Capellà, però també lluça, pixota, llúcera, tabanc, abadeget, feix rei o figa mascle. Són diverses les maneres d’anomenar l’espècie Micromesistius poutassou, un peix blanc d’entre quinze i quaranta centímetres, de cos allargat, tres aletes dorsals i ulls grans i rodons. Té el dors de color gris amb tons marrons o blavosos i el ventre blanc. S’estén des de les costes dels Països Catalans fins al mar Egeu i a la zona atlàntica o a zones de Groenlàndia i Islàndia.
El moment òptim per menjar-lo, que és quan més abunda, és al febrer, tot i que la seua temporada s’allarga del gener al juliol. Durant la nit, puja a la superfície a la recerca d’aliment. Durant el dia, roman a prop del fons. S’acostuma a pescar, per arrossegament, tot i que també per tremall, palangre o encerclament.
Tradicionalment, ha estat un peix la carn del qual no ha tingut molta reputació, perquè presenta una difícil conservació i cocció. Als Països Catalans, és un dels peixos capturats en major nombre i molt comú a les peixateries. Així és que el seu preu roman barat i des de les classes populars s’han desenvolupat nombroses maneres de cuinar-lo i conservar-lo. A més, la gran quantitat d’excedent en determinats períodes fa que, de vegades, el valor de sortida en llotja és tan baix que a les barques de pesca no els compensa agafar-ne. També es fa servir com a aliment a les piscifactories.
Si més no, segons els hàbits de consum de peix a casa nostra, és comú cuinar-lo arrebossat o en suquet. Igualment, des d’antic, s’asseca per conservar-lo. De fet, al País Valencià, es coneixen com a capellans els peixos capturats per barques de bou, especialment el llucet o bacallaret, i conservats mitjançant la deshidratació a l’aire lliure.
