Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Diverses entitats socials critiquen un pla de la Generalitat de Catalunya per frenar l'arribada de menors no acompanyats

El programa Al-Amal, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Família, planteja frenar l'arribada de menors no acompanyats a Catalunya a través de la creació d'un centre de formació professional a Tànger, entre altres mesures. El projecte ha despertat els recels de diverses entitats que treballen en l'àmbit de la cooperació catalana-marroquina, que veuen moltes similituds entre el pla actual i el polèmic programa Catalunya-Magrib clausurat l'any 2011, tot i que la incentivació del "retorn voluntari" de les migrades –mesura més discutida aleshores– d'entrada no està inclosa en el nou projecte

Joves migrants en un carrer de Barcelona l'any 2018 / Arxiu

El passat mes de juliol, el Col·lectiu Hourria, el Col·lectiu Did L3onf – Contra la Violència i l’Associació Noves Vies, entitats que treballen entre els territoris de Catalunya i el Marroc, van fer pública una carta conjunta que ja ha recollit una quarentena d’adhesions. En la missiva, alertaven de l’anunci per part de l’administració catalana de posar en marxa del projecte Al-Amal d’ajuts per a famílies de menors migrants, ja que hi veuen diverses similituds amb el programa Catalunya-Magrib, impulsat durant l’etapa del govern tripartit i liquidat l’any 2011, molt discutit per les organitzacions d’aquest àmbit. El nou pla d’ajuts anunciat pel Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya està dirigit a les famílies de menors no acompanyades arribades a Catalunya. La lletra petita del programa, encara pendent de fer-se pública, s’executarà de forma conjunta amb l’administració marroquina i organitzacions locals com el Casal dels Infants de Tànger. Segons el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, “la idea principal és anar a l’origen per veure com es pot prevenir la decisió tan difícil que moltes joves prenen quan s’embarquen en el trajecte cap a Catalunya, on moltes arrisquen la vida”.

El Projecte Al-Amal ja fa mesos que es prepara des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, però fins ara no es coneixen les pautes sobre com s’orientaria la seva acció

El Projecte Al-Amal ja fa mesos que es prepara, però fins ara no es coneixien les pautes sobre com es pensa orientar la seva acció. Oriol Amorós explica que “les línies de treball seran tres: reforçar el treball de suport a la infància al Marroc, conèixer amb més detalls les famílies dels joves migrats a Catalunya i, a partir d’aquí, crear estructures d’inserció laboral també al Marroc”. Des de la Secretaria s’assegura que “dels tres eixos d’actuació, els dos primers ja els tenim molt avançats i sabem com fer-ho”. Amb treballadores socials catalanes i entitats locals de Tànger com el Casal dels Infants es focalitzaran en “infants en risc i joves que estan al carrer o en situació de vulnerabilitat”, assegura Amorós. “Hi ha un tema principal per nosaltres, que és conèixer les famílies de les nostres joves i així mantenir un vincle més proper amb les joves i les educadores. Però també ho volem fer per dir-los la veritat: si el seu fill està bé, que és la majoria dels casos, se’ls ha d’informar, però si es troba en dificultats, també ho han de saber”, afegeix.

Les eines que s’empraran se centraran en l’entorn més proper de les joves migrades, ja que consideren que són “el primer col·lectiu de risc que pot iniciar un projecte de migració d’aquest tipus”, assenyala el secretari general. Amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la Cambra de Comerç de Tànger, el Casal dels Infants de Tànger i una cooperativa catalana de l’àmbit social el nom de la qual encara no s’ha fet públic, existeix el projecte d’obrir un centre de formació ocupacional. Des d’allà s’impartirien cursos que ajudin a trobar una sortida laboral a les joves, tot plegat supervisat pel sindicat marroquí Confederació Democràtica del Treball (CDT).

Diferents activitats (esport i tallers de formació) que el Casal dels Infants de Tànger porta a terme amb joves en situació de vulnerabilitat que consideren potencials migrants cap a l’Estat espanyol |Arxiu

 

El disseny del projecte recorda al Programa Catalunya-Magrib, que va funcionar durant el període 2006-2011 impulsat pel primer tripartit, també amb Oriol Amorós al capdavant de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Aleshores, va ser durament criticat per diferents col·lectius del sector social i el mal record d’aquella experiència dins les entitats treballaven en l’àmbit de la cooperació entre Catalunya i el Marroc va provocar que algunes d’elles emetessin l’esmentat comunicat el passat mes de juliol, davant les primeres filtracions del projecte Al-Amal. El Col·lectiu Hourria, el Col·lectiu Did L3onf – Contra la Violència i l’Associació Noves Vies criticaven que l’antic programa “creava un efecte pervers, ja que per tenir dret a un recurs a Tànger primer s’havia d’haver migrat a Catalunya”. També asseguraven que respecte el “retorn voluntari”, considerat un dels pilars del projecte, “no hi havia persones candidates a tornar voluntàriament i es van afegir una sèrie de pressions a les migrades per acceptar; va fomentar la remigració de joves retornades sota la figura del retorn voluntari contra la seva voluntat, que van tornar a posar en perill la seva vida per tornar; i va provocar fugues dels centres per por de ser repatriats, fomentant que nois quedessin en situació de carrer o deambulant entre diferents comunitats autònomes”.

