Dues-centes deu militants antifeixistes encausades judicialment per accions contra l’extrema dreta arreu dels Països Catalans des de l’any 2017 fins a l’actualitat. Aquesta és una de les dades que revela l’informe La repressió contra la lluita antifeixista, elaborat per l’organització antirepressiva de l’esquerra independentista Alerta Solidària. L’estudi, que s’ha elaborat en col·laboració amb grups de suport i advocades, fa un repàs de casos que a parer seu “mostren la diferència de tracte que rep l’antifeixisme respecte del feixisme o d’altres causes no polititzades”. Així doncs, reclamen atenció social i mediàtica, “perquè veiem que només l’independentisme compta a l’hora de denunciar certs abusos o d’encarar discussions com la de l’amnistia”.
Certament, el futur més immediat avala la seva preocupació per la repressió contra el moviment antifeixista, ja que tan sols entre els mesos d’octubre i desembre 23 militants seran jutjades per causes que tenen el seu origen en accions de protesta contra l’extrema dreta. És el cas dels catorze encausats de Pego (la Marina Alta), que estava previst que anaren a judici el pròxim 17 d’octubre a Alacant, però finalment s’ha ajornat fins al 13 i 14 de juny. El motiu: mobilitzar-se contra la presència d’un grup de neonazis al seu poble el 18 d’octubre de 2020. La Fiscalia els demana penes que arriben fins als nou anys i dos mesos de presó, pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, lesions lleus i amenaces. Un dels joves, Guillem Sendra, exemplificava en una entrevista a la Directa el tractament desigual que reben fets com aquests per part dels mitjans de comunicació i els poders de l’Estat: “S’ha intentat crear la imatge de l’antifeixista radical i violent i del neonazi com una persona aficionada”.
Almenys dues-centes deu militants antifeixistes han estat encausades judicialment per accions contra l’extrema dreta arreu dels Països Catalans des de l’any 2017 fins a l’actualitat, segons revela Alerta Solidària en un informe
Des del moviment antifeixista de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també han denunciat aquest procés de tergiversació, mitjançant el qual alguns grups ultres aconsegueixen ser percebuts erròniament com a pacífics i democràtics. Els darrers anys ha dut a terme diverses protestes contra la col·locació de carpes informatives de l’organització espanyolista S’ha Acabat al campus de Bellaterra. Des de la plataforma antifeixista de la universitat, han explicat repetidament l’origen d’aquesta escissió de Joves de Societat Civil Catalana (JSCC) i afirmen que “les arrels de S’ha Acabat són clarament feixistes, per això no ens cansarem de dir que no són benvinguts enlloc”. Fruit de les múltiples accions contra el grup a la UAB hi ha hagut diversos procediments judicials, com el que aquest mes d’octubre portarà a judici un estudiant per a qui demanen fins a tres anys de presó.
La problemàtica amb S’ha Acabat, no se circumscriu només a la UAB, sinó que a altres centres com la Universitat Pompeu Fabra (UPF) també hi ha hagut incidents que han acabat amb el processament d’estudiants antifeixistes. El 23 de febrer de 2022 al Campus Ciutadella de la UPF tenia lloc la mostra d’entitats, on la presència de S’ha Acabat va desencadenar una concentració de rebuig per part de l’estudiantat. Mesos després quatre joves van rebre una citació judicial amb acusacions de la Fiscalia de delictes d’odi, qui els acusa dels delictes de coaccions, lesions lleus i del furt d’una bandera espanyola. A això cal afegir la petició de l’acusació particular, exercida en representació de S’ha Acabat, que afegeix els delictes de desordres públics i contra el lliure exercici del dret de reunió i manifestació. En total, peticions de tres anys de presó en un judici que està previst que se celebri el mes de desembre.
Pel periodista i expert en l’extrema dreta, Miquel Ramos, l’ús de la legislació de delictes d’odi en procediments penals contra antifeixistes suposa “una desnaturalització de l’origen pel qual es van tipificar, que era la defensa de col·lectius que patien una discriminació i es veien sotmesos a una violència motivada per prejudicis”. Ramos, que és coneixedor de la matèria i l’ha investigada a fons en el projecte Crímenes de Odio, considera que aquest procés s’ha dut a terme “de forma interessada per part de les autoritats, per disposar d’una eina més per reprimir la dissidència política, en aquest cas l’antifeixisme, així com per protegir la policia, qui també s’ha presentat en ocasions com a víctima de l’odi”.
