Cinc de les persones investigades pel cas Tsunami Democràtic tornen de l'exili

El periodista de la Directa Jesús Rodríguez ja és a casa. Un passadís d’abraçades i aplaudiments l’ha rebut a la Comunal, al barri de Sants, des d’on ha agraït el constant suport durant el temps d’exili. “Són vuit mesos que et marquen per tota la vida”, ha dit, alhora que ha apreciat “l’exercici d’estima, de no deixar sol” que l’ha sostingut.

El periodista ha posat en relleu el gran suport teixit entre les persones exiliades i també entre els seus respectius grups de suport. “Hem viscut amb l’angoixa i la incertesa de no saber quant temps es podria allargar la situació”, ha remarcat en el seu parlament, envoltat d’unes dues-centes persones aplegades per rebre’l. La benvinguda ha estat coronada per la música de la Companyia Elèctrica Dharma i carregada de paraules d’agraïment, condemna a la repressió i a l’atac a l’exercici del periodisme i solidaritat amb les persones exiliades que encara no han pogut tornar a Catalunya.

“Els vuit mesos d’exili s’han fet molt llargs, amb una cadira buida a la redacció”, ha expressat la periodista de la Directa Gemma Garcia, que ha destacat com “amb el Jesús moltes hem après a fer millor periodisme i encara més el sentit de la justícia i la solidaritat”.

“Tu per nosaltres, nosaltres per tu” ha estat corejat en reiterades ocasions per les assistents que han volgut donar la benvinguda al periodista i veí del barri. Dos altres dels exiliats retornats al matí, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg i el vicepresident d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, s’han acostat a l’acte a la Comunal, on també han estat rebuts amb caliu.

Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, torna a casa després de vuit mesos d’exili: “Avui tornem a casa, amb tota la nostra gent, a la redacció de la Directa, al barri de Sants. És un moment emocionant i de celebració, però també agredolç per tota la gent que no pot tornar encara”.

Des del poble de Cantallops, els exiliats s’han dirigit a Barcelona on els esperava a les 13 h un acte organitzat per Òmnium Cultural. Entre altres, a l’esdeveniment ha intervingut el president de l’entitat o l’empresari Oriol Soler.

També ho ha fet el periodista de la Directa Jesús Rodríguez. Aquí podeu escoltar la seva intervenció completa:

Les exiliades han arribat al poble Cantallops vora les nou del matí on estava programada la celebració d’un acte. Rodejades de centenars de persones que els han volgut donar suport, ha estat un moment emocionant en què s’han retrobat amb familiars i amics.

Durant l’acte han parlat els cinc exiliats que han retornat avui. En les seves intervencions, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez han recordat les persones que encara són a l’exili i no poden tornar. Al mateix temps han fet esment de totes les represaliades i han assenyalat que Catalunya és terra d’acollida. Finalment, Rodríguez ha apel·lat a la fraternitat i a la unitat antirepressiva que han teixit les exiliades.

L’acte a Cantallops ha acabat amb el cant de l’himne dels Segadors. Ara, a les 13 h, Òmnium ha convocat un acte a Barcelona, i a les 18 h el grup de suport a Jesús Rodríguez, un altre a La Comunal.

Vora 200 persones han rebut els cinc exiliats a la Porta del Països Catalans, a Salses. La propera parada del retorn és Cantallops, on es farà un acte

Diverses imputades en la causa del Tsunami Democràtic, arxivada tant per l’Audiència Nacional com pel Tribunal Suprem espanyols al llarg d’aquesta setmana, han anunciat el seu retorn a Catalunya aquest divendres, 12 de juliol. Les persones que tenen previst travessar la frontera entre els estats francès i espanyol pel pas de la Jonquera a primera hora del matí, son la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, el vicepresident d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, l’escriptor i activista Josep Campmajó i el periodista de la Directa Jesús Rodríguez. Tot el grup té previst aturar-se a Cantallops, Alt Empordà –vinculat a la família de Wagensberg– on és previst per un acte de rebuda. Per la tarda, a partir de les 6, el Grup de Suport a Jesús Rodríguez ha organitzat també una acollida pública a l’espai de La Comunal del barri de Sants, a Barcelona.

La magistrada del Tribunal Suprem Susana Polo ha arxivat la causa contra Ruben Wagensberg i Carles Puigdemont que estaven imputats per terrorisme pel cas Tsunami Democràtic. Els dos polítics independentistes estaven sent investigats per aquest tribunal i no pas per l’Audiència Nacional per la seva condició d’aforats. D’aquesta manera, Polo ha seguit els passos del jutge García-Castellón i ha arxivat el cas després que la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola hagi invalidat les investigacions dels tres últims anys, des del juliol de 2021. García-Castellón va elevar la causa al Tribunal Suprem el novembre passat, però la jutgessa no havia iniciat diligències, és a dir, encara no havia cridat a declarar Wagensberg i Puigdemont.

