La finca número 2 del carrer Caixers del districte de Ciutat Vella de València s’ha convertit en paradigma de les lluites i resistències contra els processos de gentrificació i turistificació a la ciutat. La propietat, la societat destinada a la compravenda i construcció d’immobles Good Capital Investiment SL, va expulsar la major part del veïnat l’any 2019 amb l’objectiu de rehabilitar el bloc per destinar-lo al turisme de luxe. Però, l’immoble mai va quedar abandonat. Joves de la ciutat l’alliberaren i han romàs en peu de guerra contra els darrers intents de desnonament. Aquest dijous és el torn de l’habitatge número 2, ocupat per dues joves —de 25 i 26 anys—, una de les quals en situació de vulnerabilitat confirmada per Serveis Socials i actualment de baixa per accident laboral.
Veïns i veïnes de la capital del Túria estan convocades a les huit del matí, a les portes de Caixers 2, per intentar aturar el llançament des del suport mutu, la solidaritat, la lluita i, també, la festa. Conviden a assistir-hi amb disfresses i han organitzat un desdejuni. Es tracta del segon intent, el primer es va aconseguir paralitzar el passat mes de novembre en el jutjat de primera instància número 5 de València, que va acceptar l’informe de vulnerabilitat presentat. Per ara, l’única alternativa habitacional que se’ls ha ofert des de Serveis Socials és passar les nits en albergs. “És prou ridícula i injusta, tenint en compte que cada vegada hi ha més cases buides en mans de les mateixes propietats que ens expulsen”, denuncia una de les veïnes, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
Es tracta del segon intent, el primer es va aconseguir paralitzar el passat mes de novembre en el jutjat de primera instància número 5 de València, que va acceptar l’informe de vulnerabilitat presentat
Tot i que el jutge només ha ordenat el desnonament de la porta número 2, el veïnat adverteix que la Policia Nacional espanyola podria “aprofitar” per executar sense ordre judicial el llançament d’altres habitatges o del Baix Social Okupat Anarquista (BSOA) la Caixeta, el centre social ubicat en la planta baixa. Precisament, és el que va ocórrer durant el desnonament de l’habitatge número 5. “Van aprofitar un moment de tensió per, il·legalment, canviar el pany d’un baix que el fèiem servir de magatzem i van posar càmeres”, recorda la veïna entrevistada. Hui dia, dels huit pisos, sis es troben en règim d’okupació, en un altre viu una família amb contracte de renda antiga —la qual cosa significa que l’empresa no pot fer-la fora— i un altre està habitat per “gent vinculada a la propietat”, afirma.
Les dues joves van participar en el procés d’okupació de l’edifici i hi resideixen des de fa dos anys i mig. Amb l’aprovació de dues llogateres que van resistir-hi —la família amb contracte de renda antiga i una altra a la qual se li va acabar el contracte de lloguer en 2019— i amb el suport d’un equip jurídic, es van alliberar els sis immobles que havien quedat buits per tornar a donar-los vida. “Es tracta d’una okupació política, que pretén fer front als processos de turistificació i gentrificació al barri”, explica una de les veïnes.
L’objectiu de l’empresa propietària, tal com va avançar la Directa, era rehabilitar la finca per construir habitatges de luxe i, així, poder augmentar el preu dels lloguers a les futures inquilines o destinar els pisos a apartaments turístics. Tanmateix, les contínues protestes van obligar l’Ajuntament de València a posicionar-se i aturar qualsevol intent de construir apartaments de luxe a l’edifici. Es complia, així, el Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella, que regula i limita els usos turístics. Amb els anys, però, Andreu Ginés, membre de Veïnat en Perill d’Extinció, la xarxa veïnal de Ciutat Vella, considera que el PEP “ha servit per limitar alguns usos, però el resultat final està a la vista: l’especulació sempre troba maneres per imposar-s’hi”.
Ciutat Vella, barri turistificat
La proliferació d’hotels i habitatges d’ús turístic en el centre històric de València continua a un ritme imparable. Segons l’informe “Efecte Airbnb en la ciutat de València”, elaborat per la Càtedra Institucional d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València i la plataforma d’allotjament web associatiu Montera34 en 2020, Ciutat Vella és el districte de la capital del Túria on més anuncis d’habitatges complets hi ha publicats a Airbnb. L’informe recull un total de 1.257 anuncis, dels quals 725 tenen llicència i 532 no. “Si la situació estava malament, en els últims anys, ha empitjorat dramàticament”, assegura Ginés. “És un barri —continua— on queda molt poc veïnat. Quasi tot són apartaments turístics i un tipus de veïnat de curta durada”.
“Caixers 2 és una xicoteta llum i esperança per al barri, un espai que de seguida s’ha guanyat el respecte i admiració del veïnat”, manifesta Andreu Ginés, de Veïnat en Perill d’Extinció
De manera assembleària i autogestionada, les noves veïnes de Caixers 2 han intentat fer front a la transformació turística del barri, mitjançant la recuperació i manteniment del bloc. Fins i tot, van condicionar el baix de la finca per transformar-lo en centre social, “un projecte independent dels habitatges, obert a la ciutadania per resistir enfront de l’especulació”, defineix una de les veïnes. “Caixers 2 és una xicoteta llum i esperança per al barri, un espai que de seguida s’ha guanyat el respecte i admiració del veïnat, no només per les activitats que es fan a la Caixeta, sinó per la implicació en altres lluites i pel que representa per la continuació de la tradició del barri”, reflexiona Ginés.
Des de col·lectius com Veïnat en Perill d’Extinció o Entre Barris posen el focus en els efectes de la turistificació: una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament que els de llarga estada, i el conseqüent augment del preu del lloguer i expulsió del veïnat; l’augment del nombre de bars i restaurants en detriment dels comerços de proximitat, una precarització laboral, la destrucció del teixit social existent o la contaminació acústica i ambiental. És per això que els col·lectius adverteixen que lluitaran “per intentar que el barri retorne a les mans del veïnat”, conclou Ginés.
