Avui, quan entra en vigor la llei de regulació del preu dels lloguers, Mossos d’Esquadra ha desplegat l’ARRO i la Brimo per executar el desnonament de dues germanes amb dues criatures menors d’edat del número 178 del carrer Còrsega de Barcelona, un bloc popularment conegut com La Bastida. Tot i que la propietat és un gran tenidor, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia i la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample denuncien que es nega a negociar. Mentre una seixantena de persones s’ha plantat davant el portal, unes 150 s’han concentrat a fora del perímetre policial, reclamant aigua, llum i sostre per a tothom.
Des que l’edifici està en mans d’Inversiones Caboet S.A, han deixat de renovar els contractes de lloguer amb la intenció de reformar els pisos i tornar-los a llogar més cars. Com alguns habitatges es van quedar buits, Yovana i Ana María van ocupar-ne un. És aleshores quan va entrar en acció Desokupa, una empresa de desallotjaments extrajudicials que durant quaranta dies va estar rondant l’edifici per intentar-les fer fora. Laura Carbonell, del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, explica que han batallat perquè la unitat familiar es pogués acollir al Decret 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que obliga grans tenidors a oferir un lloguer social si el pis fa més de dos anys que és buit. La propietat, però, s’hi ha negat perquè assegura que no es compleix aquesta condició.
Mentre Ana María ja va ser desallotjada del bloc d’habitatges conegut com l’Armadillo el febrer de 2019 i el Sindicat la va reallotjar a Còrsega, Yovana està dins la llarga llista d’espera de la mesa d’emergència, i provisionalment –una provisionalitat que pot superar els dos anys– l’Ajuntament li ofereix una pensió. És per aquesta raó que, encara que sigui provisionalment, des del moviment pel dret a l’habitatge reclamen a la propietat un lloguer social.
Al bloc d’Inversiones Caboet també hi va viure l’activista del Sindicat de Llogateres Mari Carmen amb un contracte de lloguer. El 2019, amb el suport del moviment pel dret a l’habitatge, va aconseguir que l’empresa retirés la denúncia per desnonar-la i mantingués el contracte de lloguer fins que es va poder reallotjar en un pis de règim social. En aquest cas, però, no hi ha hagut cap marge per a la negociació.
