El turisme és considerat com un dels sectors econòmics que més aigua consumeix. En conjunt, es podria argumentar que aquesta afirmació és certa, perquè els hàbits de consum del turisme tendeixen a ser diferents i més proclius a la despesa hídrica que els hàbits de la ciutadania, segurament, per les moltes possibilitats que hi ha d’utilitzar aigua per a activitats d’oci i lleure com a components fonamentals de l’experiència turística. Així, el consum diari d’aigua d’un turista no és rar que pugui duplicar o inclús a triplicar el d’un ciutadà que no es troba en aquesta condició.
Tanmateix, aquests tipus d’argumentacions tendeixen a ignorar que el turisme comprèn un conjunt molt divers de propostes associades amb consums hídrics, també molt variats. Així, aquest consum, en modalitats com el turisme de natura o el turisme urbà, és menys elevat que el d’una destinació de sol i platja acompanyada per elements que faciliten activitats d’oci i lleure, com piscines o parcs aquàtics, entre d’altres. El turisme vinculat a activitats esportives com l’esquí o el golf també pot implicar un gran consum d’aigua, en la mesura que aquesta és necessària per produir neu artificial (cada cop més imprescindible a causa del canvi climàtic), en el cas de l’esquí, i grans superfícies de gespa per a la pràctica del golf molt exigents no només en rec, sinó també en productes fitosanitaris per mantenir-la en bon estat. Si bé és cert que, en el cas dels camps de golf, l’ús d’aigua regenerada cada cop és més habitual, això no ocorre amb la producció de neu.
Ara bé, si ens fixem en les destinacions turístiques de sol i platja, veurem com el consum hídric també varia molt segons la modalitat d’estada, que pot anar des de càmpings fins a cases amb jardí o piscina en urbanitzacions de luxe. Com a exemple, podríem comentar el cas de Benidorm, una de les destinacions mundials líders en turisme costaner. Benidorm presenta una oferta d’allotjament molt variada, amb modalitats que impliquen diferències molt substancials quant a consums d’aigua. Expressat en litres per persona i per dia, com a terme mitjà, trobem una forquilla entre els 120 litres a un càmping fins als 590 litres a un allotjament amb jardí i piscina; així doncs, el consum en aquesta darrera tipologia d’allotjament és cinc vegades superior. Per a la resta de modalitats d’estada, el consum se situa en 130 litres diaris en el cas d’apartaments i en 150 litres en el cas de cases sense jardí ni piscina.
El consum hídric als hotels té una relació directa amb la categoria de l’establiment i abasta un marge entre els 174 litres per persona i dia en hotels d’una estrella, fins als 287 litres en hotels de tres estrelles i 361 litres dels hotels de quatre estrelles
Per la seva banda, el consum hídric als hotels té una relació directa amb la categoria de l’establiment i abasta un marge entre els 174 litres per persona i dia en hotels d’una estrella, fins als 287 litres en hotels de tres estrelles i 361 litres dels hotels de quatre estrelles. La reconversió del sector a la ciutat durant els darrers anys ha motivat que avui dia els establiments de tres i quatre estrelles representin la major part del parc hoteler de Benidorm. Tot i això, el consum per persona i dia de les cases amb jardí i piscina és el doble que el consum als hotels de tres estrelles i 1,6 vegades el consum en hotels de quatre estrelles. Podem afirmar, doncs, que en termes de consum d’aigua, l’opció de l’hotel, inclús d’hotels de categoria superior, seria preferible a l’opció de casa amb jardí i piscina, encara que, per descomptat, les millors opcions són els càmpings i els apartaments.
Malgrat el que pugui semblar a primera vista, la major part del consum a cases amb jardí i piscina no es produeix per aquest darrer motiu (les piscines es poden omplir reciclant l’aigua i protegir-se contra l’evaporació de la làmina superior amb una coberta), sinó en el reg del jardí, sobretot en presència d’espècies molt exigents tant pel que fa a l’aigua com la gespa. La reducció d’aquests consums passaria, doncs, per limitar, mitjançant ordenances municipals, la superfície de gespa que es pot plantar, com es fa ja en alguns municipis (no turístics) com Sant Cugat del Vallès. En el cas dels hotels, també es pot optar per zones enjardinades amb predomini d’espècies adaptades a la climatologia mediterrània i àrees de captació i emmagatzematge d’aigua de pluja per al reg, però els canvis més importants han de venir sobretot de la regulació dels usos de l’aigua a les habitacions.
Cal continuar treballant en la renovació de les cambres de bany amb sistemes d’estalvi a dutxes, rentamans i vàters i limitar els consums extravagants que poden suposar jacuzzis i altres instal·lacions per l’estil. També cal impulsar la reutilització interna de l’aigua, per exemple, de l’aigua sobrant de dutxes, banyeres i rentamans (anomenada “aigua grisa” pel fet que comporta una càrrega contaminant relativament baixa) cap a les cisternes dels vàters després de passar per un procés intern de depuració. Cal esmentar, en aquest sentit, l’experiència d’un gran hotel de Lloret de Mar que, des de fa almenys 25 anys recicla l’aigua de dutxes i rentamans de més de 400 habitacions per omplir les cisternes dels vàters. Amb aquestes i altres mesures d’estalvi s’ha aconseguit reduir el consum diari per client de 400
a 150 litres per dia.
En síntesi, doncs, la gran varietat de modalitats turístiques es tradueix també en una gran diversitat existent pel que fa al consum d’aigua que posa en qüestió les generalitzacions de consums exorbitants per a tot el sector. Si hem de conviure amb el turisme de masses, potser els models més eficients en termes de consum d’aigua siguin els d’alta densitat com Benidorm o Lloret de Mar, amb alt predomini de càmpings, hotels i apartaments més que els de baixa densitat i tipologies de gran consum amb jardins i piscines privades, per molt que aquests darrers puguin definir-se com a exemples de “turisme de qualitat”. De qualitat ambiental, però, difícilment.
