Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un jutjat de València admet a tràmit la primera demanda col·lectiva contra les targetes de crèdit renovable

El jutjat mercantil número 4 de València ha admés a tràmit la primera demanda col·lectiva, interposada per l'Associació d'Usuaris Financers (ASUFIN), contra dues targetes de crèdit renovable o 'revolving' de CaixaBank. Amb la demanda es pretén expulsar del mercat les clàusules abusives d'aquestes targetes, que generen una espiral de deute a les seues usuàries a causa del seu tipus d'interés elevat, una quota d'amortització mensual molt baixa i la falta de transparència en el procés de contractació

Amb la demanda col·lectiva es pretén expulsar del mercat les clàusules abusives de les targetes 'revolving', que generen una espiral de deute a les seues usuàries / Arxiu

El jutjat mercantil número 4 de València ha admés a tràmit la primera demanda col·lectiva contra les anomenades targetes de crèdit renovable o revolving, que permeten ajornar el pagament de les compres o disposar d’efectiu amb una quota d’amortització mensual del capital molt baixa i un tipus d’interés molt elevat. Interposada per l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), amb la direcció jurídica i lletrada de l’advocat expert en dret bancari Òscar Serrano, del Col·lectiu Ronda, amb aquesta demanda es pretén expulsar del mercat les clàusules abusives que contenen els contractes de les targetes revolving, tant pel que fa al tipus d’interés que s’aplica com a la falta de transparència durant el procés de comercialització.

Fa més de deu anys que Fernando Roman Urquido, veí de Barcelona, va començar a utilitzar la Bankintercard, targeta revolving de Bankinter, amb una quota mensual d’amortització del 5% i un tipus d’interés del 10%. El fet de poder pagar una quota tan baixa –hi ha targetes que només requereixen el pagament del 0,5%– per un volum de compres elevat, la incorporació d’una línia de crèdit permanentment oberta per a disposar d’efectiu en caixers o ingressar en compte, i la gratuïtat de l’emissió o la renovació de la targeta van convéncer Urquido de la seua funcionalitat. En un principi, només podia disposar d’un màxim de 800 euros, xifra que ha anat creixent de manera progressiva fins a quasi 4.000 euros. “A mi no em comunicaven res de manera formal, tot era a través del correu i era molt fàcil perdre el control”, recorda Urquido, qui no tenia coneixement que a mesura que Bankinter incrementava el màxim d’efectiu a disposar també augmentava el tipus d’interés, el qual, en l’actualitat, el té situat “en més del 15%”.

La combinació d’una quota mensual d’amortització tan reduïda i un tipus d’interés tan elevat –segons dades d’ASUFIN, el tipus d’interés TAE mitjà per a finançar compres amb aquestes targetes és del 25,20%– comporta una espiral de deute

La combinació d’una quota mensual d’amortització tan reduïda i un tipus d’interés tan elevat –segons dades d’ASUFIN, el tipus d’interés TAE mitjà per a finançar compres amb aquestes targetes és del 25,20%– comporta una espiral de deute. Per exemple, si per a una compra de 1.000 euros i un tipus d’interés del 25,61% es paguen 25 euros mensuals, sense fer cap altra compra que comporte un increment del deute, es tarda fins a sis anys i deu mesos a retornar la quantitat sol·licitada i s’hauran abonat un total de 1.031,90 euros en interessos –més que la quantia que s’havia de retornar. Així doncs, a diferència de les targetes de crèdit, com que no es permet extingir el deute d’una sola vegada al mes següent, encara que el deute s’amortitze mensualment, la usuària veu com aquest disminueix molt a poc a poc. Segons la presidenta d’ASUFIN, Patricia Suárez, aquest mecanisme és “molt abusiu” perquè “provoca una acumulació del deute, que va augmentant fins al punt que la consumidora, per a poder pagar el deute, n’ha d’assumir un altre demanant un crèdit”.

Si finançar compres és car, encara ho és més disposar d’efectiu a crèdit en caixer o ingressar en un compte corrent, ja que s’ha de pagar una comissió. Segons els estudis realitzats per ASUFIN, la comissió mitjana que es cobra de manera immediata és del 3,26%, amb una comissió màxima del 4,50% en la targeta WiZing Oro de WiZink i la Visa&Go de CaixaBank. Per tant, si s’extreuen 1.000 euros en efectiu i es cobra una comissió del 4,50%, la usuària haurà de pagar 45 euros en el moment en què treu els diners. A banda, el tipus d’interés TAE mitjà per a disposar d’efectiu és més elevat; se situa en el 29,63%. Per tant, per exemple, “si es disposa de 1.000 euros en compte o efectiu a retornar en 24 mesos, es pagarà una mitjana de 295,08 euros en interessos”, expliquen des d’ASUFIN.

