En total han estat setze els intents infructífers per despenalitzar l’eutanàsia a l’Estat espanyol des que per primer cop, l’any 1993, es va plantejar legislar sobre el dret a la mort digna. L’última ocasió, abans que aquest mes de febrer el Congrés aprovés amb els vots en contra de PP i de Vox tirar endavant la Proposició de Llei Orgànica per la regulació de l’eutanàsia, va ser el maig de 2018. La proposta va ser aprovada pel Congrés per majoria absoluta, però no va superar el tràmit del Senat. Pedro Sánchez, va dissoldre les Corts Generals el 5 de març i va convocar eleccions per al 28 d’abril de 2019 deixant sense efectivitat el text legal.
María José Carrasco esperava la reforma de la llei per poder posar fi a la seva vida. Des de feia trenta anys tenia esclerosi múltiple i veia en la reforma legal una sortida al seu sofriment. La convocatòria de noves eleccions va ser un gerro d’aigua freda. És per això que sense poder-se valer físicament, el 3 d’abril, va decidir marxar amb l’ajuda d’Ángel Hernández, el seu marit, qui va subministrar-li pentotal sòdic, també anomenat còctel letal, tot i saber que amb aquell acte, sota la legislació actual, cometia un delicte. La llei estableix penes de sis a deu anys per a qui coopera “fins al punt d’executar la mort”.
La reforma del Codi Penal per despenalitzar l’eutanàsia té moltes possibilitats de tirar endavant
Actualment, tot apunta que la reforma del Codi Penal per despenalitzar l’assistència a l’eutanàsia té moltes més possibilitats de tirar endavant. El 12 de febrer, el Congrés hi va donar llum verda amb 201 vots favorables i ara aquesta llei passarà per la Comissió de Sanitat i després pel Senat. S’espera que a finals de 2020 la llei estigui llesta. En cas de tramitar-se tal com avui dia està redactada, podran decidir morir aquelles persones que pateixin “una malaltia greu o incurable” després de “formular dues peticions voluntàries i per escrit deixant una separació d’almenys quinze dies”.
Consens social a les enquestes
El més curiós del cas, és que des que el 1983 es comencés a parlar del dret que implica decidir sobre el mateix cos en les últimes fases de la vida, el suport a l’eutanàsia –paraula del grec que significa bona mort– sempre ha superat el 50% arreu de l’Estat. Així, mentre l’any 1988 el 53% de la ciutadania estava a favor de la despenalització, a partir del 2008 sempre ha estat superior al 70%.
Les xifres no enganyen. En la darrera enquesta de Metroscopia sobre l’eutanàsia l’abril de 2019, el 87% de les persones enquestades responia afirmativament a la següent pregunta: “Creu vostè que un malalt incurable té dret a què els metges li proporcionin algun producte per posar fi a la seva vida?”. Segons el document, el 65% de l’electorat del Partit Popular estaria a favor de l’eutanàsia i el 73% de Vox s’expressaria en la mateixa línia. En la resta de partits el suport a la mort assistida superaria el 90%. Més dades: el 59% de les persones catòliques practicants i el 91% de les catòliques no practicants, també respondrien la pregunta de forma afirmativa.
El 65% de l’electorat del Partit Popular està a favor de l’eutanàsia i el 73% de Vox s’expressa en la mateixa línia
Davant aquests números cal preguntar-se per què els mitjans de comunicació majoritaris i alguns partits polítics segueix parlant del “debat de l’eutanàsia”. És en aquest sentit que s’ha de conèixer bé la feina d’oposició a la mort digna de nombrosos grups de l’espai ultracatòlic. Però, qui són aquestes organitzacions que han engreixat un debat on hi ha un clar consens social? Amb quins arguments ataquen l’eutanàsia? Qui hi ha al darrere?
