La música d’arrel és un d’aquells trets que relliguen el país de cap a cap. En un moment de plena efervescència d’aquestes sonoritats, en part gràcies a la tasca de l’enyorat Jordi Fàbregas –ànima del Tradicionarius–, una formació de la nova fornada encarna aquesta transversalitat a la perfecció. La mallorquina Clara Fiol, la catalana Selma Bruna i la valenciana Sandra Monfort, donen vida a Marala.
En el seu disc de debut, el trio posa de manifest una estreta connexió amb la terra a través de melodies senzilles que acompanyen el joc trenat d’unes veus que brollen enèrgiques. Dialoguen amb el llegat tradicional i l’actualitzen des d’una perspectiva feminista que més que brillar en un punt concret, travessa els diferents racons del disc i reclama protagonisme per les cures entre cants de batre, corrandes o tonades sefardites. L’olor de Mediterrani, que tot ho amara, fa recordar grups com Coetus. Especialment encertada és la inaugural i lluminosa “A trenc d’alba” que dona nom al treball.
