Per a molts sectors de la generació que ronda la trentena, la relació amb el treball ha sigut bastament problemàtica. La promesa d’una vida estable que gira entorn d’una feina satisfactòria i de rellevància social no ha sigut complerta. I no podia ser-ho, com ens recorda Amelia Horgan a Atrapats a la feina, en tant que les societats capitalistes necessiten la desigualtat i cicles de crisis per existir. Davant d’aquesta decepció general, ha aparegut un malestar general que té expressions recents com “la Gran Renúncia”.
Calen llibres per desenredar les trampes de l’època, però és necessari rigor, encert i claredat, perquè de confusió ja n’hi ha massa i pertot
Com ens il·lustra Horgan, hi ha una problemàtica del treball en el món contemporani. Hi ha un volum enorme de feines socialment inútils que denoten que el treball és més control social que no pas la base d’una societat digna. Hi ha moltíssimes feines que produeixen béns de consum destinats a Occident que perpetuen l’esclavatge i la destrucció dels mons. I, certament, cal que hi hagi gent que pensi i desenredi l’embolic del treball, les seves trampes de valorització social, els seus valors gastats, però que encara circulen eficaçment; que sigui capaç de destronar-lo com a model hegemònic de relació amb el món i els altres.
És una necessitat urgent, perquè els malestars necessiten paraules. Però Atrapats a la feina, no és capaç d’estructurar una genealogia del treball fins al present, ni és capaç de pensar-ne alternatives. Malgrat les seves bones intencions, alguna idea esparsa i algun capítol ben travat, el llibre avança a cop de tòpics i s’esfilagarsa per tot arreu. Hi ha contradiccions recurrents, oblits flagrants i exemples anecdòtics i superflus. Les solucions que més o menys esbossa: Bartleby i el “preferiria no fer-ho” per enèsima vegada, o que ens sindiquem. Calen llibres per desenredar les trampes de l’època, però és necessari rigor, encert i claredat, perquè de confusió ja n’hi ha massa i pertot.
