballadors o el Codi Penal
La Plataforma per la Llengua, així com diversos sindicats, recorden que el dret a utilitzar el català en l’àmbit laboral està reconegut en normatives com l’Estatut dels Treballadors o, fins i tot, el Codi Penal. L’article 314 d’aquesta norma fixa una pena de presó de sis mesos a dos anys o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos a tot aquell que “produïsca una greu discriminació en l’ocupació, pública o privada, contra alguna persona per raó de la seua ideologia, religió, creences […] o per l’ús d’alguna de les llengües oficials dins de l’Estat espanyol, i no restablisquen la situació d’igualtat davant la llei després de requeriment o sanció administrativa”.
Des de la Intersindical, insisteixen en el fet que les treballadores tenen dret a un entorn de treball “plenament catalanitzat que no supose, per a uns, haver de canviar de llengua en horari laboral i permeta, a uns altres, mantenir una relació de normalitat amb el català”. En l’any 2024, segons l’últim informe sobre la llengua catalana de Plataforma per la Llengua, només el 22,6 % de les empreses donaven facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català. Es tracta d’un dels motius pel qual reivindiquen unes empreses “preocupades pel benestar del treballador i compromeses amb la responsabilitat social, no només per evitar possibles sancions, sinó per complir l’esperit inherent a les normes”.
