Obrint Pas, At Versaris, Pirat’s Sound Sistema, KOP, La Raíz, Zoo, Feliu Ventura, Tribade, Sara Hebe, Smoking Souls, Auxili, Xavi Sarrià, Boikot, Ciudad Jara… i la llista no s’acaba. Algunes de les bandes més rellevants dels Països Catalans de les darreres dècades han treballat de bracet amb el segell Propaganda pel fet! Enguany compleix 25 anys de recorregut, agitant el panorama musical català i estatal des del darrere dels escenaris; 25 anys donant empenta i desenvolupant la carrera de diverses generacions d’artistes.
En un context social i polític que oferia poques oportunitats per desenvolupar propostes culturals al marge d’administracions i ajuntaments, l’any 1996 apareixia Propaganda pel fet!, un segell independent integrat per un grup de joves. El seu objectiu era obrir portes a iniciatives musicals que no tenien cabuda als circuits culturals d’aleshores i de donar suport a les necessitats dels artistes en el desenvolupament dels seus projectes. Litus Tenesa, un dels fundadors del segell, explica, amb relació a aquells anys: “No vam néixer d’una voluntat sinó de la necessitat de tenir espais on poder desenvolupar propostes musicals, fer concerts i editar música. L’escena d’abans te l’havies de construir tu. El que volies t’ho havies de fer tot tu”.
Creixer des de la precarietat
Instal·lades en la praxi del “fes-ho tu mateixa” i allunyades de qualsevol perspectiva comercial, Propaganda pel fet! es dedicava a editar música, acompanyar grups i produir concerts. “No apareixíem ni volíem aparèixer a les botigues de discos, era un projecte totalment autogestionat. Treballàvem amb altres col·lectius i distribuïdores alternatives per mitjà de l’intercanvi dels CD i els cassets. Els primers treballs que vam editar foren de Batzak, Gazapos, Skatobeat o Manifesto, entre d’altres”. Pel que fa als directes, “al principi, els fèiem sobretot en espais okupats. Poc després començarien les primeres festes majors alternatives en les quals s’ocupava alguna plaça i, en alguns casos, inclús es punxava la llum del carrer perquè no hi havia voluntat dels ajuntaments de donar facilitats a aquest tipus de concerts”.
Pocs anys després, el treball que anaven fent altres segells discogràfics independents va alimentar un debat intern entre els membres de Propaganda que els va portar a replantejar-se aquest model inicial, “volíem incidir en la societat des d’un vessant crític i actiu i formar part del teixit cultural reivindicatiu –assenyala Litus Tenesa– i per assentar les bases d’aquesta remodelació vam prendre com a referència el funcionament d’altres segells independents com Esan Ozenki (fundat per Fermin Muguruza al País Basc) Gridalo Forte Records, de Banda Bassotti, a Itàlia, o el segell que va crear Fugazi als Estats Units, Dischord Records”. Arran d’això, “vam decidir entrar en els espais que havíem rebutjat els primers anys, com els festivals de música que començaven a aparèixer a l’Estat, els mitjans de comunicació i les botigues de discos pel que fa a la distribució. Volíem participar en això i accedir allà on aleshores no tenia cabuda la nostra música des dels nostres valors: la transparència i el cooperativisme”.
Tenesa remarca aquests dos valors com a cabdals pel que fa al treball amb l’artista, “amb les bandes treballem braç a braç, caminem junts. No agafem una banda i li fem la carrera. En tot moment el més important per nosaltres és que l’artista sigui conscient de quins passos dona, com els dona i cap a on els dona. Avancem cap a on vol avançar l’artista que és qui té la potestat sobre el seu projecte. Nosaltres l’acompanyem i l’ajudem a desenvolupar-lo”.
D’aquest canvi de mirada se’n va desprendre el treball amb bandes d’estils diversos, però que majoritàriament s’ubicaven entre el hardcore, el punk, l’ska, el reggae, l’electrònica i el folk. “Vam fer una aposta molt forta amb KOP i Obrint Pas en aquell moment. Després van entrar altres bandes com La Carrau i Cheb Balowski. I després van arribar At Versaris, Pirat’s Sound Sistema, La Raíz, Zoo, Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Tribade… Sempre ens ha agradat treballar diferents estils i diferents formes per abastar aquesta pluralitat cultural, política i social que vivim i que reivindiquem com a Països Catalans”.
Miquel Ramos, que fou teclista d’Obrint Pas, recorda com el grup va arribar a Propaganda pel fet! l’any 2000, després d’haver editat un primer treball en un segell propi, 45 revolucions. “Vam veure que era un projecte germà que era gairebé molt semblant al que nosaltres preteníem fer i amb la confiança que també era un projecte de base. Gent que estava vinculada als moviments socials, que es creia la música com a eina de reivindicació, que era la línia que apuntàvem nosaltres amb el segell”. Des d’aleshores, el grup valencià va gravar sis discos amb la cooperativa manresana, fins que va aturar la seva activitat, el 2011. “No haguérem sabut estar en un altre segell amb unes altres dinàmiques. Hi teníem una confiança absoluta, un tracte directe
i humà, en cap moment ens sentíem part d’una empresa o una relació laboral, més enllà que hi havia faena pel mig”, explica.