Lobbies de l’òrbita del PP i Vox
L’any 2009, la dreta espanyola més reaccionària va manifestar-se pels carrers de Madrid en contra de la legalització de l’avortament. Aquella mobilització va actuar com a paraigües de moltes de les organitzacions que avui s’oposen a l’eutanàsia. De fet, alguns dels grups més importants del lobby ultracatòlic com Abogados Cristianos, Civica
o Familia y Dignidad Humana van néixer en dates pròximes a l’esdeveniment.
“Com ja va passar aleshores, tornarem a sentir parlar d’aquestes organitzacions i és probable que les veiem al carrer, ara sota la bandera del rebuig a l’eutanàsia”, alerten des de l’Observatori del Laïcisme i la Laïcitat. I no s’equivoquen, ja que el 22 de març estava convocada la “Gran Marcha por la Vida” en la qual més de 500 organitzacions de dretes s’havien de mobilitzar pels carrers de Madrid i un dels objectius de la marxa era “desemmascarar la cultura de la mort”. El Coronavirus no ho ha fet possible.
Entre totes les organitzacions inscrites hi havia els grups contra l’eutanàsia més destacats del panorama estatal i inclús internacional. Probablement el més destacat d’ells és One Of Us, una federació amb seu a Brussel·les que agrupa organitzacions catòliques de la dreta europea i que està presidida per Jaime Mayor Oreja, el que fora ministre de l’interior amb José María Aznar. One Of Us es defineix com una agrupació “per a la vida i la dignitat humana amb arrels profundes en els nostres valors cristians comuns” i té presència a països com Dinamarca, Polònia, l’Estat espanyol o Eslovàquia.
One Of Us és una federació europea d’organitzacions catòliques i contra l’eutanàsia que lidera Jaime Mayor Oreja
A la pràctica, la federació s’encarrega de donar difusió a campanyes, esdeveniments a universitats o iniciatives en contra de l’eutanàsia, l’avortament o el feminisme. Entre els membres estatals de One Of Us hi trobem, entre d’altres: Valores y Sociedad, Civica, RedMadre, Provida, Profesionales por la Ética, Familia y Dignidad Humana, Foro de la Família i CitizenGo.
La majoria d’aquests grups tenen entre les seves files persones del PP o de Vox. És el cas de Valores y Sociedad, un col·lectiu on tornem a trobar a Mayor Oreja al capdavant, però que també compta amb l’exsenador i diputat a Madrid del PP, Luis Peral Guerra; el diputat de Vox per Sevilla, Francisco José Contreras; l’exdiputada basca del PP i membre de FAES María San Gil; el fundador de Vox i exdiputat del PP Ignacio Camuñas; l’exdiputat del PP i exdirector general de RTVE, Eugenio Nasarre; o l’exdiputat del PP, Ángel Pintado.
L’ombra de Mayor Oreja no s’acaba aquí, ja que també és president d’honor de Political Network For Values, un think tank d’àmbit internacional amb presència a Hongria, Colòmbia, Brasil o Estats Units, on també es dóna cabuda a iniciatives contra l’eutanàsia com el Seminari Internacional “Cures Pal·liatives i Socials vs. Eutanàsia” celebrat el gener de 2018. En aquest congrés hi va participar Lourdes Méndez, diputada de Vox i presidenta de Familia y Dignidad Humana que afirmava que en la nova llei “la regulació de l’eutanàsia es convertirà en un pendent relliscós, en la qual es comença justificant casos extrems, per acabar disposant de la vida de l’altre”. En contraposició, l’organització Dret a Morir Dignament assenyala que als països on s’ha legalitzat l’eutanàsia, “no han augmentat els casos”.
Més enllà d’això, entre les persones integrants destacades de Political Network For Values, hi trobem la seva presidenta, Katalin Novák que és ministra de Família i Joventut d’Hongria amb el govern d’extrema dreta de Vicktor Orban. També hi veiem una altra cara coneguda del món ultracatòlic espanyol: Ignacio Arsuaga Rato.
