Els tribunals atorguen veracitat al testimoni de dos policies que asseguren haver vist com Joan Cogollos va espentar un policia local d’Oliva durant un desnonament, malgrat les “contradiccions” en el seu relat i l'existència d'un vídeo gravat per la Guàrdia Civil on no s'aprecia cap agressió. El Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit el recurs interposat contra la sentència condemnatòria de l’Audiència de València
Un total de 2.600 euros de pena-multa i el pagament de les costes processals. És la condemna que va interposar el jutjat del penal número 1 de Gandia i que ha ratificat l’Audiència de València a Joan Cogollos, mestre jubilat i activista de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) la Safor-Valldigna. El motiu, segons la sentència: “col·locar-se enfront de l’agent de policia local amb número d’identificació 4618145 i, amb ànims de menyscabar el principi d’autoritat, pegar-li una forta espenta que va motivar que l’agent fera un pas enrere”; així com “dirigir-se als agents amb expressions com ‘no teniu dret a fer açò, policia de merda, no em representeu’”. Per aquests fets la Fiscalia demanava un any i sis mesos de presó, una multa de 900 euros per un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat i lesions i 200 euros en indemnitzacions.
Tant la sentència del jutjat del penal número 1 de Gandia com la dictada per l’Audiència de València consideren que s’ha incorregut en un delicte de resistència i desobediència greu contra un agent –previst en l’article 556 del Codi Penal– i un delicte lleu de lesions –previst en l’article 147.2 del Codi Penal. També s’acusava la dona que va ser desnonada i el seu sogre, els quals han estat condemnats, respectivament, a una pena-multa de 2.190 euros pel delicte de resistència i desobediència greu; i a 2.556 euros per un delicte de resistència i desobediència i lesions lleus. L’advocat de les tres acusades, Raúl Burgos, va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem contra la decisió de l’Audiència, però no s’ha admès a tràmit, per la qual cosa la sentència és ferma.
En cap moment dels vídeos enregistrats s’observa que Joan Cogollos espentara el policia local amb número d’identificació 4618145. De fet, a excepció d’uns segons en què Cogollos està d’esquena a ell, mai se situen tan a prop l’un de l’altre com perquè l’activista li puga arribar a espentar
Els fets es remunten al 14 de setembre de 2018. Al voltant de les huit del matí, veïnat i activistes de la PAH, l’Associació Romaní de la Safor i del Col·lectiu Antifeixista de la Safor es concentraven al número 16 del carrer Aurora del barri del Pinet d’Oliva (la Safor) per intentar aturar el desnonament d’una família amb quatre menors. Feia sis anys que ocupaven un immoble de Bankia, ja que no disposaven dels ingressos suficients per a permetre’s pagar un lloguer. L’Ajuntament, temps abans, havia ofert a Bankia comprar la casa de les afectades, però l’entitat s’havia negat. Els moments de major tensió es van produir quan, davant de la porta de la casa, es va formar una cadena humana de dues fileres per tal de fer resistència passiva. Llavors, una desena d’agents, entre la Policia Local i la Guàrdia Civil, van empentar, envestir i tirar a terra les persones que resistien fins que aconseguiren trencar la cadena i executaren el desnonament.
La resistència veïnal i l’actuació policial van quedar documentades en diversos vídeos, gravats per una periodista de la Directa, activistes i, fins i tot, un agent de la Guàrdia Civil. Aquest mitjà ha tingut accés als dos arxius de vídeo que va filmar la Guàrdia Civil i que la magistrada del jutjat de Gandia, Maria del Prado Sastre Fernández-Chico, va poder visionar durant el judici. En total, són quasi 15 minuts de gravació des que els agents caminen en grup pel carrer Aurora en direcció al portal, es produeix l’altercat entre el veïnat i la policia, que no dura més de tres minuts i mig; fins que finalment els agents es planten davant la porta de l’habitatge i els moments de tensió es dilueixen.
En cap moment dels vídeos enregistrats s’observa que Joan Cogollos espentara el policia local amb número d’identificació 4618145 –el qual ressaltem en el vídeo de la Guàrdia Civil al qual hem tingut accés. De fet, a excepció d’uns segons en què Joan —amb una samarreta de la PAH de color taronja— està d’esquena a ell, mai se situen tan a prop l’un de l’altre com perquè l’activista li puga arribar a espentar. Tampoc se sent que Cogollos insulte la Policia Local o la Guàrdia Civil o encoratge les activistes a “obstaculitzar la porta d’accés a l’immoble”, tal com s’afirma en l’atestat policial. En els segons 12, 24 i 35 del primer arxiu de vídeo de la Guàrdia Civil només se li sent demanar a la gent concentrada davant la porta que fera fotos de l’actuació policial. “Feu fotos, feu fotos”, exclama en diverses ocasions. Uns pocs segons després, quan la cadena humana està pràcticament trencada, l’activista interpel·la la policia amb la pregunta: “on teniu els fills? On teniu els fills?”. Després, els agents li espenten i el tiren a terra. En els minuts posteriors, les exclamacions de Cogollos són inintel·ligibles, però se li veu intentar negociar amb els agents, als quals pretén ensenyar, sense èxit, els informes de la Seguretat Social que acrediten la situació de vulnerabilitat de la família. “Vaig plantar cara, però tenia els braços baixats. Els mirava a la cara i intentava negociar. Entenc que ells estan fent la seua funció, però podem arribar a acords i respectar-nos com a éssers humans que som”, lamenta l’activista en una entrevista a aquest mitjà.