El Programa Catalunya-Magrib va rebre més de 5,5 milions d’euros de finançament públic malgrat que els comptes mai han estat auditats ni s’ha donat explicacions de què va passar amb ells un cop tancat el projecte

El Programa Catalunya-Magrib es va construir en un context on l’arribada de les joves migrades menors d’edat no havia arribat a les xifres actuals, quan quasi 3.000 d’elles ja estan en centres gestionats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Així i tot, el pla va rebre més de 5,5 milions d’euros de finançament públic, comptant els 2 milions rebuts per part de la Comissió Europea dins el programa AENEAS i els 3,5 milions obtinguts, entre altres organismes, per l’Agència Catalana de Cooperació. Els comptes mai han estat auditats ni s’ha donat explicacions de què va passar amb ells un cop tancat el projecte.

Andreu Camps va ser el director d’aquest programa, que va funcionar de forma concertada amb entitats com La Torna, de la qual Camps també en va ser director i que el 2011, any de tancament del programa de cooperació amb el Marroc, va rebre una subvenció de 84.250 d’euros en el marc d’un conveni de col·laboració per al projecte YouthMigrations: famile, travail et futur dignes. Actualment, Camps és el director de SETEM Catalunya, entitat amb més de cinquanta anys de trajectòria i que sota la seva direcció ha rebut moltes crítiques per part de les seves treballadores. En un comunicat emès a finals de setembre, l’Assemblea de Treballadores de SETEM assegurava “estem alarmades per la pèrdua en el darrer any i, especialment des de l’arribada del director, de principis i valors fonamentals del feminisme i l’economia solidària de l’entitat”, un fet que va acabar amb la renúncia voluntària de sis persones, el que en aquell moment suposava un 40% del gruix de la plantilla.


Un sistema d’acollida qüestionat

Sobre el “retorn voluntari”, un dels puntals de l’extint programa Catalunya-Magrib, Oriol Amorós assegura que “no està dins el projecte Al-Amal. I no hi és, no perquè no estigui bé, sinó perquè el retorn voluntari no és una demanda dels joves, no és una sortida que solucioni els problemes quantitatius”. Tanmateix, l’administració no ho descarta en un futur i des de la Secretaria s’assegura que és “una sortida més que s’ha de tenir present. S’ha d’entendre com una possibilitat més de les possibilitats que ha de tenir un noi que ha d’emancipar-se, i aquesta possibilitat ha d’existir. Dins el sistema d’acollida, el primer objectiu és el retorn a l’entorn familiar, per què si amb els nois autòctons és així, amb els estrangers ha de ser diferent? És que les famílies estrangeres pel fet de ser estrangeres són pitjors famílies?”.

El Casal dels Infants de Tànger va posar com a condició per participar en el nou programa Al-Amal la no inclusió del “retorn voluntari” dins el projecte, ja que segons Claire Trichot, directora territorial de l’associació al Marroc, “no és ni la solució ni la demanda dels joves migrats”

Per la seva banda, el Casal dels Infants de Tànger va posar com a condició per participar en el nou programa Al-Amal la no inclusió del “retorn voluntari” dins el projecte ja que, segons Claire Trichot, directora territorial de l’associació al Marroc, “no és ni la solució ni la demanda dels joves migrats”. Aquesta associació amb seu a Catalunya s’inclou dins el projecte Al-Amal amb el finançament de la Generalitat pel seu programa Rassif, que funciona des del passat mes de setembre amb fons per a la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona i el de Santa Coloma de Gramenet. La seva missió és treballar amb infants i famílies de Tànger en situació de vulnerabilitat, “per reduir el risc de que aquestes persones emprenguin un viatge on es juguen la seva vida sent menors d’edat”, explica Trichot. A la vegada, assegura que tot i que ja s’ha aprovat un pressupost de 50.000 euros per finançar la seva part de l’acció a Tànger, “no sabem quan es posarà en marxa ni quan es farà efectiu l’inici de l’Al-Amal, encara no hem estat notificats”.

