A vegades, hi ha obres que semblen difuminar la barrera entre la realitat i la ficció. Que fan oblidar-te que estàs llegint un còmic. És el cas d’El Sr. Joaquín y la mecánica celeste, escrita per Raule i dibuixada per Martín Saurí.
El senyor Joaquín és un ancià que pateix la soledat del vidu. Moyo, una nena que s’ha educat sense una figura paterna. Alicia és prostituta i intenta preservar la tutela de la seva filla a qualsevol preu. Ángel s’enfronta a la realitat de l’embaràs de la seva companya, alhora que conviu amb un trastorn mental que l’asfíxia. Tots tenen quelcom en comú, més enllà de compartir un bloc de pisos a Barcelona: tots són gent normal i tots tenen problemes.
El Sr. Joaquín y la mecánica celeste proposa un seguit de personatges turmentats per la realitat, envoltats per la bogeria d’un món boig. Personatges tan mundans que podrien ser els teus veïns i veïnes. I justament per això, te’ls creus. Aquest és un còmic que, tot i la seva curta durada i manca de pretensió, aconsegueix fer-te sentir. Una obra amb detalls i diàlegs que poden deixar sense alè. Com un seguit d’afers singulars que, sense voler-ho, esdevenen universals.
