El 27 de novembre, el govern català va decidir intervenir el Sant Hospital de Tremp-Fundació Fiella, la residència geriàtrica de la capital del Pallars Jussà per un brot de COVID-19. La intervenció tenia com a objectiu principal “la realització d’un pla d’actuació que garanteixi la viabilitat tècnica de la residència en el seu conjunt en aspectes sanitaris, socials, organitzatius i de gestió de qualitat a curt i mitjà termini” i “aplicar els protocols de sectorització i atenció sanitària”, segons les notes de premsa del departament de Salut.
Aleshores, el brot afectava afecta 150 persones (120 residents i 30 treballadors). Van morir 61 persones residents, cap persona treballadora. “Fins al dia 27 de novembre havien mort set persones residents per COVID-19. La resta va ser durant la intervenció del centre per la complicació dels quadres clínics”, afirmen fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Les mateixes fonts informen que el centre no rebia partides pressupostàries de l’administració, tret de la part sufragada per a 85 persones que hi viuen, segons el règim descrit anteriorment.
Unes 9.000 persones han mort a les residències des de l’inici de la pandèmia, el 41 % del total de 21.113 defuncions per COVID-19 a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut
A la demarcació de Lleida, les persones de 65 anys o més sumen un total de 84.330, el que representa un 19,39 % del total. Com en el cas del conjunt de Catalunya, la tendència dels darrers deu anys és d’augmentar tant en nombres absoluts com relatius. L’any 2018, el darrer del qual hi ha dades, l’Idescat recollia un total de 4.823 places en residències per a gent gran a la demarcació de Lleida. El total de places n’incloïa 1.124 d’iniciativa pública –entitats de naturalesa pública–, 1.288 d’iniciativa social –entitats de naturalesa privada sense finalitat de lucre– i 2.411 d’iniciativa mercantil –entitats de naturalesa privada amb finalitat lucrativa. Això indica uns valors relatius del 23,30 % d’iniciativa pública, un 26,71 % d’iniciativa social i un 49,99 % d’iniciativa mercantil, números que més o menys s’han mantingut similars des del 2011.
Unes 9.000 persones han mort a les residències des de l’inici de la pandèmia, el 41% del total de 21.113 defuncions per COVID-19 a Catalunya, segons les dades del Departament de Salut. Als Pallars, 64 de les 75 defuncions han estat en residències. Amb l’arribada de la pandèmia, el focus s’ha posat en algunes de les residències de la demarcació de ponent. Especialment en la de Tremp, però també d’altres com la Pobla de Segur o Àger.
El cas de la residència de Tremp, però, es troba en seu judicial. Una treballadora que fa uns quants anys que hi treballa ha accedit a parlar-hi ara des de l’anonimat. Pel coneixement que té de la plantilla, manifesta plena confiança en com van fer les coses les seves companyes: “Vam tenir mala sort que el virus entrés a la residència”. En aquest sentit, afirma que, a posteriori, s’ha deduït que el causant de la propagació “el més probable és que fos un aïllament preventiu mal fet dels últims ingressos que es van fer. Els treballadors desconeixíem els protocols de sectorització i circuits, ja que la directora en cap moment ens els va fer extensius”. Creu que l’opinió general de tothom és que no es va facilitar el material de protecció amb la suficient immediatesa i això va fer que molts treballadors acabessin contagiats, “tot i que es tenien EPI de sobres”.
Ara mateix, estan sota la direcció de Sant Joan de Déu-Lleida, després de ser intervinguts inicialment per Gestió de Serveis Sanitaris; la treballadora valora positivament la direcció actual, formada per “dues treballadores que hi havia al centre”. No diu el mateix de l’antiga direcció, present fins al moment de la intervenció: “En general, tenia al personal coaccionat sota l’amenaça de fer-nos fora si li donàvem problemes”. Considera que la direcció actual s’hi ha bolcat molt i estan corregint “totes les mancances que hi podia haver fins al moment: formació mensual al personal, actualització de protocols, actualització de salaris, fomentar el treball en equip, etc.”. I això que, segons afirma, també s’han trobat amb molts problemes i traves per part de l’antiga direcció, “que estan intentant corregir com poden”.