 

La demanda col·lectiva podrà posar fi a les clàusules abusives

La primera demanda col·lectiva admesa és contra dues targetes revolving concretes, la Visa Classic i la Go&Gold de CaixaBank, però l’associació ja té altres demandes col·lectives presentades a l’espera d’admissió contra les principals comercialitzadores d’aquestes targetes, Bankinter i Wizink, a les quals, asseguren, seguiran altres entitats. Segons dades d’ASUFIN, l’any 2018, a l’Estat espanyol, es van realitzar 3.900 milions d’operacions amb aquest mitjà de pagament, que el Banc d’Espanya xifra que mou uns 14.000 milions d’euros a l’any. A més a més, preveuen que en els darreres mesos el seu ús puga augmentar, ja que “molts afectats per la situació econòmica actual poden veure’s temptats per aquestes targetes”, adverteixen des d’ASUFIN, que estima que hi ha entre un milió i mig i quatre milions d’afectades a l’Estat espanyol.

Serrano subratlla que, a banda de posar fi a aquestes clàusules, també és important sentenciar “la manca de transparència i la insuficiència d’informació facilitada per les entitats als seus clients”

L’admissió d’una demanda col·lectiva marca un punt d’inflexió en la lluita de les associacions en defensa de les consumidores i l’ús responsable del crèdit. “Si aquesta demanda prospera, s’obtindrà molta més força en el procediment. Es tracta d’una demanda paraigües, després cada afectat haurà d’iniciar el seu procediment individual”, matisa Suárez. En aquesta línia, Serrano subratlla que, a banda de posar fi a aquestes clàusules, també és important sentenciar “la manca de transparència i la insuficiència d’informació facilitada per les entitats als seus clients”.

Segons David Gil, comercialitzador de targetes revolving que prefereix utilitzar un nom fictici, al principi, al client se li diu que es tracta “d’una targeta de descompte, no que és una targeta de crèdit d’un banc”. Després d’explicar els reclams de la targeta i que el client haja acceptat, el comercialitzador ja explica que la targeta pertany a una entitat bancària en concret, ofereix un exemple del seu ús amb el tipus d’interés que hauria de pagar i comença a formalitzar-se la sol·licitud. Gil considera que el procés és “prou transparent”, però reconeix que hi ha “una falta de paciència a l’hora d’explicar i una falta de cultura financera”, que provoquen que les usuàries no acaben d’entendre bé l’ús d’aquestes targetes.

Suárez incideix en el fet que la comercialització d’aquests productes “ha de respondre als principis de préstec responsable”. Per això insten al Ministeri d’Economia espanyol a aprovar “de manera immediata” la reforma de l’ordre de transparència i protecció del client de serveis bancaris de l’any 2011. Amb aquesta reforma, entre altres mesures, s’elevaria el percentatge de quota mínima d’amortització al 25%, i per tant es restringirien els interessos a pagar pel deute i s’obligaria l’entitat comercialitzadora a explicar el funcionament de les targetes revolving abans i després de la seua contractació. L’associació també exigeix que l’entitat facilite alguna mena de simulació de quotes perquè la consumidora entenga millor el funcionament d’aquests préstecs, i en el cas en què no ho complira, que es puga penalitzar l’entitat.

 

El Tribunal Suprem es pronuncia a favor de les consumidores

De les 29 demandes individuals interposades per ASUFIN en diferents audiències provincials, 16 s’han resolt a favor de la consumidora i 13 ho han fet en contra. Tanmateix, després de l’última sentència del Tribunal Suprem, associacions i usuàries confien en el fet que a partir d’ara la justícia es pronuncie sempre a favor seu. El 4 de març, el Tribunal Suprem anul·lava un contracte de WiZink amb un tipus d’interés del 27%, en considerar-lo “usurari” per aplicar un tipus d’interés “notablement superior” i “desproporcionat” al preu normal dels diners, i alhora obria la porta a fer un control de transparència en el procés de comercialització de les targetes revolving, en considerar que la demandant és una consumidora “que es troba en una situació de desigualtat en qualsevol relació mercantil”, especifica Suárez. En concret, la clienta havia demanat l’anul·lació del seu préstec, d’acord amb la llei d’usura de 1908, que prohibeix prestar diners amb interessos “lleonins” i, després de l’estudi del seu cas, ara la sentència estableix jurisprudència. A aquesta sentència del Tribunal Suprem se suma una altra de novembre de 2015, que va anul·lar un contracte del Banco Sygma amb un tipus d’interés del 24,6% per “usurari”.

La quantitat a retornar a cada afectada dependrà del límit de crèdit sol·licitat i de les quotes mensuals a retornar, però, segons expliquen des de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Segurs (ADICAE), pot superar fins i tot la quantitat sol·licitada per la usuària. “Ara mateix dec quasi 3.800 euros, que segur que quedarien coberts amb la denúncia”, matisa Urquido, qui va interposar una demanda a principis d’any i es troba a l’espera de conéixer la sentència per a poder recuperar el deute contret i finalitzar el contracte de la targeta amb Bankinter.