El jutge Manuel García-Castellón arxiva la causa de Tsunami Democràtic després que la sala penal de l’Audiència Nacional espanyola hagi invalidat les diligències dels tres últims anys d’investigació, des del juliol de 2021. L’arxivament de la causa afecta per ara deu de les dotze persones investigades per les mobilitzacions de Tsunami Democràtic, entre elles el periodista de la Directa Jesús Rodríguez. Com a aforats, la decisió de tancar la causa en els casos de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg està en mans del Tribunal Suprem.

El juliol de 2021 és el moment en què el jutge va demanar una pròrroga de sis mesos de la investigació i, segons la mateixa Audiència Nacional, va fer-ho fora de termini, cosa que invalida les actuacions des de llavors per un defecte de forma en el procediment judicial. La decisió que ha dut a arxivar la causa arriba arran del recurs presentat per una de les investigades, la republicana Marta Molina.

En la interlocutòria que s’ha fet pública aquest vespre, García-Castellón insisteix que les investigacions conduïen a fets susceptibles de delicte de terrorisme.

L’advocat de Jesús Rodríguez, Daniel Amelang, explica que les acusacions tenen cinc dies per recórrer el sobreseïment: “Al·legaran  que amb el que hi havia fins al 2021, sí que hi ha elements suficients per arribar a judici a alguns dels investigats”. Rodríguez, com altres imputats, no ho va estar fins al 2023. L’advocat confia que la sala mantindrà l’arxivament perquè “el que es va investigar entre 2019 i 2021 no és suficient per jutjar ningú”.

La sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional espanyola anul·la els últims tres anys d’investigació del jutge Manuel García-Castellón per la causa del Tsunami Democràtic. Els informes de la Guàrdia Civil incorporats durant l’any 2023, la interlocutòria amb les imputacions i les citacions a declarar queden automàticament esborrades del procediment. L’impacte sobre el conjunt de la causa és transcendental i el jutge hauria de començar de zero en cas que volgués tornar a investigar les persones que actualment estan encausades. Aquesta decisió es produeix mentre la jutgessa substituta del magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Manuel García-Castellón es troba a les portes de decidir si aplica la llei d’amnistia a les persones investigades o subsidiàriament envia una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea davant dels dubtes d’incloure els delictes de terrorisme en el paraigua de la nova llei aprovada pel Congrés espanyol.

La sala segona del Tribunal Suprem presidida per Manuel Marchena i el jutge instructor de la causa del Procés Pablo Llarena ordenen la inaplicació de la llei d’Amnistia a la causa del Procés pel delicte de malversació, en entendre que Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín es van enriquir indirectament amb la celebració del referèndum, argumentant-ho amb el fet que les despeses d’urnes i paperetes no les van sufragar de les seves butxaques sinó amb l’erari públic. En conseqüència, renoven les ordres de detenció contra l’expresident i els exconsellers. La jutgessa Ana Ferrer (membre també de la sala segona del Tribunal Suprem) emet un contundent vot particular en discrepància amb la decisió majoritària de la sala segona, acusant els seus companys d’arbitrarietat jurídica i lectura esbiaixada de la realitat.

Les jutgesses instructores de la causa del Tsunami –Susana Polo al Tribunal Suprem i Maria Tardón a l’Audiència Nacional espanyola (en substitució de Manuel Garcia-Castellón que es troba de vacances durant el mes de juliol)– demanen opinió a les defenses, fiscalia i advocacia de l’Estat amb relació a la possibilitat plantejada per les acusacions populars (Vox, Societat Civil Catalana i Dignidad y Justícia) d’enviar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió d’Europea sobre “el dubte de si la llei d’amnistia és aplicable en matèria de terrorisme”. El 10 de juliol finalitza el termini de presentació d’escrits.

Comença una intensa batalla entre la cúpula de la Fiscalia General de l’Estat, capitanejada per Álvaro García Ortiz i els fiscals de sala del Suprem, els de l’AN i els del TSJC. S’acaba imposant per jerarquia la posició favorable a l’amnistia en la totalitat de causes relacionades amb el procés de García Ortiz, que acaba desautoritzant a fiscals com Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno.

El Butlletí Oficial de l’Estat publica la llei d’Amnistia, que d’aquesta manera entra en vigor i és d’obligat compliment. Poques hores més tard el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional espanyola (AN) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sol·liciten a les parts personades si l’amnistia s’ha d’aplicar o no a les causes del Procés, Tsunami i als nombrosos procediments sota el paraigua del TSJC on hi consten com a investigats o condemnats càrrecs electes i manifestants.

