Pensions, hostals, hotels, apartaments, albergs, pisos compartits o residències allotgen a Barcelona 2.300 persones en situació de vulnerabilitat provinents de Serveis Socials, una xifra que s’ha duplicat en els darrers quatre anys. Sota la premissa de no disposar de mitjans ni recursos tècnics, el consistori de Barcelona -des de 2017-i els d’altres municipis de l’àrea metropolitana contracten agències de viatges per gestionar la cerca d’allotjament temporal. Són empreses com BCD Travel i Snow Travel les que s’encarreguen de localitzar els establiments d’hostalatge quan reben les demandes per correu electrònic des de Serveis Socials.
Entre els 126 establiments de Barcelona on actualment hi ha famílies allotjades, una desena són centres de l’empresa Sociohabitatge, que en té altres sis fora de la ciutat. Darrere la marca, hi ha les societats mercantils Tito 2006 SL i Daski 2001 SL, dedicades a l’activitat immobiliària. Un grup de treballadores, contractades per ambdues societats, denuncia precarietat i vulneració de drets laborals, així com males condicions als centres. Sociohabitatge acull el 20 % de les persones allotjades d’emergència a Barcelona, segons l’Ajuntament, i també persones provinents d’altres municipis.
Amb un sou de 1.095 euros bruts al mes per 38 hores setmanals, relaten que han hagut de desenvolupar funcions diverses, inclosa la mediació
Sonia Cabello ha estat un any i tres mesos treballant al centre Font d’en Fargues de Sociohabitatge, on s’allotgen 27 persones en diverses habitacions amb lliteres. Amb un sou de 1.095 euros bruts mensuals més dues pagues extres prorratejades per 38 hores setmanals –i un plus de cent euros bruts com a coordinadora del centre–, relata que ha hagut de desenvolupar funcions d’administració, neteja, preparació d’àpats… i alhora, de seguretat, mediació de conflictes i redacció d’informes. El contracte que va signar Cabello, com els de la resta de treballadores, aglutina les tasques en el grup professional D –d’administració i serveis– que té associat el salari més baix dins del conveni col·lectiu d’acció social. Ella, com d’altres, compta amb la titulació d’integradora social (grup C) i, de fet, l’empresa es refereix a la plantilla com a “integradors” en el Manual del Treballador. Les afectades denuncien que la diferència entre el grup D i C és de 300 euros mensuals.
Encara que el conveni col·lectiu d’acció social especifica, en l’article 34, que “per tal de fomentar polítiques de foment de noves contractacions”, s’acorda “la no realització d’hores extraordinàries”, les afectades coincideixen a assenyalar que es veuen obligades a fer-ne. Una treballadora, que prefereix mantenir-se en l’anonimat per por a represàlies –d’ara endavant, Maria Lérida–, assegura que quan una persona marxa o l’acomiaden, no se la substitueix: “Les hores que feia la companya es reparteixen entre la resta i tampoc posen suplents quan hi ha baixes”.
Així ho demostren algunes comunicacions de Sociohabitatge, on s’explicita que han de cobrir baixes i vacances, raó per la qual hi ha treballadores que arriben a fer horaris de 48 hores setmanals. Alhora, també contradient el conveni, lamenten que no existeixi cap calendari anual per a la plantilla, sinó que tenen horaris i centres de treball assignats canviants.
A més del volum d’hores extraordinàries, emfasitzen que són una única persona per torn i centre, on poden allotjar-se fins a una cinquantena de persones. És a dir, que conviuen amb una realitat molt allunyada de la que l’empresa descriu al seu web, amb classes i tallers impartides per mestres, psicòlogues i animadores infantils o d’atenció sanitària amb un equip de medicina i infermeria. De fet, en un centre van reportar una infecció per manca de cures mèdiques.
L’origen i el perfil de les usuàries és molt divers i en la majoria dels centres han de conviure persones en situació de sensellarisme, desnonades, nouvingudes, víctimes de violència masclista, amb problemes de salut mental o drogodependències, menors d’edat, etc. “Sovint se t’ajunten conflictes i et veus desbordada perquè estàs sola. No tens cap suport”, alerta Cabello, qui va acabar demanant la baixa per depressió durant cinc mesos. Entre els incidents, les treballadores han reportat a l’empresa almenys un cas d’assetjament sexual per un usuari, agressions físiques i amenaces a treballadores i entre usuàries, així com un abús d’un usuari a una menor d’edat, que està judicialitzat.
Totes coincideixen en la solitud i la inseguretat dins els centres. Per això, quan Cabello es va reincorporar, va presentar un informe mèdic que desaconsellava torns de nit. L’empresa, però, va respondre que no tenia vacants per canviar-la i passat un mes va ser acomiadada.