Davant la manca d’imatges que proven l’espenta, el testimoni del policia local que acusa Joan Cogollos i d’altres onze agents més ha estat prova suficient per dictar condemna. Segons es llegeix a la sentència del jutjat de Gandia, a la qual ha tingut accés la Directa, la magistrada considera que els testimonis dels policies són “un mitjà de prova perfectament vàlida […] que ofereix, en nombroses ocasions, unes especials garanties d’imparcialitat, donat que es tracta d’un testimoni ofert per uns funcionaris públics”.
Relat policial “contradictori”
Cap d’ambdós tribunals posa en dubte la veracitat de les declaracions policials, malgrat algunes contradiccions. L’agent que redacta l’atestat policial —amb número d’identificació policial 4618182— hi escriu que el moment en què s’identifiquen les tres persones condemnades per “abalançar-se contra els agents i espentar-los de forma enèrgica” es produeix just quan “els agents s’introdueixen dins de la multitud aglutinada”. Malgrat que és un dels dos policies que assegura haver vist la suposada espenta contra el policia 4618145, no en fa cap referència concreta en l’atestat. Durant el judici, tal com es llegeix en la sentència, el policia es ratifica en l’escrit i, en aquesta ocasió, sí que afirma que “va veure que el senyor Cogollos va espentar un company, que no va arribar a caure en terra […], es va rascar contra la paret en el muscle”. Preguntat sobre el perquè en l’atestat no menciona l’agressió, contesta que “no ho sap”.
Segons assegura a la Directa l’advocat, durant la fase d’instrucció, el policia i autor de l’atestat afirma que l’espenta es va produir en els primers moments de tensió, la qual cosa no queda provada en els vídeos. En canvi, un altre agent declara que Joan Cogollos va espentar el seu company “al cap de quinze minuts de guanyar l’entrada de la casa”
Segons assegura a la Directa l’advocat de les condemnades, durant la fase d’instrucció, el policia i autor de l’atestat “afirma que l’espenta s’havia produït en els primers moments de tensió”, la qual cosa no queda provada en cap dels vídeos. En canvi, l’altre agent que també manifesta haver vist l’agressió declara en el judici que Joan Cogollos va espentar el seu company “al cap de quinze minuts de guanyar l’entrada de la casa i quan la Guàrdia Civil ja havia deixat de gravar”. I matisa: “no va ser una espenta de ‘l’agrediré’, sinó que en portar inèrcia l’agent es va donar contra el muscle”. Alhora, indica que l’activista animava la resta de persones a oposar resistència i deia “vingueu, vingueu”.
Pel que fa al policia espentat, en el judici va indicar que “al cap de 10-15 minuts”, “sense cap gènere de dubtes li va espentar de front i va haver de fer un pas enrere, tot i que no va arribar a colpejar-se contra la paret”. Però, tal com recorda Raúl Burgos, durant la fase d’instrucció, “no va fer cap menció a l’agressió”. La resta de testimonis, que no van veure l’espenta, testifiquen que l’altercat amb la policia es va produir just quan es van introduir en la cadena humana, després no recorden cap altre moment més de tensió.
“Les contradiccions són evidents, tant pel que fa al moment exacte en què diuen que va ocórrer, com a l’hora de descriure la presumpta espenta”, denuncia l’advocat. “No hi ha un relat inequívoc –continua– i s’ha omès el més important: que un agent es contradiu durant el procés, i això és suficient per absoldre qualsevol persona”. A parer seu, mai s’hauria d’aplicar el principi de presumpció de veracitat a la policia i, molt menys, “quan existeix una prova audiovisual de quinze minuts que no prova el relat policial”.
L’advocat va presentar un recurs a l’Audiència de València contra la sentència del jutjat del penal número 1 de Gandia. En total, 46 pàgines en què analitzava segon a segon el vídeo i detallava les “contradiccions” en les declaracions policials. Segons relata, l’auto de Gandia i el recurs van arribar a mans de les dues magistrades de la secció quarta de l’Audiència de València, Maria Pilar Mur Marqués i Clara Bayarri Garcia, el divendres 1 d’abril de 2022. Tres dies hàbils després, el dimecres 6 d’abril, la sentència condemnatòria de l’Audiència ja estava escrita i la van notificar a l’advocat. En paraules de Raúl Burgos, és “absolutament impossible que la ponent en un dia o dos llegira detingudament el meu recurs, visionara les quatre o cinc hores que va durar el judici i redactara la sentència”. “Es volia condemnar des d’un principi i després ho argumenten en funció del seu interès”, postil·la.
