El detonant de la protesta, tal com van publicar des de la Campanya CIE’s No a través de la gravació de vídeo d’un intern en les xarxes socials, fou l’aparició de cucs en la ració de menjar. Per aquest motiu, almenys una vintena de persones privades de llibertat i custodiades per la Policia Nacional espanyola al CIE de Sapadors han iniciat la protesta. La situació venia de lluny i aquest últim esdeveniment ha sigut la gota que ha fet vessar el got.
“La baixa qualitat d’aliments i l’escassetat d’aigua porten produint-se des que vam entrar en el CIE fa deu anys”, rebla David Garcia, un dels portaveus de CIEs NO a València. Garcia subratlla que els interns només reben un litre i mig d’aigua al dia: “Si no pots pagar-te una ampolla de les màquines expenedores, no tens més aigua”.
Segons relaten els vaguistes en vaga de fam als activistes, l’objectiu de la protesta és donar a conèixer les “condicions infrahumanes” que denuncien patir a l’interior del CIE
Segons relaten els vaguistes en vaga de fam als activistes, l’objectiu és donar a conèixer les “condicions infrahumanes” que denuncien patir a l’interior del CIE. També expliquen que al complex de Sapadors se’ls vulneren drets fonamentals, “com són la seua seguretat i el tracte inhumà i degradant que viuen mentre són interns” asseveren des de CIEs NO. A aquesta situació s’hi suma la incertesa de ser expulsades del país, fet que genera “una afectació emocional i un desgast psicològic terrible per les persones recloses, un risc a la seua integritat física i emocional”, rebla Garcia.
Per aquestes raons, des de CIEs No exigeixen el tancament immediat d’aquests centres: “Denunciem les condicions d’internament que es donen en aquests espais, perquè considerem que són llocs que posen en relleu el racisme institucional existent tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa i que la seua mera existència vulnera els drets més bàsics de les persones que són tancades”.
Insalubritat i amuntegament al CIE
Els darrers temps, des de la Campanya han denunciat en múltiples ocasions a través de notes de premsa les males condicions del complex de Sapadors i les conseqüències tant directes com indirectes que això suposa als interns. De fet, el 15 de juliol de 2019, Marouane Aboubaida va suïcidar-se a l’interior d’una cel·la d’aïllament del CIE de Sapadors després de barallar-se amb altres interns. Segons una investigació interna de la Prefectura de la Policia Nacional, van trigar dènou minuts a cercar-lo i intentar-lo reanimar. Així mateix, l’Audiència de València va decretar el sobreseïment provisional de la causa en considerar que podia haver-hi una “assistència sanitària incompleta” i un “comportament reprovable” de la policia. Malgrat tancar el cas, hi ha la possibilitat de reobrir-lo si s’inclouen nous elements de judici que ho justifiquen. No obstant això, aquests casos no són aïllats. Tal com s’ha denunciat des de la Campanya, els intents de suïcidi als CIE són “continus”.
Els darrers temps, des de CIEs No València han denunciat en múltiples ocasions a través de notes de premsa les males condicions del complex de Sapadors i les conseqüències tant directes com indirectes que això suposa als interns
Més recentment, aquest estiu, un jove va denunciar una pallissa per part de quatre agents de la Policia Nacional després d’haver demanat assistència mèdica per un “dolor fort de mola”. El jove afectat va denunciar a través de la Campanya que, “va quedar-se aïllat, sense rebre atenció mèdica ni aigua”, uns fets que el van conduir a produir-se autolesions amb “una sèrie de talls en el cos, amb un metall que vaig poder extraure de la finestra”. Les activistes vinculen les autolesions i la seva frustració amb les condicions d’insalubritat de les instal·lacions del CIE. Així mateix, també recorden l’informe de Mecanisme de Prevenció de la Tortura (MNP), on subratllen es destaca que no existeix cap protocol contra els suïcidis dos anys després de la mort de Marouane.
Des de CIEs No recorden que a principis d’aquest any també van denunciar un brot de contagis de Covid. Segons van assenyalar, les persones privades de llibertat haurien comunicat tant al servei mèdic del CIE com als funcionaris policials els seus símptomes, però només s’haurien practicat tres proves d’antígens a tres persones algerianes que estaven en procés de ser deportades i que finalment van donar positiu. Posteriorment, les activistes de la Campanya van posar una queixa a la Conselleria de Sanitat i van denunciar l’angoixa que estaven patint les persones internes i la incapacitat de les instal·lacions, així com la “negligència flagrant” dels serveis mèdics i de les autoritats responsables per no haver-ho notificat al servei de Salut Pública. L’endemà, fonts oficials van notificar a la Campanya que 33 persones havien donat positiu. A més, puntualitzen que aquest en 2014 aquest mateix CIE va haver de tancar-se per l’existència d’una plaga de xinxes.