Una desena d’acomiadaments
No és l’única treballadora que ha agafat la baixa fruit de les condicions laborals, ni tampoc l’única que ha estat acomiadada. Entre els mesos de maig i juny, l’empresa ha rescindit el contracte a una desena de treballadores, vuit de les quals estan afiliades a la CGT. La majoria són dones, algunes migrades i caps de famílies monomarentals, amb criatures a càrrec. Totes elles vinculen els acomiadaments a la denúncia per canals interns de la situació als centres i a la seva implicació en la creació de la secció sindical. Lérida dibuixa la cronologia: “Es va crear el sindicat a l’abril, vam convocar eleccions el 15 de maig i van arribar els acomiadaments”.
Entre les acomiadades, també hi ha una dona embarassada de sis mesos, que treballava al centre Canigó d’Horta. El mes de gener va agafar la baixa durant quinze dies perquè no es trobava bé i, en tornar, l’empresa li demanava que durant el torn de nit fes una ruta per controlar els altres dos centres del barri. “Vaig respondre que en l’estat en què em trobava era massa arriscat i que en el meu contracte constava que jo treballava al centre Canigó, però al final em van acomiadar”, relata Nene, pseudònim d’un extreballadora.
Entre les acomiadades, també hi ha una dona embarassada de sis mesos, que treballava al centre Canigó d’Horta
Totes les cartes argumenten el mateix: “acomiadament per causes tècniques i organitzatives”. Sociohabitatge exposa en les missives que és necessari “un canvi de mètode de treball” per mantenir la relació amb el “client”, “ser competitius i mantenir-se en el mercat”. El “canvi de mètode” exigeix convertir els centres en “pisos d’autonomia”, que permeten continuar allotjant persones derivades dels Serveis Socials, però on “no es requereix personal de serveis”.
Pel delegat sindical al sector social de la CGT, Robert Morral, el missatge confirmaria que “impera el negoci, l’objectiu de fer més diners”. Fa anys que el sindicat denuncia la privatització del sector social: “Aquest procés provoca que hi hagi empreses (i també falses fundacions i cooperatives) sense escrúpols, que es lucren amb la gestió de la misèria i la precarietat de les treballadores del sector social”. Morral considera que els acomiadaments són “molt greus, per causes de vulneració de drets fonamentals; en concret, per vulnerar del dret a la llibertat sindical i fins i tot acomiadar una de les companyes que està embarassada. Un acomiadament que, d’altra banda, ja seria per ell mateix nul de ple dret”. Per denunciar el que consideren “vulneracionsde drets” de treballadores i usuàries, la CGT ha convocat una roda de premsa avui a les 12 del migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
En el moment de publicar aquest reportatge, des de Sociohabitatge encara no han donat resposta a la Directa sobre les denúncies d’una part de les treballadores i extreballadores de l’empresa. El director Daniel Villergas s’ha escudat en el fet que part de les preguntes formulades per aquest mitjà quedarien respostes en la peça que el TN Migdia de TV3 té previst emetre avui.
Plagues i males condicions
“El centre Feliu i Codina està format per una casa de tres plantes i una planta baixa en un altre edifici”, descriu l’extreballadora Isabel Gómez, que recorda que “a la casa hi havia 25 persones amb tan sols dos lavabos”. A més, denuncia que va viure plagues de paneroles i xinxes, que van trigar dos mesos a resoldre. Gómez va estar contractada per Sociohabitatge només uns mesos, i quan va trobar una altra feina no va dubtar a marxar: “Treballava sempre insegura, tot i tenir les eines com a integradora social, perquè estava sola amb molts usuaris”.
Les plagues no eren excepcionals. Altres treballadores, com Kitzy Pérez, acomiadada el mes de juny del centre Canigó d’Horta, també van patir-ne. Alhora, van reportar humitats a les habitacions. Una família usuària d’un dels establiments relata a la Directa que al matí les criatures s’aixecaven amb el cos ple de picades: “Hem patit una plaga de paneroles i de xinxes, però no vull donar-ne més detalls per no córrer el risc de perdre l’allotjament”, reconeixen les afectades. Fa poc, una altra treballadora que havia de verificar si continuava la plaga, va acabar enduent-se les xinxes a casa i ha hagut de fer fumigacions, amb tota la despesa que comporta.
El contracte vigent entre l’Ajuntament de Barcelona i BCD Travel –marca comercial d’Avoris Retail Division–, estableix que cal que els allotjaments tinguin servei de recepció o seguretat en l’accés a l’establiment, menús equilibrats que respectin els valors ètics, creences religioses i altres factors de tipus cultural de les usuàries, que garanteixin la neteja diària de zones comunes i dues vegades per setmana de zones privades i alhora especifica que les persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional han de derivar-se a places adaptades. Les denúncies que fan les treballadores i algunes comunicacions de l’empresa posen en entredit que els centres de Sociohabitatge compleixin les condicions del contracte.
