Manifestacions, concentracions i actes per denunciar els assassinats massius de la població a la Franja de Gaza són una constant els darrers mesos. Arreu de l’Estat s’han reiterat les mobilitzacions i espais per fer sentir la condemna a la política de foc que fa més de cent dies que envaeix la vida a Gaza, sense perdre complicitats internacionals i forçar el govern israelià a aturar la massacre. Per aconseguir que el govern espanyol adopti mesures que contribueixin a frenar-la, tres veteranes activistes antimilitaristes i per la justícia social inicien una vaga de fam.
Afegeixen, així, una via de pressió civil per promoure que l’executiu de Pedro Sánchez talli el comerç d’armes amb Israel. “Algunes declaracions del govern espanyol davant dels atacs a Gaza ens han sorprès pel coratge que han transmès, però el fet és que manté la compra i venda d’armes amb Israel i això fa que estigui participant del genocidi”, denuncia Gabriela Serra Frediani, una de les activistes en vaga de fam, al costat de Llum Mascaray Olivera i Martí Olivella Solé.
A més de suspendre el comerç d’armes amb Israel, l’altre “mínim” per les activistes en vaga és que el govern estatal doni suport a la denúncia de Sud-àfrica per genocidi davant la Cort Internacional de Justícia. També reclamen al Parlament de Catalunya que aprovi la proposta de resolució de suport a aquesta denúncia, a partir de la qual el Tribunal de la Haia ha identificat l’existència d’indicis del crim.
“El govern espanyol manté la compra i venta d’armes amb Israel i això fa que estigui participant del genocidi”, defensa Gabriela Serra, una de les activistes en vaga de fam
Les demandes exigides per aturar la vaga les faran arribar a través d’una carta a l’executiu espanyol i als grups parlamentaris. Mentre duri aquesta forma de protesta, “una gota en la lluita no violenta”; “un gest que vol tenir efecte multiplicador”, l’han definit les activistes, comptaran amb un seguiment mèdic. Reclamen que l’atenció pública se centri en els objectius per “acabar amb les atrocitats a Gaza” i no en el seu estat de salut.
Més enllà d’un posicionament “moral”, les activistes han recordat, durant l’acte públic d’inici de la vaga, que aturar la compra i venda d’armes és “una obligació legal”, ja que el marc jurídic espanyol prohibeix la venda d’armes a països en conflicte o que vulneren greument els drets humans. De fet, fa una dècada, l’estiu del 2014, l’ofensiva militar coneguda com a operació Marge Protector va dur el govern estatal a paralitzar el comerç armamentístic amb l’Estat d’Israel.
En aquella escalada militar, van morir més de 2.000 palestines, principalment civils, i 70 israelianes, molt majoritàriament, militars. En la resposta militar desencadenada arran dels atemptats de Hamas el 7 d’octubre, les palestines assassinades superen de llarg les 20.000. “Estem cansades de tant temps de colonització, d’ocupació, d’apartheid; sentim tanta impotència davant de la barbaritat contra la població palestina, que creiem que cal activar tots els mitjans de lluita orientats a defensar la vida i la resolució del problema”, explica Serra sobre la decisió de fer la vaga de fam.
Les activistes es mostren convençudes que, adoptant les “dues mesures de mínims” que pretenen forçar amb la seva acció, el govern espanyol podria exercir més pressió per aconseguir un alto el foc a la Franja de Gaza, així com l’alliberament de les persones preses o captives. “És la base per una sortida justa i negociada del conflicte”, plantegen.
Una acció que “suma” a la resta de mobilitzacions
La decisió d’incorporar la vaga de fam com a eina de protesta i solidaritat amb Palestina, l’han pres amb el suport de l’associació Comunitat Palestina, l’associació catalana de Jueus i Palestins – JUNTS i La Fede.cat, que aplega més d’un centenar d’entitats per la justícia global. Les organitzacions acompanyaran la protesta de les vaguistes, ubicades a l’espai de Migra Studium, al barri Gòtic de Barcelona, amb altres accions en què participar per “trencar la complicitat”.
En els propers dies, hi haurà xerrades i dejunis per donar suport als objectius de la vaga de fam
“Nosaltres comencem la vaga de fam amb tota la convicció que la nostra serà una acció més, que sumada a moltes altres, contribuirà a forçar que el govern espanyol adopti mesures necessàries per frenar el genocidi”, afirma Serra. Remarca que, de fet, les exigències de les vaguistes són dues de les principals reivindicacions que s’han reclamat arreu de l’Estat amb les desenes de mobilitzacions que van tenir lloc el 20 de gener, organitzades per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina.
En els pròxims dies, hi haurà activitats i dejunis per donar suport als objectius de la vaga de fam. Se sumaran a la crida de boicot i desinversió a empreses que donen suport al govern israelià i a properes mobilitzacions, com la prevista pel 7 de febrer, amb aturades laborals.
“El nostre és un petit gest que s’adreça a la consciència de la ciutadania, de les organitzacions, dels partits, dels parlaments i dels governs, perquè cadascú, des de les seves possibilitats i responsabilitats, contribueixi a aturar les guerres, les morts i la destrucció”, han expressat en l’acte d’inici de la vaga de fam.