A mitjans de desembre, el departament de Salut emetia una nota de premsa on donava per estabilitzat el brot a la residència i afirmava que, un cop superat el brot, “durà a terme els estudis i els informes pertinents sobre la gestió i la situació anterior a la intervenció de la residència, per depurar responsabilitats”. Respecte a la gestió futura a curt i llarg termini de la residència i una possible internalització del servei per part de l’administració, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies respon que “encara no hi ha previsió d’acabament de la intervenció ni definició de l’escenari posterior”.
Imposició del calendari laboral a la Pobla de Segur
La situació laboral de la plantilla també preocupa en la residència de la Pobla de Segur. “Des que va començar aquest equip de govern, sempre hi ha hagut problemes: des de saltar-se donar les hores sindicals al comitè, no pagar triennis, no voler fer fixa la plantilla que fa molt de temps està com interina, fins a no fer cas que tenim moltes coses espatllades a la residència, com grues, llits, etc.”. Laura Lara és treballadora de la Residència municipal Nostra Senyora de Ribera de la Pobla de Segur des de l’any 2007 i denuncia un malestar generalitzat amb l’actual govern del municipi, que va entrar l’any 2019. La COVID-19 no ha entrat en tot l’any a la residència, però no ha estat fàcil: “Hem fet molts esforços, no han cobert baixes, falta personal… I ara que estan vacunats padrins i auxiliars, ens pressionen més”, conclou Lara, que assegura que “el conflicte és ara perquè és quan més unides estem, perquè ens toquen a totes”.
L’1 de març va començar un calendari laboral que l’Ajuntament ha imposat contra la voluntat del comitè d’empresa “i de la pràctica unanimitat de la plantilla”, segons Agus Liñán, membre de la CGT, sindicat que té els cinc membres del comitè. El 26 de febrer van començar concentracions setmanals que la plantilla té voluntat de repetir fins a arribar a un acord. Liñán assegura que és un conflicte enquistat de diàleg entre Ajuntament i comitè, on la punta de llança ha estat el calendari laboral. “La gran majoria de treballadores hi estan en contra, no han tingut cap dret a negociar”, denuncia Liñán. “Seguirem fins a intentar arribar a un acord o arribar a judici per incompliment de conveni, de saltar-se el comitè i totes les treballadores”, rebla Lara.
Quan l’alcalde Marc Baró va assumir el càrrec, el 2019, es va trobar que la residència seguia amb un conveni de l’any 2007. L’Ajuntament anterior havia renegociat el conveni de les treballadores municipals l’any 2015, però n’havia exclòs les treballadores de la residència “perquè deien que el servei que prestem no es pot comparar amb el de l’Ajuntament”, denuncia la CGT.
Durant el mes de març, l’equip de govern i la plantilla de la residència de la Pobla de Segur van mantenir reunions per trobar un acord respecte al calendari laboral, però va ser impossible
“El gener del 2020, quan s’arriba el moment de fer el calendari del 2020, ens reunim amb el comitè i la direcció per fer un nou horari, i deleguem la confecció del nou horari a la direcció”, afirma l’alcalde, que objecta l’acord al qual van arribar: “El motiu de realitzar un horari mixt va ser perquè en aquell moment l’Ajuntament no podia assumir econòmicament augmentar la plantilla”, afirma Liñán. “Durant el 2020 hi va haver un canvi de direcció i, quan, va entrar, la primera cosa que ens va dir era que aquell horari no es podia gestionar”, assegura Baró. “La nostra proposta va ser continuar amb l’horari mixt que ja portàvem fent durant un any fins que trobéssim la solució d’un horari que compleix-hi el conveni, a la qual es van negar”, afirma Liñán.
El mes de març, l’equip de govern i la plantilla van mantenir reunions per trobar un acord respecte al calendari laboral, però va ser impossible. Des del comitè d’empresa i el sindicat s’han mostrat “oberts a trobar una solució dialogada al conflicte sempre que l’Ajuntament respecti els drets de les treballadores i les demandes fetes”. Lara tem que siguin globus sonda de l’Ajuntament: “Durant un any no ens ha dit res, i ara li entren les presses. Potser és per l’enrenou de les mobilitzacions, que no li agraden”. En un comunicat públic del 10 d’abril, només dos dies després del ple municipal, les treballadores s’oposaven a la versió de l’alcalde i recordaven que “no acceptarem que siguin trepitjats els nostres drets laborals i socials, lluitarem fins on calgui perquè se’ns escolti i no tolerarem que es falti a la veritat, ni de manera pública ni privada”.
