Última hora de la causa del Tsunami Democràtic: L'Audiència Nacional anul·la els últims tres anys de la investigació

La sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional espanyola anul·la els últims tres anys d’investigació del jutge Manuel García-Castellón per la causa del Tsunami Democràtic. Els informes de la Guàrdia Civil incorporats durant l’any 2023, la interlocutòria amb les imputacions i les citacions a declarar queden automàticament esborrades del procediment. L’impacte sobre el conjunt de la causa és transcendental i el jutge hauria de començar de zero en cas que volgués tornar a investigar les persones que actualment estan encausades. Aquesta decisió es produeix mentre la jutgessa substituta del magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García-Castellón es troba a les portes de decidir si aplica la llei d’amnistia a les persones investigades o subsidiàriament envia una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea davant dels dubtes d’incloure els delictes de terrorisme en el paraigua de la nova llei aprovada pel Congrés espanyol.

Les jutgesses instructores de la causa del Tsunami –Susana Polo al Tribunal Suprem i Maria Tardón a l’Audiència Nacional espanyola (en substitució de Manuel Garcia-Castellón que es troba de vacances durant el mes de juliol)– demanen opinió a les defenses, fiscalia i advocacia de l’Estat amb relació a la possibilitat plantejada per les acusacions populars (Vox, Societat Civil Catalana i Dignidad y Justícia) d’enviar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió d’Europea sobre “el dubte de si la llei d’amnistia és aplicable en matèria de terrorisme”. El 10 de juliol finalitza el termini de presentació d’escrits.

La sala segona del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena i el jutge instructor de la causa del Procés Pablo Llarena ordenen la inaplicació de la llei d’Amnistia a la causa del Procés pel delicte de malversació, en entendre que Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín es van enriquir indirectament amb la celebració del referèndum, argumentant-ho amb el fet que les despeses d’urnes i paperetes no les van sufragar de les seves butxaques sinó amb l’erari públic. En conseqüència, renoven les ordres de detenció contra l’expresident i els exconsellers. La jutgessa Ana Ferrer (membre també de la sala segona del Tribunal Suprem) emet un contundent vot particular en discrepància amb la decisió majoritària de la sala segona, acusant els seus companys d’arbitrarietat jurídica i lectura esbiaixada de la realitat.

Comença una intensa batalla entre la cúpula de la Fiscalia General de l’Estat, capitanejada per Álvaro García Ortiz i els fiscals de sala del Suprem, els de l’AN i els del TSJC. S’acaba imposant per jerarquia la posició favorable a l’amnistia en la totalitat de causes relacionades amb el procés de García Ortiz, que acaba desautoritzant a fiscals com Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno.

El Butlletí Oficial de l’Estat publica la llei d’Amnistia, que d’aquesta manera entra en vigor i és d’obligat compliment. Poques hores més tard el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional espanyola (AN) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sol·liciten a les parts personades si l’amnistia s’ha d’aplicar o no a les causes del Procés, Tsunami i als nombrosos procediments sota el paraigua del TSJC on hi consten com a investigats o condemnats càrrecs electes i manifestants.

Després del seu pas perllongat pel Senat, el text de la llei d’Amnistia retorna al Congrés, on és definitivament aprovat, a l’espera que sigui refrendat per la signatura del monarca Felip  VI i es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat.

Per una majoria de 178 vots a favor i 172 en contra s’aprova al Congrés dels Diputats espanyol l’avantprojecte de llei d’Amnistia, amb un redactat que inclou com amnistiable el delicte de malversació sense lucre personal i el delicte de terrorisme sense vulneració greu dels drets humans. En paral·lel, el Tribunal Suprem filtra als mitjans de comunicació que la seva lectura dels fets del Procés seria que la malversació sí que va suposar un lucre personal i que els fets del Tsunami van suposar conseqüències greus en els drets humans, per la mort per atac de cor d’un turista francès que es dirigia a l’aeroport del Prat i per les lesions a dos policies antiavalots que intervenien als aldarulls de la batalla d’Urquinaona.

