El 22 de desembre de 2015, el ple de l’Ajuntament d’Alfafar (l’Horta Sud), amb els vots a favor del PP i PSPV, aprovava el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la localitat, amb el qual es preveia desenvolupar el Pla d’Actuació Integrada (PAI) de la Font Baixa II. Huit anys després, tal com afirmen des de la secretaria d’alcaldia d’Alfafar, el PAI encara no s’ha aprovat. Tanmateix, gràcies a la votació de 2015, els impulsors —l’Agrupació d’Interès Urbanístic (AIU) zona 2 Font Baixa, societat que aglutina els propietaris dels terrenys— han pogut reactivar ara els tràmits per sol·licitar a la Generalitat els informes necessaris per a poder executar-lo d’acord amb els criteris de desenvolupament urbanístic i sostenibilitat aprovats pel consistori en 2022.
Segons l’esborrany del projecte, publicat en 2019, els terrenys afectats ocupen una superfície de 136.328 metres quadrats, sobre la qual es pretenen alçar al voltant de 1.000 habitatges repartits en 36 blocs d’apartaments d’entre 8 i 10 pisos d’alçada, així com algunes dotacions públiques com escoles. A banda, també es contempla construir zones verdes sobre aquelles àrees que presenten risc d’inundació. En concret, la zona afectada abraça l’última zona d’horta periurbana a la comarca de l’Horta Sud, la qual cosa ha fet saltar les alarmes entre el veïnat, que s’ha organitzat en la Plataforma Salvem la Font Baixa amb l’objectiu “immediat” d’aturar el PAI i protegir l’horta. Tot i que sobre els terrenys de la partida d’Orba d’Alfafar ara mateix no pesa cap pla urbanístic, Salvem la Font Baixa pretén estendre la protecció fins ací.
La zona afectada abraça l’última zona d’horta periurbana a la comarca de l’Horta Sud, la qual cosa ha fet saltar les alarmes entre el veïnat, que s’ha organitzat en la Plataforma Salvem la Font Baixa
El passat 23 de març, la Plataforma es va presentar al públic en una assemblea oberta per tal d’explicar el projecte al veïnat interessat i sumar forces entre les veïnes i llauradores en contra del que consideren un “nou pelotasso urbanístic”. Tal com explica Carlos, portaveu de l’organització, es defineixen com a un col·lectiu “apartidista” i “autorganitzat” que pretén aturar el projecte i buscar alternatives per “vertebrar de manera sostenible l’horta i el poble”, així com “teixir aliances amb altres entitats en defensa del territori”. Per ara, ja ha rebut el suport d’Ecologistes en Acció, Extinction Rebellion, Per l’Horta o Del Camp a la Taula.
Paloma Navarro és una de les veïnes que s’ha organitzat en Salvem la Font Baixa. Denuncia que una urbanització d’aquest tipus tindrà efectes negatius en la fauna i la flora de l’entorn, a banda de contribuir “a un model de creixement que no contempla el medi ambient com una riquesa, sinó com una mercaderia”. “És fonamental tenir horta productiva al voltant del poble, tant per la sobirania alimentària com en un context d’emergència climàtica. També cal cuidar l’espai perquè és un lloc d’oci i escapada per al poble; ens ajuda a tenir una concepció de la productivitat molt allunyada de la generació de beneficis i creixement que busca el capitalisme”, manifesta l’activista.
Deu segles de patrimoni
En un informe desenvolupat per la Fundació Assut en 2019, titulat “Patrimoni hidràulic i conservació agrària de les partides de la Font Baixa i l’Orba d’Alfafar”, es destaca la importància de l’horta de l’àrea metropolitana de València i la necessitat de protegir-la. En el cas de l’horta d’Alfafar, hi ha constància que, en data de 2018, de les 61 parcel·les de la Font Baixa, una trentena encara estaven en producció. A més a més, s’hi troben un sistema de reg per séquies d’origen àrab, amb més de 1.200 anys d’antiguitat i en risc de desaparició; diversos graners, sequers i construccions, com l’Alqueria de Cànon, la Casa del motor de Sant Sebastià o la Casa del Nitro. Cal destacar que en 2019 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura va classificar l’Horta de València i la xarxa de reg com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). Amb tot, l’Ajuntament d’Alfafar va catalogar els terrenys com a urbanitzables. En l’actualitat, però, tal com defensen des de la Plataforma, l’Ajuntament els podria desclassificar mitjançant “el desenvolupament de les ferramentes del Pla d’Acció Territorial de l’Horta”, l’anomenat PAT de l’Horta.