Reorientar-se en un món canviant
Amb l’arribada d’internet, la indústria de l’edició musical va haver de refer-se de la davallada en la venda de discos. “Vèiem que el tema dels discos físics moria, entrava la pirateria molt forta i editar un disc era un treball molt gran i més per a nosaltres de manera independent i amb molt pocs recursos. La cooperativa, tal com la teníem muntada, difícilment es podria mantenir econòmicament i era impossible avançar o ho veiem molt complicat. Fa tretze o catorze anys vam estar valorant altres formes per poder continuar i ens vam decidir per obrir una sala de concerts a Manresa (el Bages), l’Stroika. Vam treballar per fer-ho realitat i perquè la gent de la cooperativa no es quedés sense feina i estem contents perquè l’objectiu no és que l’hàgim mantingut sinó que l’hem sobrepassat. Avui dia, hi ha molta més gent treballant a Propaganda”, remarca Litus Tenesa.
“Fa tretze o catorze anys vam estar valorant altres formes per continuar i ens vam decidir per obrir una sala de concerts a Manresa, l’Stroika”, recorda Litus Tenesa
D’altra banda, tot i que la digitalització i les plataformes per escoltar música en línia permeten a l’artista una certa autonomia per desenvolupar els seus projectes, Tenesa explica quina és la necessitat o la importància que un segell discogràfic té en l’actualitat. “Les formes de consumir i de produir música han canviat d’uns anys ençà i hi ha una certa democratització… Tu mateix pots enregistrar una cançó, la pots editar a casa i pots pujar-la a Spotify o a YouTube. Però, al final, en la indústria musical les regles del mercat discogràfic estan marcades. De pujar una cançó a Spotify a títol personal a fer-ho amb una gran companyia i amb un gran suport hi ha la diferència de seguiment i d’escoltes que tindrà aquesta cançó. De totes les cançons que es pugen en l’àmbit estatal només vora un 20 % o un 30 % tenen seguiment. El mateix passa amb els concerts, quants grups de música hi ha i quants tenen accés a un festival?”.
En aquest sentit, “en la majoria dels casos, perquè un projecte musical tingui un seguiment, necessites una companyia discogràfica o un equip que ho treballi. La indústria està pensada per a ella mateixa i, al final, les majors [en anglès, les grans companyies discogràfiques] són les que s’emporten tot el pastís. Llavors, si com a artista vols incidir aquí, necessites gent amb experiència i recursos que ajudi a desenvolupar la teva carrera. Tot depèn del teu objectiu. Hi ha grups que s’ho autogestionen tot, però en són molt pocs”, afegeix Tenesa.
Per a Smoking Souls, grup valencià que fa sis anys que treballa amb Propaganda pel fet!, la tasca més important que, en general, duen a terme els segells independents és “impulsar
i descobrir nous artistes i fomentar sons i discursos alternatius”, creu el seu guitarrista, Pau Camps. Ara, capficats de ple en el procés de gravació del que serà el seu cinquè disc, desenvolupen diversos treballs amb Propaganda: “Treballar amb ells com a discogràfica ens suposa un suport total pel que fa a l’aspecte editorial, a més d’una cobertura i suport global amb l’assessorament, l’execució de cada disc físic i en les corresponents plataformes digitals –assegura el bateria del grup, Josep Bolufer–. Amb ells planifiquem conjuntament la preproducció, l’enregistrament, l’estratègia promocional, la sortida i l’explotació de cadascun dels projectes que nosaltres decidim unilateralment portar a terme. Ens dona les eines necessàries per afrontar cada projecte amb la tranquil·litat necessària, tenint en compte que estem en un mercat on hi ha una competència ferotge en l’àmbit de grans empreses discogràfiques. A més, ens aporten la llibertat absoluta per poder desenvolupar-nos en l’aspecte artístic, sense imposar en cap moment cap mena de restricció”.
Miquel Ramos, d’Obrint Pas, destaca en aquest sentit com, posant-hi rigor professional, el segell ha contribuït a normalitzar músiques com la que produïen i a dur-la més enllà de certs cercles estrictament militants: “Avui vegem com grups no només catalans o valencians, sinó també de tot l’Estat, que tenen lletres reivindicatives, omplen estadis sencers. I això –remarca Ramos– és gràcies al treball que han fet segells com Propaganda, apostant per grups que tenien en principi un públic molt significat, han aconseguit, el grup i les discogràfiques, fer que haja agradat a molta gent més enllà de les idees polítiques. Perquè no agradava només pel que es deia sinó per la música que feia, i això és perquè hi havia qualitat”.
“No durareu dos dies”
“Quan començàvem i repartíem un 50 % dels royalties, mentre altres discogràfiques en repartien un 5 %, un 8 % o un 12 %, ens deien: ‘No durareu dos dies’. Quan agafàvem un grup del País Valencià que cantava en català, ens deien: ‘No durareu dos dies’. Quan volíem anar a Alemanya a fer gires, el mateix… I hem demostrat que sí. Al remat, després de 25 anys i seguint la nostra filosofia de treball, hem fet gires per tot el món. Hem estat a Àsia (el Japó i Corea), Llatinoamèrica (Xile, l’Equador, l’Uruguai, Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Mèxic, l’Argentina…), a tot Europa i part d’Àfrica; hem estat a les llistes de discos més venuts de l’Estat; algunes de les bandes que treballen amb Propaganda han actuat als principals festivals… I ho hem fet a la nostra manera, amb els nostres valors de sempre i cantant en català. Ens sentim molt orgullosos de nosaltres i de la nostra gent”, conclou Litus Tenesa.
