Confluir per encarar els “símptomes d’una mateixa emergència global” és la proposta internacional batejada com The Surge; a Catalunya, l’Embranzida, que, aquest cap de setmana, es farà visible amb una primera mobilització unitària amb l’ecologisme, el moviment per Palestina i organitzacions antifeixistes i feministes.
“No volem inventar res de nou, sinó una resposta unificada que permeti aprofitar les forces que ja tenim davant l’amenaça més gran”, explica una de les organitzadores de l’Embranzida, Virginia Soler, activista de l’organització ecologista End Fossil i part de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial. La novetat, detalla Soler, és “l’esforç” d’avançar cap a un “confederalisme de lluites” i “compartir recursos i estratègies”.
La presentació en societat de l’aliança, amb les manifestacions convocades en prop d’una trentena de ciutats europees, entre les quals Barcelona i València, coincideix –no casualment– amb la investidura de Donald Trump. “Personificació del caos climàtic, el feixisme i la guerra alimentats per les elits globals”, el descriuen en un comunicat de The Surge.
“La presidència de Trump representa una consolidació i legitimació d’una manera de fer política que consisteix a justificar l’explotació i l’exclusió”, planteja Virgínia Soler, part de l’Embranzida
L’aliança es va començar a gestar de la mà de persones vinculades al moviment en solidaritat amb Palestina, ecologistes i antifeixistes a Europa, fa uns mesos, l’octubre de 2024, davant la perspectiva d’una victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americans. “Representa una consolidació i legitimació de l’extrema dreta i d’una manera de fer política que, en la crisi ecològica, d’escassetat de recursos i de pugna global per assegurar la capacitat de sostenir el capitalisme, és molt perillosa: es justificaran polítiques ecofeixistes i colonialistes per protegir els privilegis d’aquest estil de vida privilegiat, imperialista, que es construeix amb murs i discriminant”, dibuixa Soler com a amenaça que ha d’esperonar els moviments socials a fer “l’esforç d’articular-se”.
A Catalunya, la proposta de treballar per una resposta unitària contra les implicacions de l’auge de l’extrema dreta va arribar el mes de novembre i el moviment juvenil ecologista n’ha estat el germinador inicial.
Aposta “a llarg termini”, pendent d’aterrar
L’Embranzida compta ara amb l’adhesió de desenes d’organitzacions de lluites i escales diverses: des del Comitè Estudiantil en Solidaritat amb el Poble Palestí de la UB, Sanitaris X Palestina, Rebel·lió o Extinció, Ecologistes en Acció i l’Assemblea Pagesa, fins a l’Associació de Veïns i Veïnes La Florida, Feministes de Gràcia, l’Associació Drets Sexuals i Reproductius i l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment, passant pel Sindicat de Llogateres, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, Mujeres Brasileñas Contra el Fascismo o Tanquem els CIE.
“Desitgem arribar als col·lectius locals que estan treballant per defensar el territori, que és una llista gegant a Catalunya, i treballar juntes les necessitats a l’hora de plantejar una transformació radical que traspassa el territori”, planteja Isaura Simas, part de l’organització de l’Embranzida. També organitzacions polítiques com la CUP, Arran, Anticapitalistes i Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet o el sindicat la Intersindical consten entre les adherides.
L’Embranzida ha sumat desenes d’organitzacions de lluites i escales diverses: des del Comitè Estudiantil en Solidaritat amb el Poble Palestí de la UB fins a l’Assemblea Pagesa, passant per l’Associació Drets Sexuals i Reproductius o Tanquem els CIE
Després de la primera manifestació, l’Embranzida projecta “generar espais de trobada per construir una estratègia coordinada”. L’horitzó és “comunalitzar energies, recursos i xarxes, millorar la capacitat per respondre davant de noves situacions crítiques i prefigurar futurs”, diuen des de l’organització. Ara bé, més enllà dels ingredients bàsics de la massa, “temps i trobades”, i la voluntat de cuinar-la”a llarg termini, amb sentit i de manera sòlida”, reconeixen que encara no saben quins passos són els següents.
“És insuportable un món en què s’està duent a terme un genocidi en directe i no passa res”, expressa Cèlia Carbonell, membre de la coalició Prou Complicitat amb Israel, per explicar l’aposta per l’Embranzida. “Hem de comptar amb un múscul social que faci que el cost polític de determinades accions i decisions, com les còmplices de l’Estat d’Israel, sigui elevat, i forçar a prendre altres mesures”, defensa.
Expectants a l’alto el foc a Gaza
Aquest cap de setmana serà la dotzena vegada que la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina convoca a sortir al carrer per reclamar a les institucions trencar les relacions polítiques i econòmiques amb l’Estat d’Israel. En el cas de Catalunya, serà en el marc de la mobilització unitària de l’Embranzida.
Les demandes del moviment per Palestina no queda alterada per l’anunci d’alto el foc, que hauria d’entrar en vigor diumenge si les pressions polítiques de la facció més extrema del Govern de Netanyahu no el tomben. “Compartim plenament l’esperança que hem vist als carrers de la Franja de Gaza, alhora hem de continuar cridant a sortir al carrer per exigir que es respectin les condicions que inclou, tenint present el precedent del Líban: amb bombardejos constants al sud del país després d’un alto el foc que el Govern d’Israel no ha respectat, i conscients que durant les converses que han guiat a l’acord hi ha hagut una escalada de bombardejos a la Franja de Gaza”, exposa Carbonell.
“Continuem assenyalant que amb un estat genocida com el d’Israel no s’hi poden tenir relacions; assenyalem la neteja ètnica i l’apartheid”, exposa Cèlia Carbonell, de Prou Complicitat
L’activista de Prou Complicitat defensa que l’acord assolit amb la mediació diplomàtica de Qatar, els Estats Units i Egipte és “una mesura de mínims”, després de 15 mesos de política de foc i fam, sense escletxes, contra la població a Gaza. Les xifres oficials comptabilitzen vora 50.000 persones mortes.
“Continuem assenyalant que amb un estat genocida com el d’Israel no es poden tenir relacions, assenyalem la neteja ètnica i l’apartheid que duu a terme a tota Palestina, i les complicitats que ho fan possible, com les de la Generalitat, el Govern espanyol i ajuntaments com el de Barcelona”, exposa Carbonell.