La trampa de Vox
Un altre dels casos que arribaran a judici els pròxims mesos és el de l’assalt racista a un centre de menors tutelats del Masnou (el Maresme) el juliol de 2019, on pesa sobre les espatlles de dos antifeixistes una petició fiscal de dos anys i dos mesos de presó. Tots dos estan acusats d’insultar i agredir un mosso que formava part del cordó policial que separava la concentració veïnal de suport als joves migrants de la qual formaven part, de la turba xenòfoba que els volia agredir. La paradoxa arriba fins al punt que els dos activistes antiracistes seran jutjats, també aquest mes de desembre, en el mateix judici en el qual set dels ultradretans atacants estan acusats de delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, resistència i atemptat contra l’autoritat, danys i lesions lleus.
En aquest darrer cas, un dels set encausats per “fomentar, promoure o incitar a l’odi, l’hostilitat, la violència o la discriminació per motius d’origen nacional”, segons la mateixa fiscalia, és Jordi de la Fuente. Es tracta d’un conegut neonazi que ha estat líder de l’extint Movimiento Social Republicano (MSR), membre de Plataforma per Catalunya (PxC) i ara diputat del partit d’ultradreta Vox a la Diputació de Barcelona i regidor de Sant Adrià de Besòs. Aquesta dada és destacable si tenim en compte que un dels principals impulsors de processos judicials contra activistes antifeixistes és justament el partit liderat per Santiago Abascal, que utilitza els seus serveis jurídics per denunciar per delictes d’odi qualsevol acció en la seva contra, emparant-se en el dret a la llibertat d’expressió i a la participació política. “La seva tàctica consisteix en parar una trampa constant a l’antifeixisme: aconseguir unes imputacions que a les afectades i als grups de suport els suposen invertir temps i diners, així com de retruc victimitzar-se davant l’opinió pública”, reflexiona Miquel Ramos.
L’estratègia de persecució judicial de l’antifeixisme per part de Vox s’ha fet evident en les múltiples denúncies que han presentat contra persones que protestaven contra les seves carpes informatives
L’estratègia de persecució judicial de l’antifeixisme per part de Vox s’ha fet evident en les múltiples denúncies que han presentat contra persones que protestaven contra la instal·lació de carpes informatives per part del partit en molts municipis. Un exemple és el judici per delictes lleus que se celebrarà aquest mes de novembre contra un veí de Badia del Vallès (el Vallès Occidental) per oposar-se a un acte propagandístic d’aquest tipus, on el partit d’extrema dreta difonia entre el veïnat el seu ideari excloent. El mateix mes, però en aquesta ocasió a Castelló (la Plana Alta), se celebrarà un altre judici contra una membre de l’assemblea feminista anticapitalista no-mixta Subversives. Vox va presentar una querella perquè van aparèixer pintades de la cara d’Abascal amb un punt vermell al front i consideren que els fets són constitutius d’un delicte d’odi. Per això demanen tres anys de presó, la imposició d’una multa i la suspensió de les activitats per al col·lectiu, a més d’una indemnització de mil euros.
Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, corrobora que les darreres campanyes electorals on Vox ha organitzat actes i muntat parades a la via pública han estat “els episodis detonants de posteriors operacions repressives, i això és el que explica l’augment d’antifeixistes represaliades”. Al seu torn, Majoral assegura que contra l’antifeixisme “s’inverteixen molts recursos, es fan investigacions que van fins al fons i aconsegueixen identificar molta gent, cercar-la a casa seva i processar-la, amb qualificacions de fets i valoracions de penes molt dures”. En canvi, sobre el tracte policial i judicial que rep l’extrema dreta, creu que “no hi ha la mateixa intensitat de mitjans per investigar-los en la fase policial i per instruir les causes en la fase judicial. Malgrat capítols de violència molt greus, no hi ha la mateixa severitat per part de la fiscalia”, conclou.
En total, vint-i-tres militants antifeixistes seran jutjades abans de finals d’any als Països Catalans. D’aquests i d’altres casos pendents de judici com el dels 9 d’Olot o el de Raval Vs Vox se’n parlarà a les presentacions de l’informe d’Alerta Solidària que se celebraran dijous 19 d’octubre a l’Antiga Massana de Barcelona i al Centre Social Terra de la ciutat de València. Malgrat els cops, el moviment antifeixista en la seva amplitud i heterogeneïtat tornarà a prendre els carrers aquest 12 d’octubre, per cridar una vegada més que no hi ha “res a celebrar”.
