Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i una altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Piotr Alekséievitx Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la seva mort. Pràcticament a cap llar d’anarquistes del nostre país no hi podia faltar La conquesta del pa o El suport mutu, i tenint en compte l’amor pels llibres per part de la militància llibertària, es pot comprendre el coneixement de l’obra d’un dels principals teòrics de les idees anarquistes. De fet, durant la dècada de 1930, la popularització del terme “comunistes llibertaris” per referir-se a un univers complex i no exempt de contradiccions, està estrictament lligat a la formulació teòrica del que, probablement, era el pensador més popular entre els anarquistes catalans.
Kropotkin, en les seves tesis, apuntava una ideologia antiindustrialista, i proposava la col·lectivització dels mitjans de producció, així com l’extensió i la gestió dels afers públics a partir de mecanismes de cooperació i suport mutu i democràcia directa. Enfront de l’obsessió pel creixement propi de les revolucions tecnològiques i de l’acumulació capitalista, contraposava el repartiment del treball i la riquesa, la reducció del temps dedicat a qualsevol activitat laboral –no només proposava, sinó que presentava estudis de planificació segons el qual el més raonable era dedicar una jornada de quatre hores diàries a tasques productives–, i elements de planificació econòmica descentralitzada. No és estrany, així, que des de la revolució kurda de Rojava s’emmirallessin en les teories kroptokinianes, tal com recull David Graeber (1961-2020) al pròleg del llibre que presentem avui, i que lamentablement, esdevingués la seva darrera publicació. Graber va morir a Venècia el passat setembre, com explica la seva companya, probablement a causa de la COVID-19.
Ens trobem davant d’una obra meditada, i escrita a poc a poc, com a col·lecció d’articles publicats entre 1890 i 1896 a la revista ‘The Nineteenth Century’, publicada originàriament en anglès
Ens trobem davant d’una obra meditada i escrita a poc a poc –com a col·lecció d’articles publicats entre 1890 i 1896 a la revista The Nineteenth Century, publicada originàriament en anglès –i traduïda ara, al català, per Alba Padrós. Una obra clàssica que, rellegida vint anys després de la primera vegada, permet aquesta sensació d’haver descobert coses noves i haver mantingut la frescor intel·lectual que es troba tant a faltar en una actualitat on tots escrivim amb urgències, amb un nombre limitat de caràcters i sense prou temps per assaborir teories complexes.
El suport mutu és una de les obres fonamentals del pensament contemporani, l’interès del qual va molt més enllà de l’estrictament militant o anarquista. Evidentment, bona part de les obres llibertàries mantenen encara aquest punt de subversió que representa el qüestionament del capitalisme, i per tant, encara funciona una mena de cordó sanitari contra una obra falsament titllada de “militant”. Certament, Kropotkin planteja unes idees acollides per milions d’anarquistes passats i presents. Tanmateix El suport mutu és, sobretot, un volum fonamental de pensament contemporani que caldria fos inclòs en el cànon del pensament polític, especialment al nostre país, on obres mediocres i sobrevalorades no posseeixen la qualitat de Kropotkin i de bona part dels seus deixebles com el mateix Graber o Murray Boockhin. Una obra imprescindible que cal llegir, i en temps com els actuals, amb perills ecològics, devaluació democràtica i fatuïtat d’esquerres, convé rellegir.
