“El que hauries de fer és dedicar-te a treballar”. Aquesta va ser la resposta que van rebre tres treballadores sexuals trans i migrants quan van anar a un centre de salut valencià per fer-se la targeta sanitària. Les tres estaven empadronades i, per tant, complien amb els requisits per accedir a l’atenció mèdica pública.
Ser treballadora sexual i migrant en situació administrativa irregular són dos factors que es tradueixen en un fort estigma i en dificultats per accedir a recursos bàsics. A més, si hi sumem la condició de trans, la discriminació és triple. Silvana Cabrera, portaveu estatal de la campanya Regularización Ya!, explica que obtenir la targeta sanitària quan no tens papers és una qüestió de sort i, un cop la tens, “se’t qüestionen un seguit d’aspectes respecte a la teva salut i pitjor encara si ets treballadora sexual, ja que això prima sobre qualsevol altre problema”.
El Consell de Ministres va aprovar el passat setembre el pla Camino, de caràcter abolicionista i que “promou l’accés a la regularització documental de les víctimes”, entre altres línies d’actuació
El Ministeri d’Igualtat afirma que el 90 % de les dones ateses a les ONG són migrants en situació administrativa irregular. Per aquesta raó, el Consell de Ministres va aprovar el passat setembre el pla Camino, de caràcter abolicionista de la prostitució i que “promou l’accés a la regularització documental de les víctimes”, entre altres línies d’actuació.
Per a col·lectius com Putes Indignades i Putes Llibertàries del Raval, que aposten per la regularització del treball sexual i papers per totes les persones migrants, el pla no reconeix els seus drets, ni respecta la capacitat d’agència, ni garanteix l’accés a alternatives laborals dignes. Així ho exposaven en el manifest de la concentració celebrada a Barcelona el passat 8 de novembre, on també consideraven que instrumentalitza el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual per “justificar polítiques abolicionistes”, “dilueix ambdues realitats” i “desprotegeix les vertaderes víctimes”.
Malgrat la rebuda inicial, el pla no està encara publicat al complet i deixa oberts molts interrogants sobre què passarà amb els casos que tenen familiars a càrrec, sobre les treballadores sexuals autònomes que no vulguin deixar d’exercir o què suposarà en l’accés al treball regulat –altament feminitzat i precaritzat– o en l’accés a serveis públics, quan l’estigma repercuteix en l’atenció.
Gala, treballadora sexual des de fa dos anys i en situació irregular, relata que la violència més gran que ha viscut va succeir quan treballava al sector de la llar i les cures: “un dels meus caps em va extorsionar per fer el doble d’hores pel mateix sou a canvi de fer-me els papers”. Per això, ella, que escull el treball sexual de manera voluntària com a forma de viure dins el sistema capitalista, no deixarà d’exercir-lo per molt que regularitzin la seva situació administrativa.
“No és sortir de la puteria, ja que és aquí on he trobat una qualitat de vida, sinó regularitzar-me”, explica Gala, treballadora sexual que es troba en situació administrativa irregular
De fet, destaca que el treball sexual no és l’última alternativa que tenen les dones i, en especial, les migrants. “Fugim de treballs altament precaritzats on companyes espanyoles o regularitzades han treballat setze hores al dia per pagar-se lloguers elevats i una mala qualitat de vida”. Per això, l’objectiu de Gala “no és sortir de la puteria, ja que és aquí on he trobat una qualitat de vida, sinó regularitzar-me”.
Per altra banda, l’informe La voz de las olvidadas elaborat per l’organització Imagina Más, a partir de l’enquesta a 108 dones trans treballadores del sexe i migrants, emfatitza que moltes s’identifiquen com a víctimes de múltiples violències, per ser trans, migrants o per exercir el treball sexual, però no se senten víctimes de la prostitució. Barbara Mainieri, tècnica d’Imagina Más i autora de l’estudi, considera que l’etiqueta no engloba totes les realitats i les deixa com a subjectes sense capacitat de decisió.
A més, el 17 % de les enquestades van rebre violència per part de l’administració pública, de manera que tot i tenir accés als serveis públics, han rebut maltracte derivat del triple estigma. Per això, les autores apunten a la necessitat de treballar la xenofòbia, el racisme, la putofòbia o la transfòbia també dins l’administració pública, per evitar que les usuàries abandonin els serveis.
Silvana Cabrera, portaveu de Regularización Ya!, com la treballadora sexual Gala, conclouen que el pla Camino és “propaganda política i màrqueting”
En línies generals, tant Silvana Cabrera, portaveu de Regularización Ya!, com Gala, conclouen que el pla Camino és “propaganda política i màrqueting”. Ambdues el descriuen com una forma de mantenir la tutela de les treballadores sexuals. Per a Gala, “el feminisme blanc té una actitud paternalista cap a nosaltres, igual que el patriarcat”. “Ens haurien de tractar com adultes que decidim sobre els nostres cossos i la forma com ens guanyem la vida”, sentencia la treballadora.
Cabrera també emfatitza que considerar-les víctimes afavoreix a les estructures i als negocis que se’n beneficien, i citen concretament organitzacions com Cáritas o Creu Roja, o empreses d’assistència domiciliària, neteja i gestió de residències com Eulen o Clece, de Florentino Pérez.
Per tot plegat, pensen que l’única manera de vetllar per totes és mitjançant la regularització administrativa generalitzada, la modificació de la llei d’estrangeria, posar fi a l’alta precarietat i, per a les que vulguin seguir dins del treball sexual, dotar-les de drets. Una llarga llista de demandes que sembla poc prioritària en l’agenda del Govern espanyol.