Aquest pla es va desenvolupar el 30 de novembre de 2018 per la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori. L’objectiu: “protegir, recuperar i dinamitzar els terrenys d’horta, l’activitat agropecuària d’aquests i els elements que fan d’aquest conjunt un paisatge productiu i cultural singular”, tal com s’exposa en el decret d’aprovació del pla. No obstant això, en el cas de l’horta de la Font Baixa existirien alguns entrebancs. Segons ha explicat a la Directa Amalia Esquerdo Alcaraz, regidora de Compromís per Alfafar —formació que s’ha posicionat en contra—, el PGOU no classifica aquests terrenys com a part del territori i patrimoni rural; a més a més, estan conformats per minifundis en mans de diversos propietaris, la qual cosa dificulta les negociacions per a la seua reclassificació si des del mateix govern municipal no hi ha voluntat. I és que, per ara, l’alcalde del municipi, Juan Ramón Adsuara (PP), està a favor d’urbanitzar la zona. Reivindica el projecte com un barri “ecosostenible” que inclourà habitatges bioclimàtics i zones verdes. Segons explica, es reduirà el nom de les torres a 20 i s’aplicaran “els criteris mediambientals més estrictes de tota la Comunitat Valenciana”. Des de la plataforma, en canvi, consideren que es tracta d’una política de greenwashing.
La manca de voluntat política i un escenari administratiu i urbanístic favorable podria facilitar que l’Ajuntament desenvolupara el PAI de l’horta d’Alfafar, tot i que, segons assegura la regidora de Compromís, no tots els propietaris estan a favor del projecte. “Són 71 propietaris, entre els quals hi ha una societat limitada i el mateix Ajuntament, que té un 6% dels terrenys”, matisa Amalia Esquerdo, qui considera que la manca d’acords suposarà un obstacle més “en qualsevol negociació”, així com en la recerca de finançament per executar la urbanització.
L’alcalde del municipi està a favor d’urbanitzar la zona i reivindica el projecte com un barri “ecosostenible”. Des de la plataforma, en canvi, consideren que es tracta d’una política de greenwashing
Dins del consistori també hi ha disparitat d’opinions. El PP i el PSOE s’han mostrat a favor del PAI, mentre que Compromís i Unides Podem han encapçalat, juntament amb el moviment veïnal, la lluita contra el PAI des de l’àmbit jurídic, mitjançant la presentació d’al·legacions. Compromís per Alfafar va arribar a recórrer al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i al Tribunal Europeu per demanar la reclassificació dels terrenys de la Font Baixa, ja que consideren que “té un patrimoni hidràulic i mediambiental encara salvable i digne de protecció”. Esquerdo recorda que la sentència del TSJCV, tot i que reconeix que hi ha elements patrimonials a protegir, considera que és competència de l’administració local desclassificar la zona afectada i argumenta que el PAT de l’Horta dona les ferramentes necessàries per a fer-ho. Deixa, doncs, la decisió a la voluntat política de l’equip de govern d’Alfafar.
Amb tot, els entrebancs administratius no han suposat una davallada de forces per a les membres de Salvem la Font Baixa, que esperen que la Generalitat informe de manera desfavorable al projecte. Per ara, la Plataforma està celebrant de manera periòdica assemblees i ja ha començat a organitzar algunes accions, com repartir pamflets informatius i penjar cartells. Tot per tal de mobilitzar el màxim nombre de persones possible de cara a la concentració que celebraran el diumenge 7 de maig, a les dotze del matí, a la Casa del motor de Sant Sebastià.