L’amenaça de privatització sacseja Àger
En el cas de la residència d’Àger, la polèmica va arribar per uns fets que es denuncien com un intent de privatització de l’equipament públic. L’equip de govern d’Àger va anunciar, a finals d’any, que volia convertir la residència municipal en una societat limitada. L’oposició institucional i el poble van reaccionar de manera immediata mentre el consistori responia generant més confusió.
Tant l’oposició com la Plataforma destaquen que s’està passant per alt al Consell d’administració de la Residència d’avis, constituït per unanimitat en el ple del 12 de juliol de 2019, i que no suposaria cap despesa extra. Aquest consell està conformat per l’Ajuntament, representants del centre, dels pacients i els familiars, els sindicats i associacions del municipi i té “caràcter tant decisiu com consultiu”, però d’aleshores ençà no s’ha reunit mai. Tant l’oposició com la Plataforma denuncien que és, per tant, una decisió presa de manera unilateral per l’Ajuntament.
L’alcaldessa, Mireia Burgués, afirma que el consell “no està constituït. Ara ho hem revisat, perquè han d’actualitzar el règim intern, que és molt antic, és una exigència del departament”. Assegura que el consell no estava ben constituït i que se n’està regularitzant la situació, perquè quan hi va entrar el 2019 “no tenia constància que funcionés”, tot i que van entrar-hi el maig i el consell es va constituir al juliol. Des de la Plataforma apunten que l’Ajuntament no pot aprofitar que el consell no estigui constituït per a prendre aquestes decisions, sinó que l’hauria de convocar.
L’equip de govern d’Àger va anunciar, a finals d’any, que volia convertir la residència municipal en una societat limitada
L’oposició denuncia que “la pretensió actual de convertir la Residència en una societat limitada pot ser el primer pas cap a una privatització. Entenem que quan la Residència passa de ser un servei a ser un negoci es perd l’esperit per la qual va ser creada: atendre la gent gran de la Vall d’Àger que ho necessiti i evitar la soledat en la vellesa”. Temen que, si acaba sent una empresa que “ha de generar beneficis”, es decanti per alguna d’aquestes tres opcions: “Retallada de la quantitat o qualitat del menjar, apujar quotes als residents o endurir les condicions de treball de l’actual plantilla”.
L’Ajuntament al·lega motius econòmics i de gestió, mentre assegura que no es tracta de cap privatització. Justifiquen la proposta per poder “realitzar contractacions de personal qualificat sense haver de fer concursos públics que poden allargar-se durant setmanes” i “una certa independència pressupostària de la residència respecte a l’Ajuntament, tot i que aquest últim, igual que ha estat fent fins ara, seguirà fent aportacions econòmiques”, ja que “avui en dia, pressupostàriament, la residència representa un terç del pressupost total del municipi”.
Entremig, la Plataforma va engegar una recollida de signatures a mitjans de la primera setmana de març, on feien tres peticions: al Consell d’Administració de la Residència d’avis de la Vall d’Àger, que s’autoconvoqui “per tal de trobar un acord sobre les possibles variants estructurals que es puguin adequar i ajustar millor a aquest servei, optant així per una visió més global i plural, evitant la unilateralitat d’una decisió tan important per a un servei públic essencial del poble com és la Residència de gent gran”; que el mateix Consell “realitzi una exposició i presentació pública del plantejament que se’n pot derivar per tal de resoldre una solució adequada a una gestió pública, democràtica i transparent”; i “que es fomenti i es realitzi des del Consell i Consistori un procés deliberatiu de participació ciutadana al respecte”.
Envelliment rural en temps de COVID-19
La població catalana s’envelleix. L’any 2011, al conjunt de Catalunya, hi havia 1.654.813 persones majors de 60 anys, un 22,05% del total de la població; era un augment del 5,2% respecte de l’any anterior. L’any 2020, aquest mateix grup d’edat el componien 1.913.151 persones, un 24,78 del total. Ras i curt, una de cada quatre persones a Catalunya té 60 anys o més.