Ainhoa Nadia Douhaibi, educadora social especialitzada en recerca sobre racisme institucional, va ser una de les promotores del comunicat crític amb el Projecte Al-Amal i va un pas més enllà en la seva reflexió general sobre l’acollida a Catalunya. Sobre el nou projecte de cooperació entre Catalunya i el Marroc afirma que “la pràctica de l’administració tutelar sempre ha estat basada en una essència de què aquests no són els nostres nens”. Ella treballa des de fa anys a peu de carrer amb les joves migrades i analitza el comportament del sistema d’acollida català com “un sistema que s’erigeix com a un sistema de protecció, però que no ho és. És un sistema de desprotecció i és funcional per mantenir un ordre social, racial i econòmic que és d’interès per la mateixa Generalitat, les institucions estatals i la DGAIA”. A més, afirma que en vista als programes proposats per frenar l’arribada de menors marroquins a Catalunya, “l’Estat espanyol pensa en termes de migració des d’un punt de vista exclusivament productiu i com a mà d’obra, està clar que les administracions tutelars funcionen en aquest mateix ordre i acompanyen la formació d’una legalitat i il·legalitat dels joves d’acord amb el que està escrit”.

Activitats del Casal dels Infants de Tànger |Arxiu

 

Sobre la possibilitat de tornar a incloure els retorns voluntaris en futurs projectes més enllà d’Al-Amal, Nadia Douhaibi apunta que “una de les paradoxes que serveix per entendre la fal·làcia de l’interès superior de la infància és comparar-lo amb el reagrupament familiar. Els joves arriben i se’ls proposa tornar, inclús sense haver observat si la seva situació familiar té estabilitat com perquè el jove pugui tornar. En aquest cas, no hi ha problema en retornar-lo i sempre és facilitat. En canvi, a famílies que estan intentant reagrupar aquí els seus propis fills des de fa molt temps se’ls hi posen mil i un obstacles: que si els centímetres de la casa, que si tens una casa pròpia, que si l’entorn és l’adequat… És una doble moral a l’hora de pensar en l’interès superior de l’infant. T’interessa que els nanos estiguin en família o no t’interessa. No pots jugar en aquesta doble hipocresia”.

L’antropòloga i investigadora al Centre Acres de Tànger, Mercedes Jiménez, recorda com en el marc del Programa Catalunya-Magrib van denunciar repatriacions forçades i coaccions a algunes de les famílies dels joves perquè acceptessin el retorn de molts d’ells

Les primeres notícies sobre el Projecte Al-Amal van arribar des de Tànger, el mateix lloc on el Programa Catalunya-Magrib es va esfumar de forma sobtada el desembre del 2011. Davant les clares similituds entre els dos projectes, l’antropòloga i investigadora postdoctoral al Centre Acres de Tànger, Mercedes Jiménez, repassa les conseqüències del programa concertat que va durar cinc anys. La valoració que en fan és de “fracàs”, tenint en compte que el projecte va tancar i va deixar l’institut on estudiaven les joves amb tot el material a dins fins gairebé l’any 2014. Mercedes Jiménez recorda com “des de diferents entitats socials catalanes i marroquines vam presentar una carta de recomanacions davant l’Europeaid, l’agència encarregada de la cooperació al desenvolupament de la Unió Europea, on posàvem sobre la taula repatriacions forçades i, moltes d’elles, fora del programa”. A més de, segons Jiménez, “la coacció i desinformació a algunes de les famílies dels joves per part de les treballadores socials del projecte perquè acceptessin el retorn de molts d’ells”. L’antropòloga del Centre Acres recorda com “acompanyàvem a les famílies que rebien visites de les treballadores socials i les amenaçaven si els seus fills no tornaven. Era una pràctica molt violenta”. En el mateix escrit, amb data de 2007, documenten fins a set fugides de menors a altres comunitats autònomes per por a ser deportades al Marroc.

Finalment, una de les apostes del projecte Catalunya-Magrib que sí que sembla recollir el Projecte Al-Amal és el treball social directe amb les famílies de les joves migrades, un fet que l’antropòloga Mercedes Jiménez veu com “un efecte pervers i egoista, on es veu que a la Generalitat només li interessa treballar amb les famílies i entorns directes de les joves perquè consideren que és una forma de solucionar un problema concret que els afecta directament a ells, no des d’una perspectiva global de cooperació”. La mirada de la Generalitat assegura que és “errònia, perquè la migració és un fet global i els processos migratoris són molt més complexos, no sempre la motivació principal és la pobresa, tot i que sí que hi ha un desig de promocionar”. En el cas del Projecte Al-Amal és previst incloure la feina de protecció a les joves a través del programa Rassif del Casal d’Infants de Tànger però, a més a més i sense agafar un projecte d’una entitat externa, també vol donar una formació professional que en aquest cas serà per als entorns familiars de les migrades a Catalunya. “Per accedir-hi primer hauràs de tenir un germà que migri cap allà, en comptes de poder accedir a aquests programes pel simple fet de ser una persona marroquina. En el fons el que fan és afavorir la migració”, segons Mercedes Jiménez, que conclou que un projecte de cooperació com l’Al-Amal “s’ha de preocupar de tothom, dels que migren i dels que no migren”.