Per una majoria de 178 vots a favor i 172 en contra s’aprova al Congrés dels Diputats espanyol l’avantprojecte de llei d’Amnistia, amb un redactat que inclou com amnistiable el delicte de malversació sense lucre personal i el delicte de terrorisme sense vulneració greu dels drets humans. En paral·lel, el Tribunal Suprem filtra als mitjans de comunicació que la seva lectura dels fets del Procés seria que la malversació sí que va suposar un lucre personal i que els fets del Tsunami van suposar conseqüències greus en els drets humans, per la mort per atac de cor d’un turista francès que es dirigia a l’aeroport del Prat i per les lesions a dos policies antiavalots que intervenien als aldarulls de la batalla d’Urquinaona.

Després del seu pas perllongat pel Senat, el text de la llei d’Amnistia retorna al Congrés, on és definitivament aprovat, a l’espera que sigui refrendat per la signatura del monarca Felip  VI i es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat.

Les defenses dels acusats comencen a presentar múltiples recusacions contra el jutge Manuel Garcia-Castellón, en considerar que les seves declaracions contra l’amnistia en un acte públic, l’inhabiliten en la seva neutralitat com a jutge que investiga a persones susceptibles de ser amnistiades. La sala penal de l’Audiència Nacional rebutja les recusacions.

La sala segona del Tribunal Suprem obre causa per terrorisme contra Carles Puigdemont i Rubén Wagensberg, avalant de facto la investigació i l’argumentari jurídic del jutge Manuel Garcia-Castellón. L’auto el redacta el president de la sala Manuel Marchena i el subscriuen per unanimitat tots els integrants de l’organisme judicial.

Al llarg dels mesos de novembre i desembre arriben a Suïssa altres exiliades, com Rubén Wagensberg i Oleguer Serra, amb qui s’estableix una coordinació comunicativa i jurídica de l’exili, així com es crea una xarxa de suport mutu per a les nombroses tasques d’establiment al país.

Jesús Rodríguez arriba a Ginebra i es posa en contacte amb Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades al país helvètic des de fa sis anys. També contacta amb l’advocat Olivier Peter per començar a regularitzar la seva situació administrativa i garantir que des de Suïssa podrà exercir lliurement la seva professió i el seu dret a la defensa.

El jutge Manuel Garcia-Castellón acorda citar a declarar com a investigades una dotzena de persones, entre les quals el periodista de la Directa. També decideix citar en qualitat de testimonis el líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi i la portaveu d’ERC Marta Vilalta. En paral·lel, envia una exposició raonada al Tribunal Suprem per tal que obrin investigació contra dos dels acusats, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, ja que comptem amb una especial protecció pel fet d’ostentar un càrrec parlamentari. Després de valorar-ho amb la seva advocada i persones de confiança, el periodista de la Directa Jesús Rodríguez decideix marxar a l’exili davant del perill d’una detenció i un empresonament arbitraris, sense cap garantia ni possibilitat d’una defensa justa.

La Guàrdia Civil accelera, a petició del jutge Manuel Garcia-Castellón, l’informe final de la causa del Tsunami Democràtic, després de quatre anys d’instrucció, de cinc mesos des de l’alçament del secret de sumari i coincidint en el temps amb les negociacions de la investidura de Pedro Sánchez i del redactat de la futura llei d’Amnistia. En aquest informe s’acusa de terrorisme per primera vegada a Carles Puigdemont i es confirma la investigació contra Marta Rovira, alhora que s’hi incorpora com a investigades a una desena de persones —entre les quals Jesús Rodríguez— que haurien mantingut comunicacions telefòniques amb un contingut relacionat amb les protestes que la tardor de 2019 es van desfermar després de la sentència del Procés.

L’advocada de Jesús Rodríguez, periodista de la Directa, presenta un escrit al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola on s’informa el jutge Manuel Garcia-Castellón del contingut dels articles del diari El Mundo i se li sol·licita la personació en la causa per tal de poder exercir la defensa legal. El jutge nega la major i assegura en una interlocutòria que les informacions periodístiques no serien certes i que Jesús Rodríguez no és investigat. Per això, li nega la possibilitat de personar-se a la causa, en tant que no seria part interessada.

El diari El Mundo publica una sèrie d’articles en els quals assegura que diverses persones, entre les quals el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, estan sent investigades a la causa judicial del Tsunami Democràtic que s’instrueix per un presumpte delicte de terrorisme el jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola.

Tsunami Democràtic, el moviment sorgit en 2019 com a resposta de desobediència civil no violenta a la sentència del Tribunal Suprem contra l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, s’ha convertit en una causa judicial per terrorisme. L’Audiència Nacional espanyola va començar a investigar les mobilitzacions el 2019 i va ordenar tancar la pàgina web i les xarxes socials de Tsunami Democràtic. L’alt tribunal acusa d’un presumpte delicte de terrorisme dotze persones, entre les quals el periodista d’aquest mitjà Jesús Rodríguez, i càrrecs públics i representants d’organitzacions polítiques i socials catalanes —almenys set de les encausades s’han exiliat. En aquest article, repassem i actualitzem l’evolució de la causa.