“Hem patit una plaga de paneroles i de xinxes, però no vull donar-ne més detalls per no córrer el risc de perdre l’allotjament”, reconeix una família afectada
Tom Rosell recorda que el seu centre va obrir el mes de gener a Vallcarca, quan encara estava en obres: “El centre Roca i Batlle tenia un munt d’escales i no hi havia ascensor. Així i tot, BCD Travel enviava persones que no estaven en bones condicions físiques per poder pujar-les, com un home amb crosses o gent gran amb poca mobilitat”. A més, Rosell va haver d’insistir que calia servir menús halal a les usuàries que així ho feien constar a Serveis Socials: “La responsable de serveis educatius em va dir que si no els agradava, marxessin”.
Pel que fa a la neteja, Lérida relata que en un dels centres van deixar de venir a netejar un cop a la setmana i les treballadores se n’havien de responsabilitzar, tot i que, entre les tasques assignades, només figura que s’ha de “mantenir el centre d’una manera acurada i higiènica”. Alhora, a través d’un correu electrònic, la referent de Serveis Socials d’un usuari es va queixar a BCD Travel que en un centre de Sociohabitatge no hi havia servei de neteja, recriminant-li que s’estaven pagant seixanta euros al dia.
“Ens fartàvem de fer constar incidències als informes que no generaven cap resposta”, retreu Nene a l’empresa. L’extreballadora recorda el cas d’un nen petit que patia “maltractament” per part de la seva mare amb problemes de salut mental i dormia en una habitació “en condicions d’insalubritat” al centre Canigó. “Vam advertir de la situació per escrit i telefònicament, però davant la inacció, una companya va contactar amb la DGAIA. La van acomiadar per ‘saltar-se el protocol’”.
L’Ajuntament de Barcelona ha assegurat a la Directa que no ha rebut cap queixa sobre Sociohabitatge i que “a priori, és un dels proveïdors del contracte que va guanyar BCD Travel que millor valoració té”.
55 euros sense IVA per dia
El contracte de l’Ajuntament de Barcelona amb BCD Travel –marca comercial d’Avoris Retail Division– va finalitzar el 31 d’octubre de 2022, però la nova licitació del contracte va quedar deserta. Fonts del sector asseguren que va haver-hi un “boicot” per part dels proveïdors per aconseguir condicions econòmiques més favorables. Tal com va explicar Laia Claverol, gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), amb la nova licitació pretenien “ajustar preus i implementar algunes millores”, com incloure educadores socials per acompanyar les famílies, fer comprovacions periòdiques per garantir establiments dignes, activar un telèfon d’incidències les 24 hores del dia i incorporar una figura d’inspecció prèvia.
Sense empreses candidates, finalment, el consistori va obrir de nou la licitació “amb les condicions i característiques actuals”, sense millores
Sense empreses candidates, finalment, el consistori va obrir de nou la licitació “amb les condicions i característiques actuals”, segons fan constar a l’informe justificatiu del contracte, és a dir, sense aplicar cap millora. Descomptant el 8% de gestió que s’endú l’agència de viatges, el preu màxim per dia d’allotjament amb pensió completa, establert per l’Ajuntament, és de 55 euros sense IVA inclòs. En el cas que les estades es corresponguin a una mateixa família i es facin efectives mitjançant una sola habitació, caldrà aplicar uns percentatges correctors de descompte. Als centres de Sociohabitatge, gairebé la totalitat de les habitacions són compartides i no necessàriament per membres d’una mateixa família, una distribució que permetria més marge de benefici.
De l’Hostal Eden a Sociohabitatge
L’administrador únic de les mercantils Daski BCN 2001 i Tito 2006, que donen aixopluc a Sociohabitatge, és Jose Miguel Lechuga Muñoz. L’any 2000 ja havia constituït Hotel Eden SL, que administra un hostal al carrer Balmes de Barcelona on BCD Travel també deriva usuàries de Serveis Socials.
El 2000, Jose Miguel Lechuga Muñoz ja havia constituït Hotel Eden SL, que administra un hostal al carrer Balmes on BCD Travel també deriva usuàries de Serveis Socials
És a partir de 2017, justament quan l’Ajuntament de Barcelona va externalitzar el servei de recerca d’allotjaments, quan els ingressos d’explotació de les dues empreses comencen a créixer de forma accentuada. L’any següent va néixer Txiki 2018 dedicada a la provisió d’àpats preparats per a esdeveniments i altres serveis. Lechuga Muñoz és coadministrador.
Jose Miguel Lechuga és qui administra aquestes empreses i Pol Lechuga Trios, que és porter de l’equip Ultimate Móstoles de la Kings League, consta com a apoderat a Hostal Eden, Daski i Tito. Totes elles s’integren també en el Grupo MIPE, que agrupen alhora Sociohabitatge, l’Hostal Eden i el Club Boxa Barcelona Nou Barris.