Alhora, a Catalunya, segons la memòria del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del 2019, s’hi recollien un total de 2.814 places als serveis de llars-residència per a gent gran: 102, el 3,62 %, d’iniciativa pública; 2.154, el 76,65 %, d’iniciativa social, i 558, el 19,83 %, d’iniciativa mercantil. Pel que fa a les 57.383 places als serveis de residència assistida, la distribució era la següent: 102.269, el 17,90 %, d’iniciativa pública; 11916, el 20,77 %, d’iniciativa social, i 35.198, el 61,34 %, d’iniciativa mercantil.
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) detalla que les fonts i les quantitats de finançament varien en funció de l’empresa o l’entitat que presti un servei. “Per altra banda, i sense que guardi relació amb la naturalesa jurídica de les entitats, la Generalitat pot establir diverses formes de relació amb els proveïdors: des de la gestió delegada d’un servei a la concertació de places, per posar dos exemples habituals en els centres residencials”, completen.
En el cas de la residència de Tremp, per exemple, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies detalla que el centre no rebia partides pressupostàries de l’administració, però que algunes de les persones que hi viuen “tenen dret a una plaça de residència col·laboradora sufragada, en part, pel Departament, entre altres coses, perquè és l’única residència assistida per a gent gran que hi ha al municipi”. En aquest sentit, informa que les places col·laboradores són les que reben finançament públic i, per tant, formen part de la xarxa pública.
Per al finançament d’aquestes places residencials per a persones grans i en situació de vulnerabilitat, el 2020 el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies hi va destinar un total de 940.923 euros. Els preus públics dels Serveis Residencials d’una plaça pública estan definits a la Cartera de serveis socials i són de 1.869,41 €/mes de cost de referència per a una plaça de Grau III i de 1.749,06 €/mes per a una de Grau II, el grau que ja tenen la majoria de residents en les residències catalanes (52 % del total), segons el mateix departament. “Una part de l’import la paga l’usuari i una altra part, l’administració, en funció del poder adquisitiu de l’usuari. Això és igual per a places públiques, concertades o col·laboradores, totes estan sufragades per diners públic”, detallen.
Així mateix, informen que el 2020, dins del pressupost del Departament, la partida per al finançament de les polítiques d’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal va ser de 1.594,21 milions d’euros, un 8,2% més que el 2017. “Es tracta de la inversió més alta de la història en aquest àmbit, sufragada bàsicament per la Generalitat, ja que l’Estat incompleix de manera reiterada el finançament que li pertoca (segons la llei de dependència, el 50 % del total): dels 1.500 milions d’euros destinats a dependència l’any passat, l’Estat només en va aportar 172”, asseveren.
La Mesa Sindical de Sanitat es va constituir el desembre de 2020 i està formada per diversos sindicats de totes les àrees de sanitat, inclosa la de residències
El 10 de març, la Mesa Sindical de Sanitat va dur a terme una vaga sectorial convocada conjuntament amb aturades tots els dilluns, de forma indefinida. La mesa es va constituir el desembre de 2020 i està formada per diversos sindicats de totes les àrees de sanitat, inclosa la de residències, entre d’altres. Al seu manifest fundacional, destaquen que fa mesos que fan front “a una pandèmia global que ha posat en risc la salut de totes i això ha posat en evidència la precarietat del nostre sistema sanitari i social”.
“Com a treballadores i usuàries del sistema de salut creiem que és el moment de reflexionar i obrir un espai de treball per tal d’oferir una resposta conjunta i contundent a aquesta situació”, afirmen. Subratllen el sobreesforç del personal sanitari per superar la pandèmia: “Jornades eternes, manca d’EPI, amb el risc sempre present, no només de contagi personal, sinó també de les persones convivents, falta crònica de personal, sovint per les precàries condicions de treball, les externalitzacions i les retallades que encara arrosseguem del 2010 són en part els motius que ens empenyen”. A això, hi afegeixen retallades en el sou, pèrdua de poder adquisitiu, major càrrega i pressió assistencial, així com “nul reconeixement professional per part de l’administració, impossibilitat de desenvolupament ni avanç professional dins les nostres institucions, pèrdua de drets socials, impossibilitat de conciliació de la nostra vida personal amb la laboral… Les professionals de la salut estem esgotades i seguim tirant endavant un sistema ineficient que segueix aprofitant-se de la bona voluntat de totes les treballadores”.
