“El simple fet que porten fills al món demostra que tenen coratge, perquè ells no tenen cap futur en aquest món.” La mare coratge a qui va donar vida el dramaturg alemany Beltrot Brecht a l’Alemanya dels anys 30 va haver de tenir el mateix valor que la mare creada per la intèrpret i directora Jimena Moreno, a la Colòmbia sacsejada per la violència durant mig segle. “Criar i criar, i després enterrar i enterrar”, es lamenta l’actriu a l’obra Coraje de madre, de la companyia La Tramoya. Està inspirada en la funció de Brecht, Mare coratge i els seus fills, i reflexiona sobre el paper de la dona a la guerra. L’obra (una imatge de la qual encapçala aquestes línies) fa de l’espectadora una extensió de l’escenari: “Estem solament d’expectants davant del conflicte o som testimonis, però no fem res?”. Aquesta és la pregunta que es farà Moreno. La seua filla Kattrín, interpretada per Rocío León, acompanya muda els seus gemecs, mentre el tècnic Sergio Silva ambienta l’escena a ritme de bullerengue i cúmbia colombiana. Coraje de madre només és una de les representacions que arriben aquest cap de setmana a Alcoi, a la trobada d’art polític La por és el missatge.
Les jornades han estat organitzades conjuntament per l’associació cultural la Internacional Teatral i el CSO Cals Flares. “La Internacional Teatral vol arribar a tots els pobles del món, pobles literals o bé entesos com a pàtria”, explica Rafa Segura, actor i membre de l’associació. A més a més, la Internacional pretén no ser d’àmbit local, sinó més aviat un gran moviment que aglutine gent que visca l’art d’una manera pareguda, cadascú amb les seues ferramentes, formes i matisos ideològics, però això sí, prenent com a gènere el teatre polític.
“Beltrot Bretch és el referent del teatre polític. Després de fer alguns espectacles ens hem adonat que complim molts dels seus trets sense pretendre-ho”, destaca Segura. Trets com el distanciament, per treure del personatge allò que és obvi i deixar allò que genera sorpresa; el trencament de la quarta paret del teatre convencional, la presentació de situacions dialèctiques en compte de dramàtiques, que plantegen un diàleg; o donar-li importància al rol i a les relacions socials i no al personatge. “El fet de fer teatre polític té un valor afegit. I és que no només al públic, també a l’elenc, els obliga a tenir una posició activa a la societat”, reflexiona l’actriu Moreno.
“El fet de fer teatre polític té un valor afegit. I és que no només al públic, també a l’elenc, els obliga a tenir una posició activa a la societat”
Aquesta essència es podrà intuir a l’obra Miedo por venir, de la companyia Atiro hecho. Les actrius Carla Chillida i Rafa Segura jugaran als límits d’allà on comença la llibertat d’expressió i on comença el codi penal. La representació, creada fa dos anys, posa sobre els escenaris alguns casos de repressió, que es veuen obligats a actualitzar a un ritme trepidant. “Al final no hi cabran, perquè és una obra breu”, indica Segura amb el mateix to irònic del qual està feta la funció. L’intèrpret José Olmos també s’encarregarà de posar en dubte els límits de la llibertat d’expressió amb el seu monòleg Teatralogía españolísima.
Els set titelles de la funció Títeres desde abajo representaran set personatges a la recerca d’un dron. L’obra Ni pío, un cant anticarcerari, estarà acompanyada per la música del grup Camping Gas, que també farà un concert recordant a cantautors clàssics, com Víctor Jara, per tancar la jornada de divendres.
El dissabte la música tancarà de nou la jornada, però aquesta vegada amb el cantautor Pepe Ruiz. La música continuarà sonant a la segona edició del festival Moniàtic, agermanat amb la trobada, on hi haurà llibertat per fer la mona. La trobada no oblida tampoc al públic més petit, que podrà gaudir d’El viatge, una altra obra del col·lectiu La Tramoya, de gènere clown.
L’associació la Internacional vol interpel·lar al públic i oblidar-se dels límits del teatre institucional, per poder fer una reflexió col·lectiva
Per fer convergir totes les artistes i idees de la jornada hi haurà un espai reflexiu amb el col·loqui Art i militància. Què podem fer? Es pot fer política no només amb el missatge, també en la manera de fer o gestionar i és per això que des de La Internacional volen interpel·lar el públic i oblidar-se dels límits del teatre institucional, per poder fer una reflexió col·lectiva. Alfonso Lázaro, un dels titellaires de Títeres desde abajo pensa que la manera de fer política és, precisament, apropar-se a espais no convencionals i així fer accessible el teatre a més gent. La idea és poder plorar, riure, reflexionar i sobretot fer art militant, o de militància artística col·lectivament -tota espectadora serà una actriu!.
Des de la Internacional Teatral ja avisen: “Una de les contradiccions que es troben tant a la política com a l’art és que sovint te’n vas amb ganes de plorar per haver-te sentit identificada i amb mal de panxa de tant riure de les coses que et proposen”.