Aconseguir l’aprovació de la Llei de contenció i regulació de preus de lloguer va ser una cursa de fons. Un any de negociacions no va ser suficient, perquè després d’haver arribat a un acord, Junts per Catalunya va presentar vuit esmenes que, pel Sindicat de Llogateres, “desvirtuaven totalment la proposició de llei”. El 9 de setembre, in extremis, es va aconseguir que el grup parlamentari de JxCat mogués la seva posició i en permetés l’aprovació.
Però la llei està en perill. Després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del Partit Popular contra la regulació dels lloguers el mes de gener, ara és el govern espanyol qui, en el Consell de Ministres de demà, 15 de juny, vol aprovar-ne un, però, segons el ministre espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, aquest recurs no sol·licitaria la suspensió immediata de la llei. En cas que el Tribunal Constitucional tombi aquesta legislació, se sumaria a la llista de normes catalanes suspeses en matèria d’habitatge: articles de la llei 24/2015, de la 4/2016 o el decret llei 17/2019. Per impedir-ho, sindicats de llogateres d’arreu del territori han llançat convocatòries, que a Barcelona pren aquesta tarda la forma d’una cassolada davant la seu del PSC, al barri barceloní del Poblenou.
El ministre Miquel Iceta ha deixat clar que “si una llei autonòmica vulnera el marc competencial, jo tinc políticament, moralment i legalment l’obligació de presentar aquest recurs”
La setmana passada, en el ple del Congrés espanyol, després d’una interpel·lació d’EH Bildu, Miquel Iceta, ministre de Política Territorial i Funció Pública, va deixar clar que “si una llei autonòmica vulnera el marc competencial, jo tinc políticament, moralment i legalment l’obligació de presentar aquest recurs”. Va ser a principis d’agost de 2020, abans de l’aprovació, quan el Consell de Garanties Estatutàries –un òrgan únicament consultiu– arran d’una petició de PP i Ciutadans, va emetre un informe en el qual concloïa que diversos articles de la norma no s’emparaven en l’Estatut i contradeien la Constitució espanyola.
La llei, de moment, continua vigent i ja té nou mesos de vida. S’aplica en zones declarades com a àrees amb mercat d’habitatge tensat on, en el cas de contractes nous, el preu s’haurà d’ajustar a l’Índex de Referència de Preus i, en el cas de renovacions, el lloguer no pot sobrepassar l’acordat a l’últim contracte –si es va firmar en els darrers cinc anys– encara que el preu no arribi al topall establert a l’índex. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat que el preu mitjà del lloguer ha baixat un 4,12% a Barcelona el quart trimestre de 2020 i una mitjana de 2,70% a la resta del territori. Segons el Sindicat de Llogateres, l’impacte s’evidencia quan es comparen poblacions que han aplicat regulació i altres que no. Per exemple, a Lloret de Mar (la Selva), on no s’aplica, els lloguers han mantingut el mateix preu que l’any anterior. En canvi, a Blanes (a la mateixa comarca), que sí que està en vigor, els lloguers han baixat un 5% el primer trimestre de 2021.
Però a banda dades, hi ha històries de persones que han renovat els seus contractes i s’han beneficiat de la normativa. En recollim tres.
Una clàusula en el contracte per si tomben la llei
Santi Segura i la seva família estan pendents de signar una renovació de contracte, les condicions del qual varien en funció de si la llei de regulació dels lloguers continua vigent o no. Se li va acabar el maig de l’any passat, però ha demanat dues pròrrogues, però ara ja toca signar-ne un de nou. La seva sorpresa ha estat que Divarian, la immobiliària controlada en un 80% pel fons d’inversió Cerberus i en un 20% pel BBVA, ha inclòs una clàusula en l’esborrany que estableix dos preus diferents en funció de si la llei es tomba o no. Com actualment el preu que paga per 109 metres quadrats a Cornellà està per sobre l’índex de preus, si la llei continua vigent, passaria de pagar 1.046 euros al més a pagar-ne 923, explica Segura, però si la tomben, en pagaria 1.150. El Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha aconseguit un esborrany de contracte que no arribava, però el percentatge del salari que destinarà al lloguer depèn del govern espanyol.
Aturar l’increment i aconseguir la rebaixa
Lara Clerencia viu al barri d’Hostafrancs de Barcelona amb dues persones més. El mes de novembre, després de tres anys, finalitzava el contracte i van rebre una carta de la propietat en què comunicava que havien d’acordar les noves condicions. Pagaven 875 euros per un pis de 65 metres quadrats i els volien apujar gairebé cent euros. “És un pis vell, un cinquè sense ascensor i no han fet res durant els tres anys. Pensàvem que la pujada no estava justificada. A més, jo estava a l’atur i un company en ERTO”, explica Clerencia. Van respondre que volien renovar, però que s’havia de complir la llei. Amb la norma a la mà, no només no podien aplicar un increment, sinó que havien de baixar el lloguer a 800 per ajustar-lo a l’índex de referència. “Vam estar negociant i al principi ens van dir que no volien problemes. Per ells, ‘problemes’ era fer complir una llei. Ens hi volien afegir l’IBI i les despeses de comunitat a part”. Amb el suport del Sindicat, finalment van aconseguir un contracte de set anys a 800 euros més deu de despeses de comunitat.
Congelar el preu per sota l’índex
Òscar Tena, per fi, va signar la renovació del contracte per a set anys la setmana passada. Van dir-li que enviarien un burofax per renovar, però va ser tot el contrari, comunicaven que marxés. Espantat, va recórrer al Sindicat de Llogateres i després de dues cartes van accedir a fer-li un contracte nou. “Van intentar que pagués les despeses de gestió, entre altres, i en negar-m’hi, em van dir que no hi havia acord. Vam fer una visita sorpresa a les oficines i després de negociar, vam aconseguir la renovació i que eliminessin la majoria de les clàusules”, explica Tena. “Sense el sindicat hauria estat impossible”, conclou. El preu del seu lloguer estava per sota de l’índex de la seva zona –el bari de la Nova Esquerra de l’Eixample–, però amb la llei vigent van haver de mantenir el mateix preu al nou contracte.
