La reivindicació que el treball sexual és treball salta dels carrers al terreny sindical. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) acull la primera secció sindical de l’àmbit, un pas que traspassa de llarg el pla simbòlic i suposa, per a les treballadores sexuals que exerceixen per decisió pròpia, una millora de la posició en la interlocució amb els governs i una esquerda significativa en l’estigma. Així ho remarca la seva impulsora, Paula Ezquerra, que, per damunt de tot, veu en la secció sindical “una eina política legal des d’on pressionar l’Estat per aconseguir el reconeixement com a treballadores”.
Ella és una de les deu primeres afiliades, per ara, totes dones i amb marcat perfil activista. Diverses són de Barcelona i altres de fora de Catalunya. De fet, el primer objectiu fixat −i ja en marxa− és obrir les portes de l’acció sindical a les treballadores sexuals en altres territoris, alhora que articular una “unió sindical del treball sexual”. “A més de treballar des de la secció sindical de cada territori sobre la realitat de cada comunitat, des de la IAC proposem crear una unió sindical, a tall d’enllaç, per treballar a escala estatal, que és la nostra finalitat”, detalla Ezquerra.
El SAT ha estat el primer a moure fitxa i ja ha creat secció sindical de treballadores sexuals, segons ha explicat, durant la presentació de la secció sindical catalana, Mireia Herrera, coordinadora de la Federació d’Altres Activitats de la IAC
El Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) ha estat el primer a moure fitxa i ja ha creat secció sindical de treballadores sexuals, segons ha explicat, durant la presentació de la secció sindical catalana, Mireia Herrera, coordinadora de la Federació d’Altres Activitats de la IAC. Aquest espai de la IAC aplega els sectors privats més precaritzats, com és el telemàrqueting i el dels riders d’empreses de repartiment de menjar a domicili, creixentment mobilitzats en els darrers mesos, així com diversos àmbits de l’hostaleria. Ara, s’hi afegeixen les treballadores sexuals.
“Arribem a crear la secció de treball sexual perquè hi ha una necessitat i hi donem resposta sindicalment; la creem per generar àmbit d’acció des de les treballadores sexuals, per poder fer acció sindical des d’elles mateixes”, explica Herrera. “L’eina de la secció sindical −afegeix− els permet estar reconegudes per una organització sindical i que les treballadores de molts altres àmbits les considerin companyes d’organització”.
València, el País Basc, Madrid i Galícia, a més d’Andalusia, són altres territoris en què asseguren que han trobat complicitats i sindicats propers a la IAC comencen a fer moviments per donar resposta a les treballadores sexuals, articular-se i exigir drets laborals i socials vinculats a l’exercici d’aquesta activitat.
Fa poc més de sis mesos que van tenir lloc els primers contactes que han dut la IAC a ser el primer sindicat català i de l’Estat en acollir una secció de treball sexual. Ara bé, crear una estructura en què les treballadores sexuals es puguin afiliar per assolir drets laborals fa anys que era una meta política de Paula Ezquerra. De fet, Ezquerra, exconsellera de la CUP al districte de Ciutat Vella, va deixar el càrrec abans d’acabar la legislatura, l’any 2016, per –explicava en el moment– centrar esforços en l’activisme, que havia de permetre posar les bases d’una organització sindical de les treballadores sexuals.
“Quan tinguem una societat justa, amb consciència de gènere, llavors parlarem les putes sobre si volem deixar de ser putes. Perquè n’hi ha a les que els agrada ser-ho. Però n’hi ha que ho fa per diners. Per sobreviure. Com qualsevol altra treballadora”, rebla Ezquerra
Entre els avantatges immediats de comptar amb una estructura sindical, Herrera en destaca el treball jurídic que es durà a terme entorn de les demandes laborals de les treballadores sexuals; un treball central a l’hora de defensar-les en el pla de la política institucional. Concretament, davant del govern espanyol, del qual depèn incloure, o continuar negant, l’epígraf “treball sexual” i els drets que, com a ocupació reconeguda, se’n desprendrien.
“Mentre hi hagi pobresa, les formes de sobreviure han d’estar reconegudes per l’Estat per tal que les treballadores, dins de l’explotació capitalista, tinguem un mínim de drets”, reclama Ezquerra. “Quan tinguem una societat justa, amb consciència de gènere, llavors parlarem les putes sobre si volem deixar de ser putes. Perquè n’hi ha a les que els agrada ser-ho. Però n’hi ha que ho fa per diners. Per sobreviure. Com qualsevol altra treballadora”, afegeix.
