Quan es compleixen quatre anys de la darrera gran invasió de Turquia en territori sirià, el govern de Reccep Tayyip Erdogan ha iniciat una nova operació a la zona kurdo-àrab. L’operació venia precedida per un atemptat contra el Ministeri de l’Interior, a Ankara, reivindicat pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, segons les sigles en kurd) el passat 1 d’octubre. Poc després, el president turc amenaçava d’imposar novament una franja de trenta quilòmetres al llarg de la frontera turco-siriana. “Turquia eliminarà l’últim terrorista dins i fora de les seves fronteres”, amenaçava Erdogan en sessió parlamentària.
La resposta immediata fou bombardejar posicions del PKK a l’Iraq i el Ministeri de l’Interior turc també va confirmar que la policia havia detingut vint persones vinculades al PKK a Istanbul i altres punts de Turquia. Uns dies després, el 5 d’octubre, va començar l’operació al Kurdistan sirià, també conegut com a Rojava. Segons Abdulkarim Omar, corresponsable d’Afers Exteriors de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (AANES), “els atacs es van iniciar a Kobane i van atacar llocs vitals per a la vida, que deixen cinc milions de persones sense subministraments bàsics”. Omar conclou que “l’objectiu de Turquia és acabar amb l’esperança de la gent de Rojava. Volen que marxem de Rojava per promoure un canvi demogràfic”. L’administració d’aquesta regió autònoma denuncia que del 5 al 8 d’octubre van ser atacats 146 objectius, incloses 24 instal·lacions de subministraments bàsics com aigua, gas o electricitat, 87 edificis residencials i 24 posicions militars –catorze de les quals del govern sirià, que manté presència a la zona–, així com escoles i un hospital a la ciutat de Derik.
La Directa ha pogut parlar amb civils per saber com els havien afectat aquests bombardejos. Ibo Çawis explica que a Kobane tenen molt poca electricitat, principalment produïda pels generadors que funcionen a cada barri. “L’aigua també escasseja, la situació no és bona”, lamenta Çawis, “i la gent té molta por, cada dia hi ha bombardejos. Ara mateix puc escoltar un dron que ens sobrevola”. A Qamishlo, Sherin Hasan recalca que “el problema principal a la ciutat és l’aigua, perquè no hi ha gens d’electricitat i, per tant, no la podem fer arribar a les cases”.
L’administració de la regió autònoma denuncia que han atacat 146 objectius, incloses 24 instal·lacions de subministraments, 87 edificis residencials i 24 posicions militars, així com escoles i un hospital
La majoria dels bombardejos, 133, van ser amb artilleria pesant en punts fronterers. Tanmateix, el fet diferencial d’aquests atacs van ser els 21 bombardejos amb aviació i els 55 amb drons; un fet que no es produïa des dels atacs que hi va haver fa un any, quan la zona es va posar en alerta novament. El resultat dels atacs han sigut 48 víctimes mortals, dels quals onze eren civils, dos membres de les Forces Democràtiques de Síria –que comprenen les YPG i YPJ, entre altres grups– i 35 Assayish, les forces de seguretat interna. Aquests darrers van ser assassinats majoritàriament en el bombardeig d’una acadèmia d’entrenament, segons ha pogut documentar el Rojava Information Center. Cal destacar que les forces de seguretat interna s’ocupen dels afers de seguretat relatius a les zones kurdo-àrabs des d’un punt de vista no punitiu. La secció atacada, concretament, s’ocupava de la persecució del tràfic de narcòtics.
Les zones més afectades han sigut les que Turquia bombardeja regularment: Shehba, al nord d’Alep i Ain Issa, a la línia de front després de la invasió de 2019. No obstant això, ciutats com Kobane, Qamishlo o Hasseke, amb una alta densitat de població, també han resultat especialment atacades; la darrera població esmentada està situada més enllà de la franja de trenta quilòmetres reclamada per Erdogan. Omar afirma que “els atacs registrats els darrers dies representen crims de guerra, segons la convenció de Gènova” i denuncia el silenci de la comunitat internacional.
Atacs a les fonts de subsistència
Els esforços generals de l’AANES per satisfer les necessitats locals han estat molt importants després de més d’una dècada de guerra que va destruir les xarxes de distribució, va provocar fluctuacions de preus i va desencadenar en el saqueig de maquinària productiva i infraestructures. Segons Ahmad Youssef, copresident de la Junta General de Finances, el 76% dels esforços depenen dels ingressos del petroli. Del total d’ingressos, més d’un terç es destina a subvencionar combustible, pa i medicaments per a la població. També es destinen grans partides del pressupost al funcionament d’escoles i hospitals, a la reconstrucció d’infraestructures i al manteniment de la xarxa elèctrica.
Així doncs, els bombardejos de Turquia fan que la regió retrocedeixi notablement socioeconòmicament. A més, el conjunt Síria es troba enmig de la pitjor crisi econòmica des que va començar la guerra i la pitjor inflació de la seva història, amb una ràpida pujada dels preus que fa que els béns bàsics no siguin assequibles per a la majoria de la població.