Les defenses dels acusats comencen a presentar múltiples recusacions contra el jutge Manuel Garcia-Castellón, en considerar que les seves declaracions contra l’amnistia en un acte públic, l’inhabiliten en la seva neutralitat com a jutge que investiga a persones susceptibles de ser amnistiades. La sala penal de l’Audiència Nacional rebutja les recusacions.

La sala segona del Tribunal Suprem obre causa per terrorisme contra Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, avalant de facto la investigació i l’argumentari jurídic del jutge Manuel Garcia-Castellón. L’auto el redacta el president de la sala Manuel Marchena i el subscriuen per unanimitat tots els integrants de l’organisme judicial.

Al llarg dels mesos de novembre i desembre arriben a Suïssa altres exiliades, com Rubén Wagensberg i Oleguer Serra, amb qui s’estableix una coordinació comunicativa i jurídica de l’exili, així com es crea una xarxa de suport mutu per a les nombroses tasques d’establiment al país.

Jesús Rodríguez arriba a Ginebra i es posa en contacte amb Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades al país helvètic des de fa sis anys. També contacta amb l’advocat Olivier Peter per començar a regularitzar la seva situació administrativa i garantir que des de Suïssa podrà exercir lliurement la seva professió i el seu dret a la defensa.

El jutge Manuel Garcia-Castellón acorda citar a declarar com a investigades una dotzena de persones, entre les quals el periodista de la Directa. També decideix citar en qualitat de testimonis el líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi i la portaveu d’ERC Marta Vilalta. En paral·lel, envia una exposició raonada al Tribunal Suprem per tal que obrin investigació contra dos dels acusats, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, ja que comptem amb una especial protecció pel fet d’ostentar un càrrec parlamentari. Després de valorar-ho amb la seva advocada i persones de confiança, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez decideix marxar a l’exili davant del perill d’una detenció i un empresonament arbitraris, sense cap garantia ni possibilitat d’una defensa justa.

La Guàrdia Civil accelera, a petició del jutge Manuel Garcia-Castellón, l’informe final de la causa del Tsunami Democràtic, després de quatre anys d’instrucció, de cinc mesos des de l’alçament del secret de sumari i coincidint en el temps amb les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez i del redactat de la futura llei d’Amnistia. En aquest informe s’acusa de terrorisme per primera vegada a Carles Puigdemont i es confirma la investigació contra Marta Rovira, alhora que s’hi incorpora com a investigades a una desena de persones —entre les quals Jesús Rodríguez— que haurien mantingut comunicacions telefòniques amb un contingut relacionat amb les protestes que la tardor de 2019 es van desfermar després de la sentència del Procés.

L’advocada de Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, presenta un escrit al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola on s’informa el jutge Manuel Garcia-Castellón del contingut dels articles del diari El Mundo i se li sol·licita la personació en la causa per tal de poder exercir la defensa legal. El jutge nega la major i assegura en una interlocutòria que les informacions periodístiques no serien certes i que Jesús Rodríguez no és investigat. Per això, li nega la possibilitat de personar-se a la causa, en tant que no seria part interessada.

El diari El Mundo publica una sèrie d’articles en els quals assegura que diverses persones, entre les quals el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, estan sent investigades a la causa judicial del Tsunami Democràtic que s’instrueix per un presumpte delicte de terrorisme el jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola.

Tsunami Democràtic, el moviment sorgit en 2019 com a resposta de desobediència civil no violenta a la sentència del Tribunal Suprem contra l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, s’ha convertit en una causa judicial per terrorisme. L’Audiència Nacional espanyola va començar a investigar les mobilitzacions el 2019 i va ordenar tancar la pàgina web i les xarxes socials de Tsunami Democràtic. L’alt tribunal acusa d’un presumpte delicte de terrorisme dotze persones, entre les quals el periodista d’aquest mitjà Jesús Rodríguez, i càrrecs públics i representants d’organitzacions polítiques i socials catalanes —almenys set de les encausades s’han exiliat. En aquest article, repassem i actualitzem l’evolució de la causa.