Aquest familiar del famós polític del PP, Rodrigo Rato, és creador d’HazteOir, la seva marca internacional, CitizenGo, i el mitjà de comunicació Actuall. Arsuaga està ubicat ideològicament a la dreta de Vox i la seva organització, a més de contactes amb altres moviments pro família com la Lega de Matteo Salvini, el 2007, va ser relacionada amb el grup ultracatòlic secret i paramilitar, El Yunque.
“Amb el govern de Pedro Sánchez s’instal·larà a Espanya la cultura de la mort amb més avortaments i la llei de l’eutanàsia”, afirmava Arsuaga en un article a Actuall just quan el PSOE va guanyar les eleccions d’abril de 2019. Així mateix, a HazteOir, una plataforma on teòricament la ciutadania pot inscriure les seves demandes, s’hi troben campanyes contra la mort digna com la que rep el nom d’“Eutanasia: matarte por ‘compasión’” i que de moment ha rebut quasi 28.000 adhesions.
Abogados Cristianos ha engegat una campanya per aturar la llei de l’eutanàsia que per ara suma quasi 13.000 firmes
Tanmateix, les visions més radicalitzades contra la mort digna es troben en organitzacions com Abogados Cristianos. Aquest col·lectiu presidit per Polonia Castellanos, que ha denunciat Willy Toledo pels seus comentaris sobre la religió, ha engegat una campanya per aturar la llei de l’eutanàsia que de moment compta amb quasi 13.000 firmes. “Segons els mercats internacionals a Espanya hi sobra gent i per això volen implantar una terrible retallada a través de l’eutanàsia”, diu la campanya. Afegeix que amb la llei “tots els que suposin una major despesa seran ‘convidats’ a exercir el seu dret a morir”. Entre les persones integrants, l’organització compta amb Juan José Liarte, portaveu de Vox a l’Assemblea de Murcia i amb Jaime Urcelay, vocal d’un altre think tank antieutanàsia: Profesionales por la Ética. Aquesta darrera organització té una forta incidència en l’àmbit internacional, ja que té estatus consultiu al Consell Econòmic i Social de l’ONU.
Pressió ultra també a Catalunya
Si parlem de grups de pressió contra l’eutanàsia a Catalunya, hem de parlar d’una figura en concret. Josep Miró i Ardèvol va formar part de Convergència Democràtica de Catalunya fins al punt d’ocupar la Conselleria d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat entre 1984 i 1989. Més tard va ser regidor de Barcelona fins al 2002, moment en què va fundar E-Cristians. Aquesta organització té per objectiu defensar el catolicisme tot atacant l’avortament, el feminisme i l’eutanàsia a través de les xarxes socials i les mobilitzacions públiques. A més dels molts arguments ja citats, a E-Cristians hi podem trobar el vessant més religiós d’aquest tipus d’ideari: “Ell no vol que pateixis per sobre de les teves forces, però tampoc vol que posis fi al do de la vida que Ell t’ha donat”.
E-Cristians no és l’única eina amb la qual compta Miró i Ardèvol per difondre la seva ideologia, ja que l’exmembre de CDC també és l’artífex de Forum Libertas i Converses a Catalunya, dos portals d’informació que s’ocupen d’atacar la llei d’eutanàsia o les polítiques d’Ada Colau. No deixa de ser significatiu que entre les persones integrants del grup promotor inicial de Converses a Catalunya hi trobem pesos pesants de la política i l’economia estatal com Jordi Alberich que va presidir durant vint anys el Cercle d’Economia o Eugeni Gay que va exercir de vicepresident del Tribunal Constitucional deu anys. O figures com Juan José López Burniol o Jaume Lanaspa, relacionats amb la Fundació Bancaria La Caixa; o Carles Losada, exdirector d’ESADE integrant d’Units per Avançar, la nova marca d’Unió Democràtica.
